Julia Perry

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Julia Amanda Perry (Lexington, Kentucky, 25 de març de 1924 – Akron, Ohio, 25 d'abril de 1979) va ser una compositora i professora d'Amèrica del Nord que va combinar la seva formació dins la tradició clàssica europea amb el seu llegat afroamericà.

Infotaula de personaJulia Perry
Nom originalJulia Amanda Perry
Biografia
Naixement25 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
Lexington (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1979 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Akron (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióWestminster Choir College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora d'orquestra, musicòloga, compositora, violinista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: d0ca4bda-82ee-421e-9a2f-64e4e002cb31 Discogs: 3927634 Find a Grave: 7718546 Modifica el valor a Wikidata

Vida, formació acadèmica i trajectòria[modifica]

Julia Perry va néixer a Lexington, Kentucky, però es va criar a Akron, Ohio. Allà va ser on va rebre la seva primera formació musical. La influència que li va portar el contacte amb un professor de cant local li va marcar la seva sensibilitat musical.[1]

Més tard, Perry es va formar a la Julliard School of Music, a la ciutat de Nova York. Allà es va centrar en els estudis de composició, però també va rebre formació instrumental de piano, violí i cant, i en l'àmbit no instrumental, de direcció.[1] Al Westminster Choir College va obtenir una llicenciatura el 1947 i un màster el 1948.[2]

L'any 1949 va estudiar cant coral amb Hugh Ross al Berkshire Music Center, a Tanglewood, i el 1951 a estudiar composició al mateix centre amb Luigi Dallapiccola.[2] Perry va tenir ocasió d'estudiar a Europa gràcies a dues beques Guggenheim.[3] La primera, obtinguda l'any 1952, li va permetre tornar a formar-se amb Luigi Dallapiccola a Florència. A més, va estudiar a París amb Nadia Boulanger. Durant aquell període va rebre el Gran Premi Boulanger a Fontainebleau per la seva Sonata per viola. La segona beca Guggenheim, obtinguda al 1955, li va permetre continuar la seva formació amb Dallapiccola a Itàlia.[1]

Al 1957, Perry va organitzar una gira de concerts per diferents ciutats d'Europa, patrocinada per l'Agència d'Informació dels Estats Units. Els concerts van ser aclamats per diversos crítics europeus. Perry va continuar component i ensenyant música en tornar als Estats Units. A la Universitat de Florida A. & M., situada a Tallahasee i a la Atlanta University Center va ocupar diferents càrrecs.[1]

Alguns dels guardons que va obtenir al llarg de la seva carrera professional van ser un premi de l'Acadèmia Americana i l'Institut Nacional d'Arts i Lletres de 1964 i una Menció Honorífica del 1969 als premis ASCAP a dones compositores, per música simfònica i de concert.[1]

La carrera de Perry va començar a declinar quan va patir el seu primer ictus als 46 anys.[3] Perry es va jubilar de manera anticipada i va passar els seus últims anys a Akron.[1] Està enterrada al cementiri de Glendale a Akron.[3]

Estil[modifica]

Julia Perry compta amb una varietat de tècniques compositives dins el seu estil musical, des de les referències que li va suposar el seu llegat negre fins a l'ús d'harmonies no convencionals i de la dissonància. Les seves obres reflecteixen la varietat de material musical del qual es va impregnar, abastant des de les tècniques tradicionals europees i també els mètodes del segle XX.[1]

Els primers treballs de Perry, formats per cançons i música coral en gran part, denoten la influència dels espirituals. Per exemple, el Prelude for Piano (1946, revisat el 1962) té la seva base en l'estil del blues. En aquesta obra, Perry utilitza algunes de les característiques d'aquest estil musical, com la forma AAB, comuna en el blues, i també fa ús de blue notes i dels intervals de 7a, 9a i 11a majors.[2]

En la seva estada a Europa va passar a fer música cada cop més instrumental en lloc de coral, i també més abstracta, amb l'ús de petites cèl·lules motíviques. Tal com afirma J. Michele Edwards: "Les obres que va fer en aquest període estan mancades de referències a la seva cultura negra."[2]

Obra[modifica]

A continuació, un llistat de les obres de Perry per ordre cronològic

Nom Any Gènere
Carillon Heigh-ho[2] 1947 Cor mixt
Is There Anybody Here?[2] 1947 Cor femení
The Lord is Risen 1947 Cor masculí
Suite of Shoes[2] 1947 Piano sol
Chicago[2] 1948 Cor i orquestra
Ruth[2] 1950 Cor mixte i orgue
Our Thanks to Thee[2] 1951 Contralt, cor mixt i orgue
Stabat Mater[1] 1951 Contralt/Mezzo i orquestra de corda/quartet de corda
Ye Who Seek the Truth[1] 1952 Himne per a tenor, cor mixt i orgue
A Short Piece[2] 1952 Orquestra
Be Merciful Unto Me, O God[1] 1953 Soprano, Baix, cor mixt i orgue
Song of Our Saviour[1] 1953 Himne per a cor mixt no acompanyat
The Cask of Amontillado[2] 1953 Òpera
New York[2] 1954 Òpera
Frammenti dalle lettere di Santa Caterina[2] 1957 Soprano, cor mixt, orquestra de cambra
Symphony No. 1[1] 1959 Orquestra
Homunculus C.F.[2] 1960 Arpa, piano i celesta i percussió
Pastoral[1] 1962 Flauta i quartet de corda
Symphony No. 2[2] 1962 Orquestra
Symphony No. 3[2] 1962 Orquestra
Hymn to Pan[2] 1963 Cor mixt i orgue/piano
The Beacon[2] 1963 2 corn anglès, 2 saxo tenor, 2 clarinets baixos, 2 trompetes
The Selfish Giant[3] 1964 Òpera i ballet en tres actes
Symphony No. 4[2] 1964 Orquestra
Mary Easty[2] 1964-74 Òpera (inacabada)
Symphony No. 5 ‘Integration’[2] 1966-67 Orquestra
Symphony No. 7 ‘USA’[2] 1967 Cor mixt i orquestra
Symphony No. 8[1] 1968-69 Orquestra
Symphony No. 9[2] 1970 Orquestra
Venus Moon[2] 1971 o 1972 Banda
Symphony No. 10 ‘Soul Symphony’[2] 1972 Orquestra
Panorama[2] 1972 Banda
Miniature[2] 1973 Piano sol
Symphony No. 12 ‘Simple Symphony’[2] 1973 Orquestra

Referències[modifica]