Julio Irigoyen

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJulio Irigoyen
Biografia
Naixement 1 de juliol de 1894
Buenos Aires (Argentina)
Mort 29 d'agost de 1967(1967-08-29) (als 73 anys)
Buenos Aires (Argentina)
Lloc d'enterrament Cementiri de la Chacarita
Nacionalitat Argentina Argentina
Activitat
Ocupació director de cinema, guionista, productor de cinema

IMDB: 0409965
Modifica les dades a Wikidata

Julio Irigoyen (Buenos Aires, Argentina, 1 de juliol de 1894 - Buenos Aires, 29 d'agost de 1967) va ser un guionista i director de cinema argentí. Va néixer i morir en la mateixa casa del Carrer Brasil 1328 de Buenos Aires.

En 1913, encara en l'etapa del cinema mut, va fundar l'empresa Buenos Aires Film que va començar a editar el noticiari Buenos Aires en modesta competició amb el de dos grans productors: Max Glücksmann i després, amb el de Federico Valle, així com pel·lícules documentals i de propaganda.

Estimulat per l'èxit tremend que acabava de tenir Amalia, produïda per Max Glücksmann, estrenada el 12 de desembre de 1914, en el teatre Colón es va iniciar al cinema de ficció. Les seves primeres pel·lícules van ser Espectres en les serres (1915) i tres curtmetratges de 1916 sobre un personatge Carlitos: Carlitos i Tripín de l'Uruguai a l'Argentina, Carlitos en Mar del Plata i Carlitos i la vaga d'escombrariaires, que als 17 anys interpretava el futur director de cinema Carlos Torres Ríos, les condicions del qual histriónicas molt limitades li bastaven a Irigoyen per contractar-ho; és que el director, un expert en quickies (films rodats amb premura, sense cures elementals i costos reduïts al màxim) qualsevol col·laboració oficiosa i generalment gratuïta –o poc menys- li venia bé: des de la casquivana que usava el cinema com a vidriera per als seus encants fins al noi amb inquietuds artístiques que buscava una oportunitat d'accés i exercització.

Després van venir en 1923 dos films sobre llibre de Leopoldo Torres Ríos El maco del raval i De les nostres pampes -en la qual debutava José Gola- i Galleguita (1923). D'aquesta última va fer en 1940 la seva versió sonora amb el seu propi llibret, protagonitzada per Inés Murray, Perla Mary, Arturo Valdez i Álvaro Escobar i amb fotografia de Roberto Irigoyen. Altres films van ser Ombres de Buenos Aires amb Olinda Bozán i María Esther Podestá, L'últim gaucho amb Ada Cornaro i L'aventura del passatge Güemes amb Rodolfo Vismara.

En 1924 va dirigir La cieguita de l'Avinguda Alvear inspirada en el film mut de Charles Chaplin Llueixes de la ciutat, amb l'actuació de la gran actriu del teatre i cinema nacionals Eva Franco, de gran popularitat, que va provocar el plor de les sensibles espectadores de l'època. En 1939 va dirigir la versió sonora, que també va triomfar a les sales cinematogràfiques del país i de Llatinoamèrica. En el mateix any va dirigir La filla del viejito guardafaro –la protagonista és en realitat la néta del guardafaro, ultrajada pel seu pare i assassinada pel seu avi- un “dramón de segona categoria” però de gran èxit comercial basada en una popular obra de radioteatro, protagonitzada per Laura Nelson i Enrique del Cerro, amb fotografia de Roberto Irigoyen.[1][2] En 1925 va estrenar la pel·lícula Pare Nostre! que va interpretar l'actor argentí Jaime Devesa. Aquest havia filmat en 1922 a Espanya la pel·lícula Militona, la tragèdia d'un torero en 1922 i va interessar a Irigoyen perquè a les escenes d'Espanya amb Setmana Santa de Sevilla, una correguda de toros, paisatges de Madrid i Barcelona, li acoblés escenes filmades en cabarets argentins i el bosc de Palerm i la “estrenés” amb nou títol.

En 1925 va realitzar el que segons el crític Alfredo Julio Grassi “va ser el més gran triomf de Julio Irigoyen”, la versió en cinema mut del sainet El teu bressol va ser un conventillo d'Alberto Vacarezza, que va explicar en el repartiment amb María Esther Podestá –gran actriu teatral- i Ada Falcón –cancionista en el cim de la fama-.[2]

Quan passa al cinema sonor, Irigoyen segueix usant els mateixos mètodes i de les seves pel·lícules de baix pressupost i qualitat, algunes no s'estrenen, unes altres s'estrena a l'interior del país o en països hispanoamericans. Algun dels seus films són: Sentiment gaucho, Pregària gaucha i La filla del viejito guardafaro. Van ser 35 obres des de 1934 fins a 1953.

El seu últim film va ser El fogó dels gauchos (1953), estrenat recentment el 6 de setembre de 1960, com a film complementari i que va constituir el seu major fracàs, del que mai va aconseguir reposar-se.[2]

Julio Irigoyen, un director que va fer pel·lícules simples i tosques. Va incorporar als seus films quadres musicals de manera sistemàtica i se li va cridar el rei de les quickies de complement (pel·lícules de baix pressupost i pobre resultat) era, segons Grassi, un “home silenciós, modest i de maneres suaus” la major passió dels quals va ser nostra cinematografia, a la qual va consagrar tota la seva vida”,i va morir a Buenos Aires el 29 d'agost de 1967.[2][3]

Filmografia[modifica]

Director
  • El fogó dels gauchos (1953)
  • El seu íntim secret (1948)
  • L'ànima d'un tango (1945)
  • La cançó de Buenos Aires (1945)
  • Un noi de Buenos Aires (1944)
  • Cantant es van les meves penes (1943)
  • Gran pensió L'Alegria (1942)
  • Acadèmia "El Tango Argentí" (1942)
  • La dona del sabater (1941)
  • El cantar de les meves penes (1941)
  • Un pobre ric (1941)
  • Galleguita (1940)
  • El cantor de Buenos Aires (1940)
  • El seu nom és dona (1940)
  • Canto d'amor (1940)
  • Ombres de Buenos Aires (1939)
  • La cieguita de l'avinguda Alvear (1939)
  • La filla del viejito guardafaro (1939)
  • La modelo del carrer Florida (1939)
  • Pregària gaucha (1938)
  • Sierra Chica (1938)
  • La cançó de la ribera (1936)
  • El meu Buenos Aires volgut (1936)
  • El fogó dels gauchos (1935)
  • Els misteris de Buenos Aires (1935)
  • Ànima en pena (1928)
  • El teu bressol va ser un conventillo (1925)
  • Pare nostre (1925)
  • Els misteris del turf argentí (1924)
  • La cieguita de l'Avinguda Alvear (1924)
  • Ombres de Buenos Aires (1924?)
  • L'últim gaucho (1924?)
  • L'aventura del passatge Güemes (1924?)
  • Galleguita (1923)
  • El maco del raval (1923)
  • De les nostres pampes (1923)
  • El fogó dels gauchos (1953)
  • La cançó de Buenos Aires (1945)
  • L'ànima d'un tango (1945)
  • Acadèmia El Tango Argentí (1942)
  • El cantar de les meves penes (1941)
  • Un pobre ric (1941)
  • El cantor de Buenos Aires (1940)
  • Canto d'amor (1940)
  • Galleguita (1940)
  • Ombres de Buenos Aires (1939)
  • La cieguita de l'avinguda Alvear (1939)
  • La filla del viejito guardafaro (1939)
  • Pregària gaucha (1938)
  • La cançó de la ribera (1936)
  • El meu Buenos Aires volgut (1936)
  • El fogó dels gauchos (1935)
  • Els misteris de Buenos Aires (1935)
Productor
  • El cantar de les meves penes (1941)
  • Els misteris de Buenos Aires (1935)
  • El maco del raval (1923)
  • De les nostres pampes (1923)

Referències[modifica]

  1. Manrupe, Raúl y Portela, María Alejandra: Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 273 Buenos Aires 2001 Editorial Corregidor ISBN 950-05-0896-6
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Grassi, Alfredo Julio Grassi] Historia y Leyendas del Cine Argentino.
  3. El cineasta Julio Luis Irigoyen Bernat por Jorge Beramendi.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]