Jules Humbert-Droz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJules Humbert-Droz
Biografia
Naixement 23 setembre 1891
La Chaux-de-Fonds
Mort 16 octubre 1971 (80 anys)
La Chaux-de-Fonds
  Membre del Consell Nacional de Suïssa 

Dades personals
Religió Protestantisme
Activitat
Ocupació Periodista, polític, teòleg i militant de la resistència
Partit Partit Socialdemòcrata de Suïssa
Moviment Pacifisme
Modifica les dades a Wikidata

Jules Humbert-Droz va ser un sacerdot protestant i periodista militant del Partit Comunista Suís, nascut i mort a La Chaux-de-Fonds (23 de setembre de 1891-16 d'octubre de 1971).

Va néixer en el si d'una família obrera, nét d'un militant de la Primera Internacional i amic del doctor Coullery.

El seu fill Pierre, doctor en medicina, és membre del Moviment pel medi ambient (Partit dels Verds).

Un jove socialista[modifica]

Jules Humbert-Droz va estudiar al gymnasium de La Chaux-de-Fonds, acabant els seus estudis de teologia amb una tesi sobre Socialisme i cristianisme. Va ser membre del Partit Socialista durant la Primera Guerra Mundial. Després de diverses seus pastorals en França i en Londres, es converteix en coredactor del periòdic La Sentinelle de 1916 a 1919. Va ser condemnat a sis mesos de presó en 1916 per objecció de consciència, publicant-se la seva defensa com a Guerre à la guerre ! A bas l'armée ! Va entrar en conflicte amb els socialistes Ernest-Paul Graber i Charles Naine, alineant-se amb els socialistes partidaris de l'adhesió a la Tercera Internacional amb els quals funda el Partit Comunista Suís el març de 1921.

La Internacional comunista[modifica]

Humbert-Droz va marxar a Moscou en 1919, on fou nomenat juntament amb l'hongarès Mátyás Rákosi i el finlandès Otto Kuusinen, secretari de la Internacional Comunista. Es va encarregar dels països llatins de l'Europa Occidental estant entre els seus corresponsals gent com Palmiro Togliatti o Maurice Thorez.

Va freqüentar Lenin durant els primers anys de la revolució russa. Va qualificar Lenin de "pràctic en l'acceptació sencera del terme que vivia la teoria de Marx en situació, intensament". Negava l'existència del marxisme-leninisme, afirmant que ni Marx ni Lenin havien volgut crear un sistema, una línia de conducta definitiva per la classe obrera. En 1931, va ser rellevat de les seves funcions en la Internacional per Stalin per bujkharinisme. En una entrevista amb Dominique Desanti, comenta que Stalin li va cridar "Vés-te'n al diable!".[1] Va ser destituït en 1932 però rehabilitat a les seves funcions quan l'estratègia del front popular va ser avalada pel VII Congrés de la Internacional Comunista en 1935.

Parlamentari comunista a Berna[modifica]

De retorn a Suïssa després que Stalin dubtés a concedir-li un visat de sortida, va ser secretari del PCS, amb escó al Consell Nacional de Suïssa en 1938 i 1939 com a diputat del cantó de Zuric, sense interessar-se massa per les labors parlamentàries. Sofreix la ira de Stalin, que l'exclou del partit en 1942. Va ser empresonat sota l'acusació d'haver reclutat voluntaris per les Brigades Internacionals para Espanya. El 1931 va visitar Mataró acompanyat per Joaquim Olaso i Piera

Secretari central del PSS[modifica]

De 1946 a 1959, va ser secretari del Partit Comunista Suís, i després del partit socialista de Neuchâtel de 1959 a 1965. Es va oposar amb vigor a l'armament atòmic de Suïssa com a militant del Consell Suís d'Associacions per la Pau (Conseil suisse des associations pour la paix).

Periodista[modifica]

Paral·lelament fou cronista de política estrangera del periòdic La Sentinelle. Va manifestar la seva hostilitat a la política colonial de Guy Mollet en Algèria. Les seves anàlisis del món soviètica eren particularment penetrants (desestalinització, informi Khrusxov, revolta de Budapest, primavera de Praga). "La degeneració de la Revolució russa és la més gran decepció de la meva vida de militant", va escriure en una carta datada el 5 de gener de 1969.

Obres[modifica]

Jules Humbert-Droz publicà unes interessants Mémoires. La seva vídua Jenny Humbert-Droz s'encarregà de finalitzar el tom IV.

  • Tome I Mon évolution du tolstoïsme au communisme (1891-1921)
  • Tome II De Lénine à Staline (1921-1931)
  • Tome III Dix ans de lutte antifasciste (1931-1941)
  • Tome IV Le couronnement d'une vie de combat (1941-1971)
  • L'origine de l'Internationale communiste de Zimmerwald à Moscou (que li va valdre les felicitacions de Jules Moch i d'Edouard Depreux)[2] (todos estos libros han aparecido en Éditions de la Baconnière) OCLC 53547095
  • L'oeil de Moscou en París, 1922-1924, Julliard, 1964. OCLC 2787147

Referències[modifica]

  1. Le Monde, suplement al número 7798.
  2. André Fontaine li consagrà una crònica a Le Monde del 28 de desembre de 1968.

Enllaços externs[modifica]