Julio Alcaide Inchausti

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJulio Alcaide Inchausti
 Director-General 

Dades biogràfiques
Naixement 18 de gener de 1921
Cadis
Mort 7 d'octubre de 2013(2013-10-07) (als 92 anys)
Madrid
Es coneix per Pare de l'estadística moderna a Espanya
Activitat professional
Camp de treball Economia, estadística i econometria
Ocupació Economista
Ocupador Banco de Bilbao
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Sindicat Vertical
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria
Ministerio de Economía
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Julio Alcaide Inchausti (Cadis, 18 de gener de 1921[1] - Madrid, 7 d'octubre de 2013)[2] va ser un estadístic, economista i professor,[nota 1] considerat per molts pare de l'estadística moderna espanyola.[3][4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Encara que gadità de naixement, va passar la seva infància en la localitat cordovesa d'Hinojosa del Duque, on van néixer tots els seus germans.[2] Graduat com a intendent mercantil en Madrid, aviat es va incorporar als incipients serveis estadístics de l'administració, a través del creat pel Sindicat Vertical.[2] En aquests primers anys va participar activament en l'elaboració dels primers suports per realitzar estudis analítics i treball en l'elaboració de la primera estructura de la comptabilitat nacional. A mitjan dècada de 1960, va abandonar l'àmbit públic per incorporar-se al servei d'estudis del Banco de Bilbao (després Banco Bilbao Vizcaya i Fundació BBVA),[5][2] el primer a Espanya que va començar a oferir dades estadístiques sobre renda nacional i distribució territorial de la mateixa, treballs que durant els successius anys fins a ben avançada la dècada de 1980 van ser referència per al coneixement de l'evolució de l'economia espanyola. La seva vinculació amb l'entitat financera va durar fins a mitjans dels anys 1990.[2][5][4]

De la mà d'Enrique Fuentes Quintana, es va incorporar a treballar en la fundació que agrupava a les caixes d'estalvis.[1] Més tard, en la Transició democràtica, quan Fuentes Quintana va ser nomenat per a vicepresident del Govern i ministre d'Economia i Hisenda, Alcaide el va seguir com director general de Planificació (1977-1978), anys en els quals es forja la més notable reforma del sistema tributari espanyol contemporani amb l'aparició de l'impost sobre la renda de les persones físiques.[2] En 1995 es va incorporar al Grup d'Experts de Previsió Econòmica (GEPE), format per assessorar al ministeri d'Economia en l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat. La seva filla Carmen Alcaide Guindo va ser presidenta de l'Institut Nacional d'Estadística de 2000 a 2008, durant l'últim mandat com a president del govern espanyol de José María Aznar i el primer de José Luis Rodríguez Zapatero.[3]

En 1991 fou guardonat amb el Premi Rei Jaume I d'Economia junt amb el catedràtic Antoni Espasa Terrades[3] i en 2010 amb el Premi «Bernardo y Antonio de Ulloa» a la Innovació i Recerca Econòmica de l'Escola Andalusa d'Economia. Estava en possessió de la Medalla d'Andalusia i tenia el títol de Fill Predilecte de Cadis.[6] Va ser membre de l'Alt Consell Consultiu en Recerca, Desenvolupament i Innovació de la Presidència de la Generalitat Valenciana.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

Va ser autor de nombrosos article en publicacions especialitzades —en especial a Papeles de Economía Española i Cuadernos de Información Económica— i va col·laborar en diferents obres col·lectives. D'entre els seus llibres, destaquen:

  • De peores hemos salido: una aproximación a nuestra historia económica más reciente. Madrid: Mercado, 1993. 
  • Instituto de Estudios Económicos. Asturias: de una economía de transferencias a una economía productiva. 
  • —. Fundación BBVA. Evolución económica de las regiones y provincias españolas en el siglo XX, 2003. 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En algunes publicacions se li considera «catedràtic universitari», confonent-lo amb la biografia del seu germà gran, Ángel Alcaide Inchausti, que sí va ser catedràtic d'Econometria i Mètodes Estadístics, les mateixes matèries en les quals Julio va desenvolupar el seu treball. A tots dos germans, els pares pretenien donar-los formació universitària, però la Guerra Civil va truncar tots els plans. En finalitzar el conflicte, les dificultats econòmiques solament van permetre a la família donar formació superior a un d'ells, el gran, Ángel. Julio aconseguiria treure el títol de professor i intendent mercantil a Madrid després d'examinar-se per lliure tots els cursos, excepte en un en què va poder matricular-se. No obstant les circumstàncies, va ser un autodidacta que va acabar per aprendre economia i estadística i ensenyar-la als altres des de les seves publicacions, treball i conferències.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Julio Alcaide». El Periódico del Mediterráneo, 15-01-2004 [Consulta: 2 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 José Luis García Delgado «Julio Alcaide, nuestro estadístico de guardia». El País, 09-10-2013 [Consulta: 2 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Fallece Julio Alcaide Inchausti, padre de la estadística española». Diari ABC, 07-10-2013 [Consulta: 2 octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Julio Alcaide Inchausti, al servicio de los economistas españoles». Economistas, 20, octubre 2014, pàg. 48-55. ISSN: 1889-8505 [Consulta: 2 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 «Reseña de Julio Alcaide Inchausti» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). , s/f [Consulta: 2 octubre 2015].
  6. «La Aicia y el investigador Julio Alcaide obtienen los premios Bernardo y Antonio de Ulloa para investigadores», 04-11-2010. [Consulta: 2 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
Nou premi
Premi Rei Jaume I d'Economia
1991
amb Antoni Espasa Terrades
Succeït per:
Vicente Salas Fumás
Álvaro Cuervo García