Julián Zugazagoitia Mendieta

De Viquipèdia
Infotaula de personaJulián Zugazagoitia Mendieta
Julián Zugazagoitia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1899 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
17 maig 1937 – 8 abril 1938
← Ángel Galarza GagoPaulino Gómez Sáiz →
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes

24 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Biscaia (capital)
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes

18 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Badajoz
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista
PartitPSOE
Membre de
Interessat enMoviment obrer a Espanya Modifica el valor a Wikidata

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc. Conegut com a Zuga en els ambients polítics. Fill d'un obrer metal·lúrgic, Fermín, —Fermín Mendieta va ser un pseudònim de Julián en diversos dels seus articles—, va ser membre de l'agrupació socialista de Bilbao i regidor d'aquesta ciutat.

Biografia[modifica]

Julián es va afiliar a les Joventuts Socialistes de l'agrupació bilbaïna poc després de crear-se, i de la qual fou president el 1920. Des d'aquest lloc es va enfrontar i es va oposar al procés d'escissió que donaria lloc a la creació del Partit Comunista d'Espanya. Va estar molt influenciat per Tomás Meabe, el mateix Pablo Iglesias i Indalecio Prieto. Militant del Partit Socialista Obrer Espanyol, el seu acostament a les posicions considerades més tèbies dintre de les organitzacions socialistes es devia al fet que, més que no pas per una formació doctrinal, la seva elecció era molt marcada per l'humanisme.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va ser condemnat a bandejament a Santoña, on va iniciar la seva carrera literària. Va emular al seu pare i va ser escollit Regidor per l'Ajuntament de Bilbao a les eleccions municipals que van donar fi a la monarquia d'Alfons XIII. Després va obtenir l'acta de diputat al Congrés en les eleccions generals espanyoles de 1931 per la província de Badajoz i a les últimes de la Segona República per la província de Biscaia el 1936. Va escriure en diverses publicacions de l'època: La lucha de classes i El Liberal a Bilbao; La Vanguardia i El diluvio a Barcelona i va ser director d'El Socialista entre 1932 i 1937, òrgan d'expressió del PSOE.

Durant la Guerra civil va ser Ministre de la Governació entre 1937 i 1938 amb Juan Negrín amb qui compartia la idea que no s'havia de rendir el govern legítim de la república als revoltats, encara que va ser contrari a la participació del Partit Comunista en el govern i, en aquest sentit, pròxim a les tesis d'Indalecio Prieto. Durant el conflicte va contribuir al tracte humà dels presoners de guerra i se li atribueix haver permès abandonar la zona republicana per a salvar la vida a l'escriptor Wenceslao Fernández Flórez. Va fugir al final de la guerra per Catalunya fins a França, però va ser detingut a París el 27 de juliol de 1940 per la Gestapo durant l'ocupació nazi de França i lliurat a les autoritats franquistes al costat de Lluís Companys. El van afusellar a Madrid, a les tàpies del cementiri de la zona est després d'un judici sumaríssim.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Ángel Galarza
Ministre de Governació
Segona República Espanyola

17 de maig de 1937-5 d'abril de 1938
Succeït per:
Paulino Gómez Sáiz