Julio Muñoz Ramonet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJulio Muñoz Ramonet
Dades biogràfiques
Naixement 1912
Barcelona
Mort 1991 (78/79 anys)
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació empresari
Modifica dades a Wikidata

Julio Muñoz Ramonet (Barcelona, 18 de febrer de 1912 [1]- 9 de maig de 1991, Chur, Suïssa)[2] fou un empresari barceloní. Sense una ideologia política definida, tot i que aprofità les bones relacions amb les autoritats franquistes, bastí un entramat societari monumental junt amb son germà Álvaro. Home amant de l'ostentació i faldiller, representa una figura paradigmàtica del "nou ric" en l'Espanya franquista. El seu imperi, construït sobre la base de l'especulació i l'estraperlo entrà en decadència a mesura que el mercat espanyol esdevenia cada cop més competitiu i refractari a la corrupció. Tot i això, la seva fortuna al moment de la seva mort era considerable i en el seu testament establí la creació d'un fons artístic per al gaudi dels barcelonins, cosa que aquest no ha pogut començar a fer estimacions d'aquest llegat fins al 2014 quan l'Ajuntament de Barcelona, després d'un llarg litigi amb les seves filles, rebé les claus del palau que fou el domicili familiar del carrer Muntaner, no sense la decebedora sorpresa de trobar a faltar les obres més rellevants.

Família[modifica | modifica el codi]

Fill de Serafín Muñoz Ruiz, immigrant d'origen andalús, i Florinda Ramonet Sindreu (nascuda a Martinet de Cerdanya, ? - 1962 [3]) i neboda del propietari dels grans magatzems “El Barato” de Barcelona. El seu germà gran Álvaro formà part de la vida professional de Julio. El juliol de 1946 es casà a l'església parroquial de Santa María de Sant Sebastià amb Carmen de Villalonga filla del financer valencià Ignasi Villalonga i Villalba. La cerimònia fou oficiada per l'arquebisbe de València Marcelino Olaechea [4] De l'enllaç nasqueren Carmen, Isabel, Alexandra i Helena, aquesta darrera batejada també per l'arquebisbe Olaechea.[5] L'any 66 se separa de Carmen Vilallonga mantenint una relació sentimental amb una altra dona.

Negocis[modifica | modifica el codi]

Julio Muñoz començà a treballar al magatzems “El Barato”.[6] Estudià batxillerat i començà a estudiar dret, carrera que no acabà. Durant la Guerra Civil Espanyola els seus pares fugiren cap al bàndol nacional establint-se a Sant Sebastià, allà morí el seu pare, la seva mare establí bones relacions amb les altes autoritats militars. Julio passa el principi de la Guerra a Barcelona on actuà com a agent dels serveis d'espionatge franquistes [7] sota les ordres del llavors coronel Ungria.[8] Després de la guerra la família Muñoz Ramonet retornà a Catalunya i aprofitant les bones relacions establertes amb les autoritats militars franquistes, especialment amb els capitans generals de Catalunya, aconsegueixen influir sobre el repartiment de quotes del cotó que en aquell moment el comerç dels quals, com molts altres béns, estava controlat per l'estat. Amb aquest control de les quotes eliminaven les quotes assignades a certes fàbriques, o les minvaven de tal manera que aquestes no tenien més remei que tancar per manca de matèria primera, moment en què el germans Muñoz aprofitaven per comprar-les a preus rebentats, com fou el cas de l'Algonodera del Pilar.

A la dècada dels 40 és quan Julio i Álvaro basteixen el seu imperi comercial, adquirint una vintena de fàbriques tèxtils, entre elles la de Can Batlló, els grans magatzems El Siglo i El Águila, i fixant la seu central de les seves activitats financeres al Palau Robert. Julio Munñoz fundà i administrà multitud d'empreses entre elles la "Immobiliaria el Águila" amb seu social al Palau Robert, la Compañia Internacional de Seguros, el grans magatzems "El Siglo", el magatzems "El Águila" a la plaça Universitat.[1] Presidí diverses societats com la Compañia Internacional de Seguros, Comar, Sociedad Anónima, Sociedad Anónima Muñoz de Navegación y Comercio Exterior, o la Compañia Internacional del Corcho [9] Durant la postguerra les seves companyies de la indústria tèxtil arribaren a arreplegar uns 45.000 treballadors.[10] El seu casament amb Carmen, filla del dirigent del Banco Central, li donà accés al crèdit bancari.

El 1957 fou escollit vicepresident de la junta nacional de las fibras cortadas artificiales [11]

Declivi[modifica | modifica el codi]

En opinió de Francesc Cabana el canvi de model econòmic espanyol que passà de l'autarquia a una economia de mercat [12] propicià la davallada dels negocis espanyols, unit a un empitjorament de les relacions amb el Banco Central dirigit pel seu sogre, que entre casos li embarga el Palau Robert, i per això Julio tendí a obrir la mirada a altres mercats. Obrí un parell de bancs a Suïssa, mitjançant els quals facilità a la família de Trujillo la fugida de capitals cap a Europa. Va contractar com a assessor el president de la comissió la persona encarregada de supervisar el funcionament dels bancs suïssos. Això provocà un escàndol bancari que li féu perdre aquests dos bancs.[13]

El batlle episcopal d'Andorra, equivalent al jutge d'instrucció espanyol, acusà el 1974 a Julio Muñoz, junt amb Joaquim Arana, d'estafa i alçament de béns.[14] El 1979 el Tribunal de Corts andorrà l'exonerà d'aquestes acusacions.[15]

El 1976 els grans magatzems El Águila, societat anònima participada per Muñoz Ramonet i Trujillo i amb dificultats econòmiques des de principis dels setanta, entrà en fallida.[16]

L'any 86 amb l'esfondrament de la Compañia Internacional de Seguros, deixant un forat financer de tres mil milions de pessetes el 1986 i deixant sense feina als aproximadament dos centenars d'empleats, propicià la seva fugida a Suïssa.[10]

Els darrers cinc anys de la seva vida els passà allotjat en un hotel de la localitat suïssa de Bad Ragaz, emportant-se la coleccio de cotxes de luxe, una col·lecció de joies i part de la col·lecció de miniatures del llegat Bosch Catarineu.

Llegat artístic[modifica | modifica el codi]

Muñoz va tenir un fort interès per a adquirir obres d'art, formant una gran col·lecció de diversos estils i procedències passant de l'art romànic fins a les noves tendències de l'art modern. El gruix d'aquesta col·lecció neix amb l'adquisició tèrbola del llegat que l'empresari Ròmul Bosch i Catarineu havia dipositat al MNAC per a avalar un crèdit atorgat a La Industrial Algodonera, de la qual n'era el màxim accionista, per l'Institut de Crèdit Forçós de la Generalitat republicana. Mort Bosch i Catarineu poc abans de la guerra l'aval no fou recuperat pels seus hereus legítims.[17] L'any 45 Muñoz Ramonet va comprar La Industrial Algodonera i amb ella els drets sobre l'aval del crèdit que liquidà de forma força favorable deixant algunes obres al Museu d'Art de Catalunya, però conservant gran part de la col·lecció Bosch Catarineu consistent en escultures, pintures i una important col·lecció de miniatures. Julio també anà adquirint pel seu compte i risc diverses obres directament a rectors de parròquies espanyoles, o a marxants d'art alguns de dubtosa procedència com Erik el Belga, i eventualment també directament a artistes.

En el seu testament dipositat en una notaria suïssa, instituïa la creació de dues fundacions una a Bad Ragaz i l'altra a Barcelona amb el seu nom a la que llegà la seva residència al carrer Muntaner -el Palau del Marquès d'Alella - amb les obres d'art del seu interior "als barcelonins".[18]

Ignorant encara l'Ajuntament de Barcelona d'aquestes disposicions testamentàries, es creu que l'hivern de 1991 es produí l'espoli de les obres d'art del palauet del carrer Muntaner, quan un mínim de dos tràilers foren usats presumptament per endur-se diverses obres llegades a la ciutat de Barcelona. Es creu presumptament que hi hagué la complicitat com a mínim d'Isabel Muñoz Vilallonga una de les filles de l'empresari, tot i que diverses sentències impliquen a totes quatre germanes a restituir els béns llegats per Muñoz Ramonet, d'acord al caràcter del testament.[19] No fou fins quatre anys després que arran de la publicació d'un article periodístic l'ajuntament constituí la Fundación Julio Muñoz Ramonet.[20]

De les obres que es pensa que estaven dins del domicili de Julio Muñoz a la seva defunció hi havia uns quatre centenars de peces artístiques entre elles algunes signades per autors afamats com Greco, Goya, Paret y Alcázar, Pantoja de la Cruz, Fortuny, Anglada Camarasa,[21] Zurbarán, Gainsborough, Claude Monet, Tiziano, Rembrandt, Murillo, Utrillo, Rigaud, Winterhalter, Grunewald, Eugenio Lucas, R. Ribera [20]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Martí Gómez, José «Julio Muñoz: Águilas sin vuelo» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 06-11-1985, pàg. 28 [Consulta: 15 setembre 2014].
  2. Después de Dios, Muñoz, minut 40
  3. «Necrologicas - Dª Florinda Ramonet Sindreu» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 18-03-1962, pàg. 7 [Consulta: 7 agost 2014].
  4. «Vida sociable - Enlaces matrimoniales» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 21-07-1946, pàg. 10 [Consulta: 7 agost 2014].
  5. «Ecos de sociedad - bautizos» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 20-05-1953, pàg. 18 [Consulta: 7 agost 2014].
  6. Después de Dios, Muñoz, minut 6
  7. segons constaten informacions trobades per 30 minuts als arxius militars de Guadalajara
  8. Después de Dios, Muñoz, minut 7
  9. Martí Gómez, José «Julio Muñoz: Águilas sin vuelo» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 05-11-1985, pàg. 32 [Consulta: 15 setembre 2014].
  10. 10,0 10,1 Martí Gómez, José «Muñoz Ramonet liquida su compañia de seguros» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 21-03-1986, pàg. 26 [Consulta: 15 setembre 2014].
  11. «Mandos del sector Fibras Artificiales Cortadas» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 26-02-1957, pàg. 7 [Consulta: 7 agost 2014].
  12. Después de Dios, Muñoz, minut 23
  13. Después de Dios, Muñoz, minut 27
  14. «Joaquim Arana: «No estoy dispuesto a ceder al chantaje político»» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 17-11-1977, pàg. 13 [Consulta: 10 agost 2014].
  15. «Sobreseído el auto de procesamiento el ex diputado Arana» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 03-07-1979, pàg. 7 [Consulta: 10 agost 2014].
  16. «Sismograma económico» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). La Vanguardia, 16-05-1976, pàg. 19 [Consulta: 10 agost 2014].
  17. Después de Dios, Muñoz, minut 17
  18. Después de Dios, Muñoz, minut 39
  19. O'CALLAGHAN MUÑOZ (ponent), XAVIER «STS 1800/2012 - Resolución 153/2012» (en castellà). Tribunal Supremo. Sala de lo Civil, 14-03-2012 [Consulta: 12 octubre 2014].
  20. 20,0 20,1 Oppenheimer, Walter «La codiciada herencia de Julio Muñoz Ramonet». El País, 26-05-1995 [Consulta: 12 octubre 2014].
  21. Después de Dios, Muñoz, minut 41

Bibliografia[modifica | modifica el codi]