Juncus capitatus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Juncaceae |
| Gènere | Juncus |
| Espècie | Juncus capitatus Weigel, 1777 |
Juncus capitatus (Weigel) Phil. és una espècie de fanerògama, un jonc de la família Juncaceae. És natiu d'Euràsia i del nord d'Àfrica. Una de les espècies introduïdes en zones d'Amèrica del Nord, com Califòrnia i el nord del Golf de Mèxic.
Creix en àrees humides, tals com arenals humits, tolles, i dics. És una petita herbàcia anual que no excedeix 10 cm d'alçada. Tiges erectes i massisses, camuses o corrugades. Les fulles són basals de 3 a 4 cm de llarg. Planta de verdosa a vermell o marronosa. Cada tija es compon d'una inflorescència amb sis flors. Les bràctees agudes a la base de la inflorescència tenen amb freqüència més d'1 cm de llarg, fins i tot més que les flors, i sovint semblant a foliols. Cada flor té un tèpal agusat, curt i ovalat amb tres estams. El fruit és una càpsula prima ovalada d'1 a 2 mm de llarg.
Taxonomia[modifica]
Juncus capitatus va ser descrita per (Weigel) Phil. exLojac. i publicat en Observationes Botanicae 28. 1772.[1]
Juncus: nom genèric que deriva del nom clàssic llatí de jungere =, «per unir o vincular», referint-se a les tiges que s'utilitzen per unir o entrellaçar.[2]
capitatus: epítet llatí que significa «amb un cap».[3]
- Juncus capitatus var. congestus Ten.
- Juncus capitatus forma physcomitrioides (Baen.) Neuman
- Juncus capitatus subesp. setaceus
- Juncus capitatus var. triandrus (Gouan) Asch.
- Juncus capitatus forma umbelliformis Merino
- Juncus ericetorum Pollich
- Juncus globiceps Bajtenov
- Juncus gracilis var. capitatus Roth
- Juncus mutabilis Lam.
- Juncus tenellus S.Geuns
- Juncus triandrus Gouan
- Schoenus minimus T.F.Forster[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Juncus capitatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 3 abril 2013].
- ↑ En nombres botánicos
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ http://zipcodezoo.com/Plants/J/Juncus_capitatus/default.asp
Bibliografia[modifica]
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees donis Plantis a Fleurs D'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
- Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista d'espécies Flora do Brasil. {{format ref}} https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1979. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Monocot. 1–712. The University of Geòrgia Press, Athens.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Qualif. i–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàleg de la Flora Vascular de Xile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàleg de les Plantes Vasculars del Con Sud (Argentina, Sud del Brasil, Xile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
