Julia (pel·lícula de 2008)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaJulia
Julia.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Erick Zonca
Protagonistes
Producció Bertrand Faivre
François Marquis
Guió Roger Bohbot
Michael Collins
Aude Py
Érick Zonca
Fotografia Yorick Le Saux
Distribuïdora Les Productions Bagheera / France 3 Cinéma / Studio Canal
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 2008
Durada 138 min.
Idioma original Anglès / castellà
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 6 milions de dòlars
Temàtica
Gènere Drama / Thriller
Tema principal alcoholisme
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Julia és una pel·lícula francesa estrenada l'any 2008 i dirigida per Erick Zonca. Inspirada en Glòria de John Cassavetes.

Argument[modifica]

Julia (Tilda Swinton), una dona de 40 anys, alcohòlica, manipuladora, desconfiada i mentidera. Entre vodkes, Julia sobreviu amb feines amb les que guanya una misèria. Malgrat la seva solitud, manté una bona relació amb Mitch, un antic xicot que procura ajudar-la. Però Julia ignora els seus esforços. Pressionada per la desesperació i la necessitat econòmica, es veu forçada a cometre un crim (el segrest d'un nen), l'inesperat desenllaç del qual l'obligarà a fugir.

Anàlisi[modifica]

Uns deu anys després del seu prometedor debut amb La Vie rêvée des anges, Érick Zonca reapareix amb aquest thriller rodat entre Los Angeles i Mèxic. Julia se situa a mig camí entre l'Eastwood d'Un món perfecte i el Cassavetes de Glòria. Del primer extreu l'empatia entre els protagonistes, i del segon la solidesa d'una dona que, pistola en mà, es desdobla entre els sentiments i l'acció.

L'elecció de Tilda Swinton per a un paper forçat a la sobreactuació per exigències del guió eleva el repte d'un cineasta a qui se li dóna bé el cos a cos amb les actrius. Sobre Swinton recau tot el pes d'una cinta que conjuga el retrat psicològic d'arrels europees amb persecucions i tiroteigs del cinema americà. Cap d'aquests vessants no acaba per imposar-se, i la composició del personatge facilita la seva transició des de l'autodestrucció alcohòlica fins a un èpic instint de supervivència.[1]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Esteve Riambau. Fotogramas