Vés al contingut

Junji Ito

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJunji Ito

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 伊藤 潤二 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Nakatsugawa (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJaponesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Nakatsu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, mangaka, guionista Modifica el valor a Wikidata
GènereManga i anime de terror Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAyako Ishiguro (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0411702 Allocine: 164914 Anime News Network: 6600 Metacritic: person/junji-ito TMDB.org: 552546
Twitter (X): junjiitofficial Goodreads author: 8483 Modifica el valor a Wikidata

Junji Itō (japonès: 伊藤 潤二, Itō Junji; 31 de juliol de 1963) és un artista de manga del gènere de terror i el màxim exponent d'aquest. Algunes de les seves obres més notables i celebrades són Tomie, Uzumaki i Gyo.

Autor prolífic, bona part de la seva bibliografia ha estat adaptada a la petita i gran pantalla, tant en produccions d'imatge real com d'animació. El 2019 va rebre el Premi Eisner per la seva adaptació de Frankenstein de Mary Shelley.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a la prefectura de Gifu el 31 de juliol de 1963.[2] De ben jove es va inspirar pels dibuixos de la seva germana gran i de Kazuo Umezu, que va començar a llegir quan tenia 4 o 5 anys.[3] Junji Ito va començar a escriure i dibuixar manga com a hobby, mentre treballava de tècnic dental a la dècada dels 1990. El 1987 va presentar el relat curt Tomie al Premi Kazuo Umezu convocat per la revista Gekkan Halloween (amb el mateix Umezu fent de jutge), i va guanyar un esment honorífic.

El director de cinema Guillermo del Toro va escriure en el seu compte de Twitter que comptaria amb la col·laboració d'Ito en el videojoc Silent Hills (del qual tant Del Toro com el creador de videojocs Hideo Kojima n'eren els directors principals), tot i que un any més tard de l'anunci el projecte va ser cancel·lat, sense que Ito pogués produir-ne cap material.[4]

El març de 2019, per a celebrar els 30 anys del seu debut com a autor, Ito va publicar el llibre Igyō Sekai 異形世界 (en català, Món grotesc), el seu primer recull d'il·lustracions comentades. La publicació va anar acompanyada d'una exhibició de 90 peces patrocinada pel diari Asahi Shimbun, que va tenir lloc del 23 de març al 9 d'abril d'aquell any a la Span Art Gallery del barri de Ginza, a Tòquio.[5]

Estil[modifica]

Ito se sent atret pels fenòmens paranormals i tot allò que no pot succeir en el món real, com els poders extrasensorials i les aparicions fantasmagòriques.[6] A més de Kazuo Umezu, Ito ha citat Hideshi Hino, Furuka Shinichi, Yasutaka Tsutsui, i H.P. Lovecraft com les seves influències principals. Així mateix, llibres com Ring de Koji Suzuki, i films com L'Exorcista, de William Friedkin i Suspiria de Dario Argento varen tenir un gran efecte sobre l'autor.

Pel que fa al seu procés creatiu, la majoria de vegades no parteix d'una historia o argument. Elabora les seves obres a partir d'una imatge punyent imaginada, creada intuïtivament, i desenvolupa la historia al seu voltant.[6][7] La seva inspiració prové tant del món quotidià[8] com de les seves experiències d'infantesa.[9]

En la seva obra destaca la seva línia neta, els seus gestos exagerats, la seva tirada pels esdeveniments sobrenaturals, l'interès a explorar la complexa construcció dels sentiments humans i l'horror còsmic sense concessions humorístiques, excepte si es tracta de l'humor negre.[2]

Alguns dels temes recurrents de l'obra de Ito inclouen sang i fetge, personatges aparentment normals que comencen a actuar irracionalment, la ruptura de la societat i la inevitabilitat de la pròpia mort; tot en un univers molt cruel i capritxós, on els seus personatges es troben sovint víctimes de malèvoles circumstàncies sense cap raó discernible o castigats desproporcionadament per a les infraccions lleus que cometen.[10]

Bibliografia[modifica]

D'entre les seves gairebé 40 obres escrites al llarg de més de 3 dècades, se'n destaquen les següents:[11]

  • Ningen-isu (La cadira humana): Conta la història d'un fastigós assetjador. Un fuster amb quantitats ridícules de passió per una dona s'amaga en la seva cadira i s'hi asseu a sota cada dia, veient la seva vida passar fins que decideix fer un pas més i mata el seu marit quan s'asseu en la cadira. D'alguna manera aconsegueix sortir-se amb la seva i escapa abans que la policia pugui situar-lo. Setmanes després, la dona també desapareix.
  • Black Paradox: Un dels primers mangues de Juji Ito. Consisteix en diversos relats curts recopilats en un sol tom. Tots tracten amb un grup d'individus que estan decidits a suïcidar-se d'alguna manera espantosa, però que en canvi són llançats a esdeveniments aleatoris que estan fora del seu control.
  • Frankestein: Publicat originalment en 1994, Junji Ito reimagina el clàssic de Mary Shelley amb aquesta història. Veiem al monstre no com el ximple que veiem en les pel·lícules de Hollywood, sinó més aviat com una ànima insensible, calculadora i obstinada en la venjança dels habitants del poble.
  • Amigaradansō no kai (L'enigma de la falla d'Amigara): Després d'un terratrèmol, a la muntanya Amigara sembla que s'hi han format uns forats en formes de persones tan profunds que ni la corda més llarga del món arriba a explorar. A mesura que la notícia es torna més popular, milers de curiosos arribaen a observar el lloc. En aquest moment succeiran coses molt estranyes, acompanyades d'una histèria col·lectiva.
  • Dassouhei no iru ie (Un desertor a casa): Narra la història de Saburo Furukawa, un home que va abandonar l'exèrcit durant la Segona Guerra Mundial. La família Kikuyo li dóna refugi a la seva casa, on viu amagat en el pis del magatzem i només surt a sopar amb la família cada nit. A pesar que és 1953, per alguna raó la família Kikuyo fa creure Furukuwa que la guerra no acaba i que encara se'l busca per deserció. Per a ajudar-los, un amic anomenat Oshima es fa passar per policia militar, duent a terme «batudes» escenificades a la casa. Oshima odia Furukawa perquè havien desertat junts de l'exèrcit; Furukawa va escapar-ne, mentre que Oshima va ser capturat i castigat.
  • Hellstar Remina: Un astrònom descobreix un nou planeta i decideix batejar-lo amb el nom de la seva filla. El descobriment els impulsa a tots dos a la fama, amb els seus noms celebrats i venerats a tot el món. Però tot dóna un gir quan es descobreix que el planeta s'aproxima a la Terra destruint tot al seu pas; el pànic irromp a tot el món i tal com un episodi medieval, la gent busca qui culpar, qui sacrificar. I qui més pot ser que la jove que porta el nom del planeta.
  • Shibito no koiwazurai (El mort malalt d'amor): Coneixerem Ryûsuke, un jove que ha tornat a la seva ciutat natal després d'un llarg període. Aquí viurà turmentat pels seus records d'infantesa i el seu primer amor, Midori. No obstant això, aquesta ciutat es caracteritza per una antiga pràctica en la qual una persona s'acosta a un encreuament i pregunta al primer vianant sobre el seu futur, especialment en l'amor. Davant això, apareix un jove vestit de negre, alt i maco que turmenta les dones amb les seves prediccions negatives, portant-les al suïcidi.
  • Gyo: Una parella d'enamorats fa vacances en un lloc pròxim a la platja. El que semblava un dia comú es veu interromput quan de la mar emergeix un peix amb una olor nauseabunda i amb una espècie de potes mecàniques que li permeten caminar. La parella hi lluita contra, però no té més remei que fugir. Això només seria el principi. Peixos, balenes i taurons abandonen la mar i pretenen reclamar el món amb la seva horrible olor.
  • Tomie: És un dels mangues més destacats de Junji Ito, guanyador del premi Kazuo Umezu. A més, compta amb una pel·lícula d'acció real de l'any 1999. La història se centra en Tomie, una dona misteriosa i sorprenentment atractiva que pot ser identificada pels seus sedosos i llargs cabells negres i la seva piga sota l'ull esquerre. Pot fer que qualsevol home s'enamori d'ella a primera vista o a través de la manipulació psicològica i emocional. Tomie porta a les seves víctimes a tenir gelosia malaltissa que acaben amb escenes violentes i d'assassinat. No sols pot controlar als homes, sinó que també pot portar a les dones a la bogeria. Tomie és immortal i sempre retornarà per a escampar més de la seva maledicció sobre el món.
  • Uzumaki: És una minisèrie que relata la vida del petit llogaret de Kurouzu, una ciutat amb una obsessió per les espirals. La maledicció espiral es manifesta lenta i sigilosament, imprimint-se en el món a través de petxines, plantes i patrons tant en el vent com en l'aigua, causant que la gent de la ciutat s'obsessioni amb el misteriós patró. Eventualment, el patró també s'imprimeix en les persones, en el cabell, a les seves cases o en els seus rostres. Situacions realment grotesques estan a l'ordre del dia en aquest manga.
  • Nagai Yume (Llarg somni): Una noia anomenada Mami és a l'hospital, on espera una cirurgia cerebral. Afirma que la personificació de la mort l'ha visitat i que morirà aviat. Ella demana al Dr. Kuroda que la salvi, però Kuroda creu té al·lucinacions. L'home que l'havia va visitar és en realitat un altre pacient, Tetsuro Mukoda. Mukoda té malsons horribles que, tot i que només duren una nit, són l'equivalent a un any o més en el seu somni. Els metges no tenen ni idea de què fer amb ell, però cada nit els seus somnis es fan un any més llargs. Amb el temps, els fets que van passar ahir li semblen ara fa cinquanta anys o més, i comença a parlar com si vingués d'un segle diferent. Comença a canviar d'aspecte...

En altres mitjans[modifica]

L'aclaparador èxit de Tomie no podia passar desapercebut i, coincidint amb l'auge del cinema de terror japonès, era inevitable el salt a la pantalla gran. La primera pel·lícula va ser un èxit i li van seguir fins a vuit seqüeles més i diverses TV-movies. Uzumaki també va tenir la seva versió cinematogràfica que va conservar la inquietant atmosfera del manga i de Gyo se'n va fer una versió en anime.[2] En el món dels videojocs. Bandai va crear un parell de videojocs de Uzumaki per a la seva consola portàtil, la WonderSwan, que mai van sortir del Japó. El 2014, coincidint amb les celebracions de Halloween al Japó, The Pokémon Company va sostenir una col·laboració amb Junji Ito de la qual van resultar un parell d'il·lustracions de Banette i Gengar dibuixades amb el seu estil característic.[2][12]

Referències[modifica]

  1. «Akiko Higashimura's Tokyo Tarareba Girls Manga, Junji Ito's 'Frankenstein' Short Win Eisner Awards» (en anglès). [Consulta: 10 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Junji Ito el maestro del terror» (en castellà), 14-07-2016. [Consulta: 2 novembre 2021].
  3. «The Horror of an Uncertain Future: An Interview with Revered Manga-ka Junji Ito», 17-06-2019. [Consulta: 10 novembre 2019].
  4. «Who Is Junji Ito, Manga’s Creepiest (But Loveable) Creator?» (en anglès), 08-11-2019. [Consulta: 10 novembre 2019].
  5. «Horror Manga Master Junji Ito To Publish First Artbook; Exhibition To Be Held in Tokyo». [Consulta: 10 novembre 2019].
  6. 6,0 6,1 «Who Is Junji Ito, Manga’s Creepiest (But Loveable) Creator?» (en anglès americà), 08-11-2019. [Consulta: 10 novembre 2019].
  7. «Interview: Horror Manga Mastermind Junji Ito» (en anglès). [Consulta: 10 novembre 2019].
  8. «Interview: the legendary JUNJI ITO talks about his new anime collection and more | Rue Morgue» (en anglès americà). [Consulta: 10 novembre 2019].
  9. «An Interview With Master of Horror Manga Junji Ito (Full Length Version)». [Consulta: 10 novembre 2019].
  10. «Junji Ito, el hombre y los monstruos» (en castellà). Joan S. Luna, 10-11-2016. [Consulta: 2 novembre 2021].
  11. «Los 11 Mejores Mangas de Junji Ito que debes leer de inmediato» (en espanyol). [Consulta: 2 novembre 2021].
  12. McWhertor, Michael. «Horror manga master Junji Ito makes Pokémon Gengar a mega creep» (en anglès), 27-10-2014. [Consulta: 10 maig 2024].

Enllaços externs[modifica]