Julia Lee

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJulia Lee
Dades biogràfiques
Naixement 31 d'octubre de 1902
Boonville (Missouri)
Mort 8 de desembre de 1958(1958-12-08) (als 56 anys)
San Diego, Califòrnia
Causa de mort Infart miocardíac
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ètnia Afroamericà
Activitat professional
Ocupació Música, cantant i pianista
Gènere Jazz
Instrument Piano
Discogràfica Capitol Records
Orquestres Benny Carter- Vic Dickinson

IMDB: nm0497614
Modifica dades a Wikidata

Julia Lee (Boonville (Missouri), 31 d'octubre de 1902 - San Diego, Califòrnia, 8 de desembre de 1958) fou una cantant i pianista de jazz estatunidenca.

Durant la seva infància aprengué les bases de la teoria musical amb el seu pare, que era violinista. El 1912 va rebre les primeres classes de piano de Scrap Harris i el 1916 es dedicà professionalment a aquest instrument, ensems que cantava en una orquestra d'infants. Des de 1920 fins al 1933 toca en l'orquestra del seu germà George E. Lee, Count Basie i Jay McShann influenciaren en la seva forma de tocar el piano, i Bessie Smith i Jimmy Rushing ho feren en la seva carrera com a cantant.

Entre 1934 i 1948 fou contractada per actuar en el Milton's Tap Room, de Kansas City, i després de realitzar diverses gravacions com a cantant (1944-1945), el 1946 assolí la fama mercès al tema Gotta gimme whatcha'got, que aconseguí el màxim dels hits-parades. Nou dels seus discs figuraren en el Cash Box (1946-1949), en la categoria de rhytm and blues. Les lletres de les seves composicions, amb doble sentit i amb al·lusions al món de la droga, contribuïren a incrementar l'èxit de la seva carrera professional.

Entre les seves composicions destaquen: You ain't got itt no more, Don't come too soon, etc...Enregistrà un centenar de discs fins al 1957, acompanyada en diferents ocasions per Benny Carter, Vic Dickinson, Red Norvo, Ernie Royal, Ted Nichols i Red Callender, entre d'altres. Lee treballà habitualment en els escenaris de Kansas City, Los Angeles i Chicago, i la seva música és considerada com una perfecta consideració de jazz, rhythm and blues i rock and roll.

Entre la seva extensa discografia cal destacar: Won't you come (1929), Nobody knows you when you're down and out i I didn't like it first time (1947).

Bibliografia[modifica]