Julio Wais Sanmartín
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 agost 1878 la Corunya (Espanya) |
| Mort | 16 abril 1954 (75 anys) Madrid |
 Ministre d'Hisenda | |
| 20 agost 1930 – 18 febrer 1931 ← Manuel Argüelles y Argüelles – Joan Ventosa i Calvell → | |
| Ministre d'Hisenda | |
| 2 març 1930 – 20 agost 1930 ← Manuel Argüelles y Argüelles – Luis Rodríguez de Viguri Seoane → | |
| Ministre de Justícia | |
| 13 març 1921 – 14 agost 1921 ← Vicente Piniés Bayona – José Francos Rodríguez → | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | advocat |
| Partit | Partit Conservador |
| Família | |
| Germans | Francisco Wais (en)  |
Julio Wais San Martín (La Corunya, 29 d'agost de 1878 - Madrid, 16 d'abril de 1954)[1] va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII i ministre d'Economia Nacional i ministre d'Hisenda durant la dictadura del general Primo de Rivera.
Trajectòria[modifica]
Va estudiar Dret en Santiago de Compostel·la i va obtenir el doctorat en Madrid. Va començar a exercir l'advocacia a la seva ciutat natal per traslladar-se posteriorment a Madrid.
Membre del Partit Conservador va iniciar la seva carrera política com a diputat en el Congrés en ser escollit en les eleccions generals espanyoles de 1910 per la circumscripció de La Corunya.[2] Inicialment va formar part de la facció política d'Augusto González-Besada y Mein. Posteriorment es passaria a la facció d'Eduardo Dato. En morir el diputat pel districte electoral de Pontedeume José Lombardero, fou elegit diputat per aquest districte en 1913 en unes eleccions parcials. Continuaria representant al districte a les Corts durant cinc legislatures fins a 1923.
En la seva tasca parlamentària es destacà per lluitar perquè rebaixessin els drets arancelaris de la dacsa, molt perjudicials per als agricultors gallecs. Altres gestions seves foren la concessió d'un carruatges de correus per a Ares i Mugardos, la construcció de l'escola de Boebre, la reparació de les esglésies de Centroña, Boebre i Ombre, la construcció per part de l'Estat del mur de contenció de l'albereda de Raxoi a Pontedeume i els treballs per a la transformació en pavelló escolar de l'edifici que ocupava l'hospital-asilo, també a Pontedeume. Per aquestes dues últimes gestions, el concello de Pontedeume li va dedicar un carrer, l'actual avinguda de la Corunya, en 1921.
Va ser Director General de Registres de Notaris (1917), Subsecretari del Ministeri de la Governació (1920), ministre de Gracia i Justícia entre el 7 de juliol i el 14 d'agost de 1921 en un govern presidit per Allendesalazar i, ja durant la Dictadura de Primo de Rivera, ministre d'Economia Nacional entre el 3 de febrer i el 20 d'agost de 1930 data en la qual passaria a exercir la cartera de ministre d'Hisenda fins al 18 de febrer de 1931, en tots dos casos en un govern que presidit per Dámaso Berenguer y Fusté.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Reiriz Rey, José María «Remembranza de Julio Wais San Martín». Anuario Brigantino, 31, 2008.
- De Castro Álvarez, Carlos «Nombres ilustres en las calles, plazas y jardines de Pontedeume». Cátedra, 11, 2004.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Vicente Piniés Bayona |
Ministre de Gràcia i Justícia 1921 |
Succeït per: José Francos Rodríguez |
| Precedit per: Manuel Argüelles y Argüelles |
Ministre d'Economia Nacional 1930 |
Succeït per: Luis Rodríguez de Viguri |
| Precedit per: Manuel Argüelles y Argüelles |
Ministre d'Hisenda 1930-1931 |
Succeït per: Joan Ventosa i Calvell |
