Juli Marial i Mundet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuli Marial
Biografia
Naixement Juli Marial i Mundet
1884
Barcelona, Catalunya
Mort 21 de maig de 1963 (als 78 anys)
Barcelona, Catalunya
  President Federació Catalana de Futbol


  President FC Barcelona

Activitat
Ocupació Futbolista, empresari i pilot d'automobilisme
Esport futbol
Posició a l'equip Porter / Centrecampista
Clubs professionals
Anys Equip
1901-1903 Irish FC
1903-1908 FC Barcelona 41 (1)
Modifica les dades a Wikidata

Juli Marial i Mundet (Barcelona, 1884Barcelona, 21 de maig de 1963)[1] fou un futbolista, dirigent esportiu i empresari català.

Trajectòria[modifica]

Va néixer dins d'una família barcelonina acomodada. El seu pare fou l'arquitecte i polític Juli Marial i Tey, la seva mare fou Caterina Mundet, i el seu germà fou el també polític Melcior Marial.[2] Es casà amb Rosina Escoda el 1911,[3] de qui es divorcià el 1934,[4] i es casà en segones núpcies amb Leonor Juanpere. Professionalment es dedicà, com el seu pare, al sector de la construcció com a contractista.[1]

Començà a practicar el futbol a l'Irish Football Club, on jugà com a porter des de la fundació del club el 1901 fins a la seva dissolució la tardor de 1903. Fou president del club des de pràcticament els seus inicis, i com a tal participà en la creació de l'Assocació Catalana de Clubs de Futbol.[5][6] En començar la temporada 1903-04, amb la desaparició de l'Irish FC, ingressà al FC Barcelona, on jugà fins al final de la temporada 1907-08, primer com a porter i més tard com a centrecampista. El seu èxit més gran fou el Campionat de Catalunya de futbol de l'any 1905.

L'1 d'octubre de 1906, essent encara jugador del club, fou elegit president del club per l'assemblea de socis.[7] Fou escollit per un segon mandat el 6 de novembre de 1907.[8] Durant aquests anys el club visqué una crisi social i esportiva baixant el nombre de socis a només 38. Aquests anys l'equip va perdre gran part dels seus jugadors més veterans, com Gamper, Witty, Meyer, Ossó, Harris o Parsons, pilars de l'equip des de la seva fundació. No obstant, durant el seu mandat van arribar al club diversos futbolistes que finalment van ser el relleu generacional de l'equip, com ara Amechazurra, Bru o Wallace, els quals, uns anys més tard, dugueren el club a assolir la seva primera Copa d'Espanya l'any 1910. El club va viure enfrontaments amb la Federació Catalana de Futbol i en especial amb el seu president, Isidre Lloret, a qui acusà de beneficiar el Football Club X durant els campionats de Catalunya de 1907 i 1908.[6][9] Finalment, per posar fi a les baralles, l'11 d'octubre de 1908 Marial acceptà també la presidència de la Federació, substituint Lloret, qui havia rebut fortes crítiques de la premsa esportiva.[10] A les acaballes de l'any 1908 abandonà la presidència del Barça i de la Federació.[11]

A més del futbol, Marial estigué lligat a altres esports. Fou soci fundador del Club Natació Barcelona el 1907, formant part de la primera junta directiva com a comptable i fou membre de la Real Sociedad de Sport Vasco, on practicà el joc de pilota al Frontó Comtal.[12] També fou soci del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i propietari d'un Hispano Suiza. Participà en nombroses curses automobilístiques, destacant el seu triomf a la Volta a Catalunya de segona categoria l'any 1917.[13]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 22-05-1963. [Consulta: 1r juliol 2014].
  2. «Necrológicas». La Vanguardia, 23-10-1929. [Consulta: 1r juliol 2014].
  3. «Enlace». Stadium, 15-11-1911. [Consulta: 1r juliol 2014].
  4. «Los tribunales». La Vanguardia, 17-06-1934. [Consulta: 1r juliol 2014].
  5. «Siluetas. Primer bando del «Irish Football Club»». Los Deportes, pàgina 465, 03-08-1902. [Consulta: 1r juliol 2014].
  6. 6,0 6,1 Closa, Antoni; Jaume Rius i Joan Vidal. Un segle de fútbol català: 1900-2000, 2001. 
  7. «Foot-ball». Los Deportes, pàgina 680, 06-10-1906. [Consulta: 1r juliol 2014].
  8. «Foot-ball». Los Deportes, pàgina 1252, 15-11-1907. [Consulta: 1r juliol 2014].
  9. Martínez Calatrava, Vicente. Historia y estadística del fútbol español, 2001. ISBN 978-84-607-5701-6. 
  10. «Junta General de la Federación». Mundo Deportivo, 15-10-1908. [Consulta: 1r juliol 2014].
  11. «Federación Catalana». Mundo Deportivo, 31-12-1908. [Consulta: 1r juliol 2014].
  12. «Sport vasco». La Vanguardia, 23-11-1914. [Consulta: 1r juliol 2014].
  13. «Vuelta a Cataluña, automóvil». Mundo Deportivo, 19-06-1917. [Consulta: 1r juliol 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Folch, Guifré; Demetrio González i Francesc Gordo-Guarinos. El quaranta-vuit presidents del FC Barcelona. Barcelona: Toisón, 2006. 


Precedit per:
Josep Soler
President del FC Barcelona
Bandera de fantasia amb els elements de l'escut del FC Barcelona

1906 - 1908
Succeït per:
Vicenç Reig