Julián Aguirre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulián Aguirre
Julian Aguirre.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1868 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1924 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, director d'orquestra, musicòleg i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEmilio Arrieta Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRaquel Aguirre de Castro Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 3X6vHZOesj37sEvr6BpIQl Last fm: Julián+Aguirre Musicbrainz: 3709ea5a-69c7-4e22-8990-c0adfea0db31 Discogs: 1324259 IMSLP: Category:Aguirre,_Julián Allmusic: mn0001233411 Modifica el valor a Wikidata

Julián Aguirre (Buenos Aires, 1869 - 14 d'agost de 1924 fou un compositor i concertista argentí.

Biografia[modifica]

Sent encara un nen es trasllada amb la família a Madrid, on cursà brillantment els seus estudis musicals en el Real Conservatorio, en la classe d'harmonia i composició d'Arrieta i en la de piano de Beck, assolint les més altes recompenses; primer premi de piano el 1886, d'harmonia el 1887 i de contrapunt el 1889. Després de llarga estada a París en les que els seus projectes varen ser molt preuats, tornà a la seva pàtria el 1890, on fou professor i secretari, des de la seva fundació, del Conservatori de Música d'aquella capital, on tingué entre altres alumnes en Celestino Piaggio [1] i Roberto García Morillo.[2]

La seva producció ofereix en les seves primeres obres l'ambient espanyol, que abandonà ben aviat per dedicar-se a la música argentinista, que l'hi deu diverses de les més belles produccions. En elles vessà el més sincer i millor del seu cor d'artista. en una època, diu un dels seus crítics, en què el mèrit es valorava per l'accent estranger de la producció: en què fer art nacional semblava una aberració i una prova de mal gust, Julián Aguirre, junt amb, comptats col·legues seus com Segundo Gennero i els germans Carlos López Buchardo i Próspero López Buchardo entre d'altres, gosà escriure música argentina, a l'estil dels payadores de la planícia i de les valls septentrionals.

Obra[modifica]

En les col·leccions Aires criollos; Aires populares, tristes argentinos, i Aires nacionales, Aguirre diu:

« <que i batega i vibra l'anima del nostre poble; en cadascuna d'aquestes cançons i danses, construïdes quasi sempre sobre motius originals, però què, pel seu sabor i el seu colorit semblen pertànyer al cançoner, viu un retall de vida argentin> »

. Les seves cançons escolars assoliren també enorme i merescuda difusió. Compongué, a més, altres obres sense preocupació folklorista, que es distingeixen per la seva musicalitat i invenció melòdica fluida i elegant.

Com a concertista de piano, posseïa les qualitats d'elegància, distinció i delicadesa imperant en les seves obres. La seva tasca pedagògica assolí crear una escola pianista a la qual pertanyent nombrosos artistes que conformant l'art argentí. En les seves, crítiques musicals d'El Hogar pogueren apreciar-se les seves condicions d'escriptor amè i profund i de crític benvolent, però just:. La llista de les seves principals obres és la següent:

Per a cant[modifica]

  • Canciones argentinas;
    Las mañanitas;
    Serenata Campera;
    Rosas orientales;
    Caminito;
    El nido ausente;
    Jardin;
    La luna;
    Laciel;
    La rose;
    Ton image;
    Berceuse,
    Llorando yo en el bosque.

Per a cors[modifica]

  • Matinal;
    Emblema;
    La clase;
    Pasional, (a 4 veus),
    Madrigal (a 5 veus).

Cants escolars[modifica]

  • Fábula;
    Luna blanca;
    Las banderas;
    Bajaron los angeles;
    Los Reyes Magos;
    Al borde del agua;
    Duérmete, niño;
    Fiesta en la aldea;
    Era un ratoncito;
    La rosa i la mosquela;
    Don Geto;
    La princesita;
    Arre caballito;
    Estilo argentino;
    Cucis;
    El zorzal;
    Romance del lobo,
    Balada de doña Rata.

Per a violí i piano[modifica]

  • Ballade;
    Rapsòdia argentina;
    Nocturno;
    Balada;
    Berceuse;
    Sonata, per a violoncel i piano;
    Rapsòdia argentina.

Per a piano[modifica]

  • Aires nacionales argentinos;
    Huella;
    Romanza;
    La danza de Bellis;
    Íntimas.

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 419 (ISBN 84-239-4544-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 488. (ISBN 84-7291-226-4)