Junta d'estanquitat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Joc de juntes d'estanquitat.

Una junta d'estanquitat (en casos concrets rep el nom d'estopada) són components de material adaptable que serveix per segellar qualsevol element hidràulic o pneumàtic que porti lubricant al seu interior, i també la unió de les cares mecanitzades dels elements de tancament de les caixes de transmissions.[1] Eviten que hi hagi fuga de lubricant, o fluid que s'hagi d'estancar, cap a l'exterior per algun petit defecte en el mecanitzat i de les zones de tancament o altres mecanismes que tinguin pressió interna com motors d'explosió o compressors.

Generalment, és desitjable que la junta estigui feta d'un material que sigui compressible a un cert grau, per tal que ompli fermament l'espai que es dissenya i que pugui omplir qualsevol irregularitat lleu del mecanitzat. Les juntes estalvien diners en el mecanitzat de les superfícies d'unió perquè no fa necessari que sigui totalment exacte el seu acoblament, perquè la junta corregeix els possibles errors que hi pugui haver en el mecanitzat. La junta d'estanquitat més significativa que existeix és la que s'interposa en la unió entre el bloc de cilindres d'un motor d'explosió i la seva culata, a causa de l'elevada temperatura i pressió que suporta. Sempre que s'escomet una reparació on hi hagi instal·lació de juntes d'estanquitat s'han de substituir per unes noves. Excepte la junta de culata, les altres juntes es poden fabricar amb facilitat si es disposa del taller de la matèria primera per a construir-les. El material de les juntes d'estanquitat pot ser: el cautxú, la silicona, el metall tou, el suro, el feltre, la fibra de vidre o el polímer plàstic (policlor-trifluoretilè). Les juntes, per alguns usos específics, poden contenir asbest. En els jocs de reparació de molts mecanismes ja vénen les juntes corresponents.

Tipus de juntes[modifica | modifica el codi]

Fonamentalment, i en funció de la feina que desenvolupen, les juntes poden ser estàtiques o dinàmiques. Les juntes dinàmiques són aquelles que desenvolupen la seva funció durant un moviment de les parts que s'han d'estancar. Principalment, es troben en cilindres per accionament de maquinària. Les juntes estàtiques són aquelles que desenvolupen la seva funció sense que hi hagi un moviment de les parts a estancar. Aquestes poden ser, com s'ha vist abans, les juntes de culata dels motors. Un altre exemple més "comú" són les juntes que hi ha a les tapes de les olles de pressió que es fan servir per cuinar.

Materials-Selecció[modifica | modifica el codi]

Les juntes, com s'ha indicat, es poden construir amb diversos materials. Aquests es defineixen, fonamentalment, sobre la base del treball que s'hagi de fer. Tot material té dos components: un de químic i un de físic. En funció de cada un d'aquests s'ha d'escollir el material més adequat a la funció a realitzar. Així s'han de tenir en compte, principalment, els següents factors:

Fluid a estancar[modifica | modifica el codi]

El fluid a estancar ens determinarà el material base de la junta i com a s'haurà de comprovar la seva compatibilitat química. Una falta de compatibilitat química del fluid respecte del material que s'utilitzarà a la junta provocarà que aquesta tingui una descomposició química interna. Per exemple, en els cautxús, es comprovarà que la seva duresa sigui inferior que la duresa original. D'aquesta manera, es provocarà una fallada en la junta i evitarà el seu normal funcionament. Una forma de poder comprovar la compatibilitat del fluid és submergir la junta en una mostra del fluid a estanqueizar durant 24/72 hores.

No hi ha cap regla "genèrica" ​​pel que fa als materials. Així, no s'haurà de prendre un material que sigui compatible, genèricament, amb molts fluids, ja que pot fallar en altres casos. En cas de dubtes, sempre s'haurà de realitzar una comprovació de compatibilitat.

Treball a realitzar[modifica | modifica el codi]

El treball a realitzar ens determinarà el material base de com la junta s'haurà de comprovar la seva funció mecànica. Com a tota junta, com s'ha indicat anteriorment, desenvoluparà una funció mecànica, aquesta és la que ens determinarà el material a utilitzar, així es podrà escollir entre cautxú, plàstic, fibres o metalls. Així, no s'haurà de prendre un material que tingui un millor comportament mecànic, genèricament, ja que pot perdre l'elasticitat necessària per poder realitzar l'estanquitat.

Altres[modifica | modifica el codi]

Com s'ha vist anteriorment, existeixen altres paràmetres a tenir en compte que poden afectar la junta tant de forma química com física, com per exemple la temperatura de treball.

Materials-característiques[modifica | modifica el codi]

Un cop es tinguin en compte les condicions de treball anteriors, es podrà realitzar una selecció de les juntes per intentar-ne trobar la més adequada en funció de les seves característiques. Cal tenir en compte que, en alguns casos, es poden realitzar combinacions de material per poder exercir una funció determinada. En aquest cas, la selecció del material s'ha de tenir en compte per a la part principal de la junta.

Cautxú[modifica | modifica el codi]

El cautxú és un dels materials més comunament usats a l'estanquitat. A causa de l'elasticitat del cautxú, aquest ofereix una resposta a variacions de treball molt ràpida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (en anglès) Popular Mechanics, novembre 1979, pàg. 30. ISSN: 00324558 [Consulta: 2 abril 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Junta d'estanquitat Modifica l'enllaç a Wikidata