Vés al contingut

Julius von Sachs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeheimrat Modifica el valor a Wikidata
Julius von Sachs

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Julius Sachs Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1832 Modifica el valor a Wikidata
Breslau (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1897 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióElisabet-Gymnasium (1845–1850)
Universitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFisiologia vegetal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Würzburg (1868–1897)
Friburg de Brisgòvia (1867–1868)
Bonn (1861–1867) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, escriptor, professor d'universitat, fisiòleg vegetal Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Würzburg (1868–1897)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1867–1868)
Universitat de Bonn (1861–1867)
Royal Saxon Academy of Forestry Tharandt (en) Tradueix (1859–1861) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesEugen Askenasy Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralGeorg Klebs Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaSachs Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohanna Sachs (1861–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFelix Sachs, Richard Sachs, Maria Sachs Modifica el valor a Wikidata
PareChristian Gottlieb Sachs Modifica el valor a Wikidata
GermansSimon Sachs Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 51322 IPNI: 12807-1

Julius von Sachs (Breslau, Prússia, 2 d'octubre de 1832 - Würzburg, 29 de maig de 1897) va ser un botànic prussià. La seva signatura abreujada com a botànic és Sachs

El 1851 entrà a la Universitat Carles de Praga i el 1856 s'hi va graduar com doctor en filosofia. Va ensenyar a Praga, Dresden, Chemnitz, Poppelsdorf, Freiburg i Würzburg.

Es va especialitzar en la fisiologia vegetal especialment en mètodes microquímics per estudiar la germinació. Va descobrir que els grans de midó que es troben als cloroplasts són el primer producte visible de la seva activitat assimiladora. Entre altres temes estudià la periodicitat del creixement vegetal en llargada i la influència de l'espectre electromagnètic en la taxa de creixement, va fer recerca sobre l'heliotropisme i el geotropisme.

Entre els seus alumnes hi hagué Julius Oscar Brefeld, Francis Darwin, Karl Ritter von Goebel, Georg Albrecht Klebs, Hermann Müller-Thurgau, Fritz Noll, Wilhelm Pfeffer, Karl Prantl, Christian Ernst Stahl i Hugo de Vries.

Obra[modifica]

La primera obra publicada de Sachs va ser Handbuch der Experimentalphysiologie des Pflanzen (1865) (manual de la fisiologia experimental de les plantes) i l'any 1868 aparegué la seva famosa obra Lehrbuch der Botanik. El 1875 es publicà la seva història de la botànica (Geschichte der Botanik) que abasta des del segle xvii a 1860.

  • 1859: Physiologische Untersuchungen über die Keimung der Schmikbohne (Phaseolus multiflorus)
  • 1859: Ueber das abwechselnde Erbleichen und Dunkelwerden der Blätter bei wechselnder Beleuchtung
  • 1862: Ueber das Vergeilen der Pflanzen
  • 1863: Ueber den Einfluss des Tageslichtes auf die Neublidung unt Entfaltung verschiedener Pflanzenorgane
  • 1865: Handbuch der Experimentalphysiologie der Pflanzen
  • 1868: Lehrbuch der Botanik
  • 1871-1872: Die Geschichte der Botanik vom 16. Jahrhundert bis 1860
  • 1878: Ueber die Anordnung der Zellen in jüngsten Pflanzentheilen
  • 1882: Die Vorlesungen über "Pflanzenphysiologie
  • 1892: Gesammelte Abhandlungen über Pflanzenphysiologie
  • 1894: Mechanomorphosen und Phylogenie
  • 1896: ????Automorphosen

Bibliografia[modifica]

  • Gimmler, Hartmut «[The plant physiologist Julius von Sachs and the academic education of women]». Wurzbg Medizinhist Mitt, 24, 2005, pàg. 415–24. PMID: 17153314.
  • Harvey, R B «Julius Von Sachs». Plant Physiol., 4, 1, gener 1929, pàg. 154.2–157. PMID: 16652596.