Julien Duvivier

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJulien Duvivier
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'octubre de 1896
Lilla (França)
Mort 29 d'octubre de 1967(1967-10-29) (als 71 anys)
París (França)
Sepultura Q2972487
Nacionalitat França França
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, guionista i escriptor
Obra
Films Poil de carotte (1925)
Au bonheur des dames (1930)
Un carnet de bal (1937)
Pépé le Moko (1937)
La fin du jour (1939)
Tales of Manhattan (1942)
Panique (1947)
Voici le temps des assassins... (1956)
Marie-Octobre (1959)
Chair de poule (1963)

IMDB: 0245213
Modifica dades a Wikidata

Julien Duvivier (Lilla, 8 d'octubre de 1896 − París, 29 d'octubre de 1967) va ser un director de cinema francès. Va marcar el cinema francès del període 1930-1960. Entre els seus films més originals, destacar Pépé le Moko, Panique i Voici le temps des assassins. Famós per la seva negror i el seu pessimisme, coneix tanmateix un dels seus èxits de públic amb Le Petit Monde de don Camillo.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Comença com a actor de teatre el 1916 a l'Odèon, llavors dirigit per André Antoine. El 1918, comença el seu recorregut en el cinema a Gaumont com a guionista o ajudant, entre altres d'André Antoine, de director (per a la pel·lícula La Terra (1921)). Des de l'any següent, Duvivier realitza la seva primera pel·lícula, Haceldama o el premi de la sang , que tanmateix no coneix més que un relatiu èxit.

Entre les pel·lícules que roda als anys 1920, alguns tracten de negocis religiosos, sobretot Credo o la Tragèdia de Lourdes (guió Georges d'Esparbès), L'Abat Constantin, o La Vida miraculosa de Thérèse Martin... La seva filmografia no estarà mai constreta tanmateix a una temàtica ni fins i tot a un estil particular.

En els anys 1930, és contractat per la societat de producció Film d'Art fundada per Marcel Vandal i Charles Delac on practica el treball d'equip. Duvivier s'hi quedarà nou anys. Amb David Golder , dirigida el 1930, Duvivier coneix el primer èxit. És també la seva primera pel·lícula sonora, i la primera experiència parlant per a l'actor Harry Baur.

1934 marca la primera col·laboració de Julien Duvivier amb l'actor Jean Gabin, que dirigeix a Maria Chapdelaine. El 1935 a La bandera, Julien Duvivier s'ajunta pel guió amb Charles Spaak, que fins aleshores havia col·laborat amb Feyder, Grémillon, Allégret i L'Herbier. Treballaran llavors sovint junts.

Després del rodatge de Golem (1936), pel·lícula fantàstica, Duvivier fa La Belle Équipe amb Jean Gabin, Charles Vanel, Raymond Aimos, una obra que continuarà sent un títol destacat del realitzador. En aquesta pel·lícula, cinc dropos treuen la grossa a la loteria i decideixen comprar en comú una guingueta a la vora de l'aigua; però els imprevistos se succeeixen, i quan la dona s'hi fica, ja no hi ha gran cosa a salvar. El final original de la pel·lícula que és jutjada massa pessimista, tot i que es va rodar una altra, més alegre.

Segueixen tres: L'Home del dia (1936), Pépé le Moko i Un carnet de ball (1937). Mentre la primera, amb Maurice Chevalier al paper principal, és una pel·lícula menor en la carrera del realitzador, les dues altres són incontestables obres principals. Pépé le Moko, que ens submergeix al medi de la màfia, i que té com a decoració exòtica la ciutat d'Alger, és d'altra banda la pel·lícula que veritablement propulsa Gabin al rang d'actor internacional.

El 1938, Duvivier signa un contracte amb la MGM i rodarà als Estats Units una primera pel·lícula, una biografia de Strauss, The Great Waltz .

L'any següent, ja de tornada en França, Duvivier posa en escena La Fin du jour, en el qual actors de teatre jubilats lluiten perquè la casa de repòs creada per acollir-los no tanqui les seves portes; es troba en aquesta pel·lícula Michel Simon com a vell actor faranduler, i Louis Jouvet un vell psicòtic que creu encara en el seu poder de seducció. És sens dubte la pel·lícula més emocionant del realitzador. Duvivier continua llavors amb La Charrette fantôme, pel·lícula fantàstica adaptació d'una novel·la de Selma Lagerlöf.

Duvivier roda el 1940 Untel père et fils, amb Raimu, Michèle Morgan, i Louis Jouvet; la pel·lícula, una crònica familiar, no podrà, a causa del gir pres pels esdeveniments polítics, ser projectat fins al final de guerra, almenys a França. Aquesta pel·lícula, malgrat una distribució excel·lent, és generalment considerada com una pel·lícula menor, fins i tot equivocada, de Duvivier.

La guerra − període americà[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra mundial, contràriament a Marcel Carné sobretot, qui malgrat les circumstàncies continua la seva carrera a França, Julien Duvivier marxa de nou a treballar als Estats Units, on dirigeix 5 pel·lícules: Lydia (1941), 2 pel·lícules d'esquetxos: Tales of Manhattan, amb Charles Boyer, Rita Hayworth entre altres estrelles (1942) i Flesh and Fantasy, amb Edward G. Robinson, Charles Boyer i Barbara Stanwyck (1943), després L'Imposteur amb Gabin (1943) i Destiny (1944).

La postguerra[modifica | modifica el codi]

A la seva tornada a França, Duvivier té algunes dificultats per reprendre l'èxit dels anys 1930. El 1946, surt Panique. Condensació exhaustiva dels instints més vils i més baixos de la naturalesa humana, l'obra continua sent la pel·lícula més personal, més negre i més nihilista del seu autor. Serà un fracàs coent, tant de crítica com de públic. La crítica li va retreure una voluntat de tornada al realisme poètic d'abans de la guerra. Duvivier continuarà tanmateix, després d'una curta estada a la Gran Bretanya el 1948 per al rodatge d'Anna Karénine i un rodatge a Espanya per a Black Jack el 1950, treballant a França fins al final de la seva vida.

El 1951, dirigeix Sous le ciel de Paris una pel·lícula d'una molt gran originalitat des d'un punt de vista de la retallada al guió: en el transcurs d'una jornada a París, se segueix gent els destins dels quals s'acabaran creuant. El mateix any, Duvivier gira la primera part dels Don Camillo: Le Petit Monde de don Camillo que té un èxit popular immediat i al qual dóna ell mateix una continuació Le Retour de don Camillo que s'estrena el 1953. La sèrie es perllongarà sota la direcció d'altres directors.

A Voici el temps des assassins (1956), es troba Jean Gabin al paper d'un valent restaurador que és ensarronat per una jove cínica i sense escrúpols, interpretada per Danièle Delorme. Una pel·lícula molt negra, i un retrat de destacable dona demoníaca. Duvivier roda una altra gran pel·lícula el 1958: Marie-Octobre, amb Danielle Darrieux, Paul Meurisse, Sergé Reggiani i Bernard Blier, entre altres. Un exercici d'estil: 11 personatges (nou homes, dues dones — la reina i l'obrera es podria dir —), unitat de lloc, de temps, d'acció, i una escenificació omnipresent, inquisidora, gairebé amenaçadora, amb una preocupació constant i gairebé maníac de l'enquadramant i de la composició de la imatge. El mateix any, l'escenògraf és convidat a formar part del jurat al Festival de Canes.

El 1962, es lliura una última vegada a l'exercici de la pel·lícula d'esquetxos, amb Le Diable et les Dix Commandements. L'any següent, surt Chair de poule, una pel·lícula el guió de la qual és prop del de Le Facteur sonne toujours deux fois i que presenta una meuca sense escrúpols.

El 1967, mentre està acabant la producció de Diaboliquement vôtre, pel·lícula en la qual es presenta un home amnèsic de resultes d'un accident de cotxe, Duvivier és ell mateix víctima d'un accident de la circulació, provocant una crisi cardíaca que li costa la vida. Té 71 anys d'edat i deixa darrere d'ell una filmografia rica amb prop de 70 títols, entre els quals es compten clàssics del cinema mundial. És enterrat al cementiri antic de Rueil-Malmaison en els Hauts-de-Seine.

Temes recurrents[modifica | modifica el codi]

  • La banda, el grup, la microsocietat i la manera de la qual els individus poden evolucionar o no al si del seu medi humà és un tema freqüent: La Belle Équipe que dóna el seu títol a la pel·lícula, la petita ciutat de Panique , el poble italià dels Don Camillo , el grup d'actors reprocessats de La Fin du jour , el grup d'avis resistents a Marie-Octobre , la gegantina microsocietat que és París descrita de manera impressionista a Sous le ciel…, les pel·lícules de Duvivier són com puntes de vida teixides. Al costat s'hi troben personatges amb una solitud encara més pesada, trasbalsadora, que un món està ple de vida al voltant d'ells: el Saint-Clair de La Fin du jour, el Senyor Hire de Panique , l'assassí i la vella dels gats de Soou le ciel…, el traïdor amb l'aigua al coll una vegada descobert a Marie-Octobre...
  • Es troben retrats de dones particularment cíniques a La Belle Équipe, Panique, Voici el temps des assassins, Chair de poule

Es troben escenes passant sobre o sota les teulades a La Belle Équipe, Panique. Sous le ciel de Paris comença, després d'algunes vistes aèries de París, per un pla on es veu un gat caminar sobre una teulada; i l'assassí de la pel·lícula s'ha condicionat un taller d'escultor en unes golfes. És en unes golfes on viu igualment el jove de Boulevard — on de tant en tant fuig per la llucana —, així com l'atracador, interpretat per Funès, de l'esquetx no robaràs a Le Diable et les Dix Commandements

Filmografia[2][3][modifica | modifica el codi]

Període 1919-1930: les pel·lícules mudes[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Actors principals Notes
1919 Haceldama ou le prix du sang
1920 L'Agonie des aigles Gaby Morlay codirogida amb Dominique Bernard-Deschamps
La Réincarnation de Serge Renaudier film desparegut
1921 Crépuscule d'épouvante
1922 Les Roquevillard
L'Ouragan à la montagne
Der Unheimliche Gast Jeanne Helbling rodat a Alemanya
1923 Le Reflet de Claude Mercœur
1924 Credo ou la Tragédie de Lourdes
Cœurs farouches
La Machine à refaire la vie
L'oeuvre immortelle
1925 L'Abat Constantin
Bout de chou
La Nuit de la revanche
Poil de carotte
1926 L'Homme à l'Hispano
L'Agonie de Jérusalem
1927 Le maritage de mademoiselle Beulemans
1928 Le Tourbillon de Paris
Le Mystère de la tour Eiffel
1929 La Divine Croisière
La Vie miraculeuse de Thérèse Martin Janine Borelli
Maman Colibri Jeanne Dax Film visible a la plateforma europafilmtreasures.eu
1930 Au Bonheur des Dames Dita Parlo darrer film mut del director, sonoritzada ulteriorement

Període 1931-1940: les parlades d'abans de la guerra[modifica | modifica el codi]

Any Film Actors principals Notes
1931 David Golder Harry Baur Primer film parlat del director
Les Cinq Gentlemen maudits Harry Baur, Robert le Vigan
Die Fünf verfluchten Gentlemen Anton Walbrook version rodada en alemany de la pel·lícula precedent
1932 Poil de carotte Harry Baur, Robert Lynen remake de la pel·lícula de 1925
La Vénus du collège
Allô Berlin ? Ici Paris ! Josette Day
1933 La Tête d'un homme Harry Baur
Le Petit Roi Robert Lynen
La Machine à refaire la vie remake de la pel·lícula de 1924
1934 Le Paquebot Tenacity Albert Préjean
Maria Chapdelaine Madeleine Renaud, Jean Gabin, Jean-Pierre Aumont Grand Premi del cinema francès 1934
1935 Golgotha Robert le Vigan, Harry Baur, Jean Gabin, Edwige Feuillère
La Bandera Jean Gabin, Annabella, Robert Le Vigan, Raymond Aimos, Pierre Renoir, Gaston Modot coguionista: Charles Spaak
1936 La Belle Équipe Jean Gabin, Charles Vanel, Viviane Romance, Raymond Aimos coguionista: Charles Spaak
cançó: Quand on se promène au bord de l'eau
Le Golem Harry Baur, Charles Dorat
1937 L'Homme du jour Maurice Chevalier, Elvire Popesco coguionista: Charles Spaak
Pépé le Moko Jean Gabin, Mireille Balin, Marcel Dalio, Fernand Charpin, Gabriel Gabrio, Saturnin Fabre, Gaston Modot coguionista: Henri Jeanson
Un carnet de bal Marie Bell, Pierre Richard-Willm, Louis Jouvet, Raimu, Fernandel, Pierre Blanchar, Harry Baur coguionista: Henri Jeanson e.a.
film d'esquetxos
Premi a la millor pel·lícula estrangera al Festival de Venècia 1937
1938 The Great Waltz Fernand Gravey, Luise Rainer dirigida als Estats Units per la MGM, film musical d Johann Strauss
1939 La Fin du jour Victor Francen, Louis Jouvet, Michel Simon, Madeleine Ozeray coguionista: Charles Spaak
Tall de la pel·lícula, Festival de Venècia 1939
La Charrette fantôme Pierre Fresnay, Louis Jouvet, Marie Bell
1940 Untel pare et fils Raimu, Michèle Morgan, Louis Jouvet rodada a França el 1940, però estrenada el 1943 als Estats Units
coguionistas: Marcel Achard i Charles Spaak

Període 1941-1944: l'intermedi americà[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Actors principals Notes
1941 Lydia Merle Oberon, Joseph Cotten coguionista: Ben Hecht
remake de Un carnet de bal
1942 Tales of Manhattan Charles Boyer, Rita Hayworth, Ginger Rogers, Henry Fonda, Charles Laughton, Edward G. Robinson Six destins
film d'esquetxos
1943 Flesh and Fantasy Edward G. Robinson, Charles Boyer, Barbara Stanwyck i.e. Obsessions
film d'esquetxos
1944 L'Imposteur Jean Gabin
Destiny Alan Curtis film de Reginald le Borg, on Duvivier va participar sense sortir als crèdits

Període 1946-1959: les pel·lícules adaptació de guerra[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Actors principals Notes
1947 Panique Michel Simon, Viviane Romance, Paul Bernard coguionista: Charles Spaak
1948 Anna Karénine Vivien Leigh, Ralph Richardson film rodat a la Gran Bretanya
coguionista: Jean Anouilh
1949 Au royaume des cieux Serge Reggiani, Jean Davy diàlegs de Henri Jeanson
Nominació − Lleó d'Or
1950 Black Jack George Sanders, Agnes Moorehead coguionista: Charles Spaak
1951 Sous le ciel de Paris Paul Frankeur, Sylvie, François Périer coguionista: René Lefèvre
1952 Le Petit Monde de don Camillo Fernandel, Gino Cervi coguionista: René Barjavel
premiat al Festival de Venècia
La Fête à Henriette Dany Robin, Michel Auclair coguionista: Henri Jeanson
1953 Le Retour de don Camillo Fernandel, Gino Cervi coguionista: René Barjavel
1954 L'Affaire Maurizius Madeleine Robinson, Daniel Gélin, Charles Vanel, Anton Walbrook, Eleonora Rossi Drago
1955 Marianne de ma jeunesse Marianne Hold, Pierre Vaneck
Marianne Marianne Hold, Horst Buchholz versió rodada en alemany de la pel·lícula precedent
1956 Voici le temps des assassins Jean Gabin, Danièle Delorme
1957 Pot-Bouille Gérard Philipe, Danielle Darrieux, Dany Carrel coguionista: Henri Jeanson
L'Homme à l'imperméable Fernandel, Bernard Blier coguionista: René Barjavel
Nominació − Ós d'Or
1959 La Femme et le Pantin Brigitte Bardot, Antonio Vilar, Lila Kedrova coguionistes: Marcel Achard, Jean Aurenche
Marie-Octobre Danielle Darrieux, Paul Meurisse, Bernard Blier, Serge Reggiani, Lino Ventura, Paul Frankeur,
Paul Guers, Daniel Ivernel, Robert Dalban
diàlegs: Henri Jeanson

Període 1960-1967: darreres pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícules Actors principals Notes
1960 La Grande Vie Giulietta Masina, Gert Fröbe Das kunstseidene Mädchen
coguionista: René Barjavel
Boulevard Jean-Pierre Léaud, Pierre Mondy coguionista: René Barjavel
1962 La Chambre ardente Jean-Claude Brialy, Édith Scob, Claude Rich coguionista: Charles Spaak
Le Diable et les Dix Commandements Michel Simon, Micheline Presle, Mel Ferrer, Claude Dauphin, Charles Aznavour, Lino Ventura,
Fernandel, Alain Delon, Danielle Darrieux, Madeleine Robinson, Louis de Funès, Jean-Claude Brialy
film d'esquetxos
guió: Audiard, Barjavel, Jeanson
1963 Chair de poule Robert Hossein, Jean Sorel, Catherine Rouvel coguionista: René Barjavel
1967 Diaboliquement vôtre Alain Delon, Senta Berger

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biografia de Julien Duvivier». The New York Times.
  2. «filmografia de Julien Duvivier». The New York Times.
  3. «Julien Duvivier, premis». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema