Julio Palacios Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Palacios Martínez
Biografia
Naixement(es) Julio Palacios Martínez Modifica el valor a Wikidata
12 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata
Paniza (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
1966 – 1970
← Alfonso Peña BoeufManuel Lora-Tamayo Martín →
Vicepresident Instituto de España
1939 –
President Reial Societat Espanyola de Física i Química
1927 – 1928
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1926 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Director de tesiBlas Cabrera Felipe i Blas Cabrera Felipe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFísic
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJulio Garrido Mareca i Armando Durán Miranda Modifica el valor a Wikidata
Premis

Julio Palacios Martínez (Paniza, Saragossa, 12 d'abril de 1891 - Madrid; 12 de febrer de 1970) va ser un dels físics més rellevants d'Espanya.

Biografia[modifica]

Estudià a Barcelona, on s'inicià en la Física.[1] Després de doctorar-se en la Universitat Central de Madrid, Blas Cabrera li va aconsellar que ampliés estudis a Leiden (Països Baixos), on va estudiar les isotermes a baixa temperatura corresponents als gasos nobles. A la seva tornada, es va incorporar en el laboratori del seu mentor treballant sobre la tensió superficial del mercuri i la correcció corresponent de les lectures baromètriques. A més, va investigar sobre la lluminositat dels rajos canals i sobre les substàncies per i diamagnètiques.

El 1926 va aconseguir la càtedra de Termologia de la Universitat de Madrid.[2] Aquest mateix any, l'Institut d'Estudis Catalans li publicà en català Propietats dels gasos ultraenrarits.[1] Posteriorment va investigar sobre les estructures cristal·lines per difracció de rajos X.

El seu ingrés en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals va ser el 8 d'abril de 1932, amb un discurs sobre Mecànica Quàntica.[3] En crear-se l'Institut Nacional de Física i Química (1932), Palacios va ser el director de la secció de raigs X.

Després de la Guerra Civil, Palacios va abandonar els estudis estructurals per interessar-se per la Biologia, des d'un punt de vista físic. Va ser nomenat director de la secció de Física de l'Institut d'Oncologia de Lisboa (Portugal), compaginant la seva labor a Portugal amb el seu treball a Madrid. En l'última etapa de la seva vida va desenvolupar una crítica de la teoria de la relativitat, postulant una tornada a les nocions clàssiques de temps i espai absoluts.

Va ocupar diversos càrrecs i va pertànyer a diverses institucions: vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, president de la Societat Espanyola de Física i Química, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de les Acadèmies de Ciències de Saragossa, Buenos Aires, Córdoba (Argentina), Lisboa, Lima, Coïmbra i Puerto Rico, així com membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. El 1953 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola. El 1967 va ser nomenat rector de International Center for Mechanical Sciences, amb seu a Trieste i a Udine.

Obres[modifica]

  • Física para médicos (1931)
  • Mecánica física (1942)
  • Termodinámica y constitución de la materia (1942)
  • Electricidad y magnetismo (1945)
  • De la Física a la Biología (1947)
  • Análisis dimensional (1956).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Francesc Nicolau i Pous, Ciències Físiques i Filosofia de la Naturalesa, Fundació Catalunya Cristiana, Barcelona 1991
  2. Armando Duran « Julio Palacios- En el centenario del nacimiento del fisico espanol » El País, 14 de abril de 1991
  3. 53 juliol Palacios[Enllaç no actiu] al web de la RAC

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Obdulio Fernández Rodríguez
President de la Reial Societat Espanyola de Física i Química
1937-1938
Succeït per:
Enric Moles i Ormella
Precedit per:
Ignacio González Martí

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 26

1931-1970
Succeït per:
Armando Durán Miranda
Precedit per:
Luis Bermejo Vida

Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 20

1945-1970
Succeït per:
Luis Bru Villaseca
Precedit per:
Esteve Terradas i Illa

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira g

1953-1970
Succeït per:
Antonio Colino López