Julius Plücker

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulius Plücker
Julius Plücker.jpg
Julius Plücker
Biografia
Naixement16 juliol 1801 Modifica el valor a Wikidata
Elberfeld Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1868 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Bonn Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaantic cementiri de Bonn 50° 44′ 09″ N, 7° 05′ 27″ E / 50.7358716°N,7.090915°E / 50.7358716; 7.090915 Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat alemany
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat de Heidelberg
Universitat de Berlín
Universitat de París
Universitat de Marburg
Conegut perFórmula Plücker
Activitat
Director de tesiChristian Ludwig Gerling Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMatemàtiques i física Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatematiques
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat de Halle
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralFelix Klein
August Beer
Premis

Find a Grave: 13262215 Modifica el valor a Wikidata

Julius Plücker (Elberfeld, 16 de juny de 1801 - Bonn, 22 de maig de 1868) va ser un matemàtic i físic alemany. Va fer importants contribucions al camp de la geometria analítica (en particular estudiant les corbes de Lamé) i va ser un pioner en la recerca sobre raigs catòdics que va acabar conduint al descobriment de l'electró.

Biografia[modifica]

Primers temps[modifica]

Plücker va néixer a Elberfeld (ara part de Wuppertal). Després de ser educat en Düsseldorf i les universitats de Bonn, Heidelberg i Berlín va anar a París en 1823, on va rebre la influència de la gran escola de geòmetres, el fundador de la qual, Gaspard Monge, havia mort recentment. En 1825 va tornar a Bonn, on en 1828 fou nomenat professor extraordinari de matemàtica. En el mateix any va publicar el primer volum del seu Analytisch-geometrische Entwickelungen, que va introduir per primera vegada el mètode d'anotació abreujada. En 1831 va publicar el segon volum, en el qual, entre altres contribucions, donava una base sòlida a la dualitat projectiva tot atribuint coordenades a les rectes del pla (i equacions als seus punts).

Carrera[modifica]

Plücker va ser professor de matemàtiques a Berlin, Halle, Kiel, i novament Bonn, fins que en 1847, a Bonn mateix, va prendre la càtedra de física, camp al qual va dedicar el gruix de la seva recerca en els anys següents. En 1858 va publicar la primera de les seves investigacions clàssiques sobre l'acció de l'imant sobre la descàrrega elèctrica en els gasos enrarits. Va descobrir que la descàrrega provocava una lluentor fluorescent a les parets de vidre del tub de buit, i que es podia moure la brillantor acostant un electroimant al tub, el que hi crea un camp magnètic. Posteriorment es va identificar que la lluentor era produïda pels raigs catòdics.

Plücker, primerament sol i després assistit per Johann Hittorf, va fer molts descobriments importants en l'espectroscòpia de gasos. Va ser el primer a emprar tubs de buit amb una secció capil·lar (actualment anomenats tubs de Geissler), a través dels quals podia augmentar la intensitat lluminosa de les descàrregues elèctriques a un nivell suficient per permetre la investigació espectroscòpica. Va precedir Robert Wilhelm Bunsen i Gustav Kirchhoff en anunciar que les línies de l'espectre són característiques de la substància química que les emet, i en notar el valor d'aquest descobriment per a l'anàlisi química. Segons Hittorf va ser el primer en veure les tres línies de l'espectre d'hidrogen, que pocs mesos després de la seva mort van ser reconegudes en l'espectre de les protuberàncies solars.

El 1865 Plücker va tornar al camp de la geometria introduint el que es va anomenar la geometria de línies durant el segle xix. En geometria projectiva, les coordenades de Plücker es refereixen a una col·lecció de coordenades homogènies introduïdes identificant la totalitat de les rectes de l'espai tridimensional com els punts una quàdrica en l'espai de cinc dimensions. Actualment les coordenades de Plücker i la immersió corresponent són casos particulars estudiats en la teoria de les Grassmannianes, en la qual aquestes coordenades s'apliquen per subespais de dimensió k en l'espai de la dimensió n).

Plücker va ser guardonat amb la Medalla Copley de la Royal Society el 1866.

Literatura[modifica]

  • Born, Heinrich. Die Stadt Elberfeld. Festschrift zur Dreihundert-Feier 1910. J.H. Born, Elberfeld 1910
  • Giermann, Heiko. Stammfolge der Familie Plücker. En: Deutsches Geschlechterbuch, 217. Bd, A. Starke Verlag, Limburg a.d.L. 2004
  • Strutz, Edmund. Die Ahnentafeln der Elberfelder Bürgermeister und Stadtrichter 1708-1808. 2. Auflage, Verlag Degener & Co, Neustadt an der Aisch 1963 ISBN 3768640698

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Plücker

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Julius Plücker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Burau, Werner. «Plücker, Julius». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 agost 2016].