Juncàcies
Juncaceae  | |
|---|---|
 Juncus effusus | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Juncaceae Juss., 1789 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Tipus | Juncus |
.svg){kind=icon}
Les juncàcies (Juncaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les poals (Poales),[1] dins del clade de les commelínides, un subclade de les monocotiledònies.[2] Amb una distribució cosmopolita, conté més de 450 espècies agrupades en set gèneres[3] que es troben en climes temperats o freds d'ambós hemisferis i fins i tot en l'alta muntanya tropical.[4]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies amb tiges erectes i habitualment perennes, vivaces [amb rizoma, rarament anuals. Les fulles quan hi són prenen la forma lineal o filiforme, tant les basals com les caulinars, hi ha espècies on es presenten reduïdes a una beina sense limbe, o molt reduït, a la base de les tiges. Les flors s'agrupen en inflorescències en corimbes, en panícules o són solitàries, poden ser hermafrodites o unisexuals amb individus dioics, són actinomorfes, habitualment petites, amb una o dues bractèoles a la base. El periant consta d'un o dos verticils de tres tèpals, habitualment verdosos o bruns. A l'androceu hi ha tres o sis estams. Al gineceu hi ha un sol pistil, l'ovari és súper, unilocular o trilocular. El fruit és una càpsula amb dehiscència loculicida.[4]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, sota el nom de Junci, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[5][6]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 7 gèneres següents:[3]
- Distichia Nees & Meyen
- Juncinella Záv.Drábk. & Proćków
- Juncus L.
- Luzula DC.
- Oreojuncus Záv.Drábk. & Kirschner
- Oxychloe Phil.
- Patosia Buchenau
Gairebé totes les espècies es concentren en dos gèneres, Juncus amb 342,[7] i Luzula amb 125,[8] els altres són molt petits. Aquests dos grans gèneres són els únics que tenen representants als Països Catalans.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 15.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 «Juncaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ 4,0 4,1 «Flora of China. vol. 24, Juncaceae» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ «Juncaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 14 maig 2025].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 43.
- ↑ «Juncus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ «Luzula DC.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 juny 2025].
- ↑ «[https:https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/les-juncacies Les juncàcies]». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 14 juny 2025].
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
