Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulio de Amado y Reygondaud de Villebardet
Biografia
Naixement1873 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de Barcelona
19 agost 1919 – 20 desembre 1919
← José Luis Retortillo León – Francisco Maestre Laborde-Boix →
Diputat al Congrés dels Diputats
17 maig 1910 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Purchena
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític, periodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Julio de Amado y Reygondaud de Villebardet (Alacant, 1873 – Madrid, 1936) fou un polític i militar valencià, diputat al Congrés dels Diputats i governador civil de Barcelona, germà d'Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet.[1]

En 1889 va ingressar a l'Acadèmia General Militar. En 1896 fou director de l'Escola Superior de Guerra, però deixà el càrrec per lluitar a la guerra hispano-estatunidenca de 1898, després de la qual fou ascendit a capità. En tornar a la Península va col·laborar als diaris El Imparcial i La Correspondencia Militar, on publicava articles sobre problemes militars i que va adquirir en 1906. En 1900 va ser president de l'Associació de la Premsa de Madrid i en 1903 va ingressar en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació amb el discurs España ante las futuras contingencias internacionales.

En 1901 va publicar amb José Martos O'Neale, que havia estat governador civil de Lleida l'opuscle Peligro nacional : estudios é impresiones sobre el Catalanismo[2] on alerta del perill que Catalunya es converteixi en una nova Cuba i com a solucions no sols proposaven lleis repressives i bandejament dels catalanistes, sinó la prohibició absoluta del "dialecto catalán" en públic, substituir tots els clergues catalans, impossibilitar als catalans a exercir qualsevol càrrec públic a Catalunya, i castigar la burgesia catalana suprimint els aranzels proteccionistes.[3]

En gener de 1910 fou detingut juntament amb Gonzalo Queipo de Llano i el diputat Procopio Pignatelli de Aragón y Padilla a causa d'una sèrie d'articles al seu periòdic on criticava el sistema d'ascens en l'escalafó militar i la política militar del ministre Agustín de Luque y Coca.[4] Quan fou alliberat fou elegit diputat com a monàrquic independent pel districte de Purchena (província d'Almeria) a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.[5] Entre agost i desembre de 1919 fou governador civil de Barcelona. La seva arribada coincidí amb la vaga de la Canadenca i intentà consolidar un sistema d'arbitratge laboral amb una Comissió Mixta amb patrons i empresaris, però la mesura finalment fou boicotejada pels mateixos empresaris amb la convocatòria d'un lock-out.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Amado Reygondaud y de Villebardet, Julio al web de la RAH
  2. ↑ Indice Historico Espanol, Volum 2, p. 171
  3. ↑ "La ingrata conducta del pueblo catalán...", per Joan B. Culla, El País, 28 de juliol de 2009
  4. ↑ PADRINO Y PATRÓN. ALFONSO XIII Y SUS OFICIALES. (1902-1923), Alberto BRU SÁNCHEZ-FORTÚN, Hispania Nova, 6 2006.
  5. ↑ AMADO Y REYGONDAUD DE VILLEBARDET, JULIO, Índex Històric del Congrés dels Diputats
  6. ↑ Murray Bookchin, Los anarquistas españoles: los años heroicos, 1868-1936,
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julio_de_Amado_y_Reygondaud_de_Villebardet&oldid=32778985»