Junts (coalició francesa)
(fr) Ensemble ! (fr) Ensemble  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | coalició política aliança | ||||
| Ideologia | socioliberalisme | ||||
| Alineació política | centrisme centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 29 novembre 2021 | ||||
| Fundador | François Bayrou i Édouard Philippe | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Richard Ferrand | ||||
| Secretari general | Stanislas Guerini | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | ensemble-2024.fr | ||||
  | |||||
Junts (en francès, Ensemble), pel seu nom complet Junts per la majoria presidencial (Ensemble pour la majorité présidentielle), conegut entre 2021 i 2022 com Ensemble Citoyens, és una coalició de partits polítics francesos amb la forma jurídica de partit, creada el 29 novembre 2021 a la Maison de la Mutualité, a París, de cara a eleccions legislatives franceses de 2022, per tal d'aconseguir una majoria a l'Assemblea Nacional que donés suport a Emmanuel Macron, president de la República, i es va renovar per a les eleccions legislatives franceses de 2024.
Objectius
[modifica]Aquesta formació pretenia reunir la majoria presidencial d'Emmanuel Macron de cara a les eleccions presidencials de 2022 així com presentar candidatures conjuntes per a les eleccions legislatives de 2022.[1][2]
El maig de 2022, el president de Junts, Richard Ferrand, va afirmar com a objectiu "una majoria estable a l'Assemblea» «forts, units i agrupats". Édouard Philippe, vicepresident de Junts, especifica que el programa de Junts "és del president". L'objectiu és donar suport a Emmanuel Macron durant els propers cinc anys. François Bayrou, vicepresident de Junts, indica que la coalició permetrà preservar el "caràcter original de les sensibilitats polítiques" dels tres partits principals, concretament La República en Marxa, Moviment Demòcrata i Horitzons, que podran constituir un grup a l'Assemblea Nacional.[3]
Història
[modifica]L'acord de coalició agrupà, el maig de 2022, tres partits: La República en Marxa (que es rebatejà com Renaixement), el Moviment Demòcrata i Horitzons. Quatre parts més s'esmenten (amb el seu logotip) al lloc web oficial: Actuar, Territoris de progrés, Partit radical i En Comú.[4] El 16 de maig de 2022 Emmanuel Macron va nomenar Élisabeth Borne com a primera ministra de França després de la renúncia de Jean Castex,[5] però el 8 de gener de 2024 va presentar la seva renúncia.[6] i Gabriel Attal fou nomenat Primer Ministre.
En les eleccions legislatives franceses de 2024 la coalició presidencial va incloure Renaixement, Horitzons, MoDem i Unió dels Demòcrates i Independents (UDI).[7] Després del fracàs de la coalició a les eleccions, Gabriel Attal va anunciar la seva renúncia el dilluns 8 de juliol.[8] Després de les eleccions, el partit va formar part dels successius governs en minoria de Michel Barnier[9] i François Bayrou,[10] de coalició entre Junts i Els Republicans.
Membres
[modifica]| Logo | Partit | Abr | Ideologia | Posició | Líder | |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
Renaixement | RE | Liberalisme | Centre a centredreta | Gabriel Attal | |
|
Moviment Demòcrata | MoDem | Democràcia cristiana | Centre a centredreta | François Bayrou | |
|
Horitzons | HOR | Conservadorisme liberal | Centredreta | Édouard Philippe | |
|
Unió dels Demòcrates i Independents | UDI | Liberalisme | Centre a centredreta | Hervé Marseille | |
| Partit Radical | PRV | Liberalisme | Centre | Laurent Hénart | ||
|
En Comú | EC | Ecologisme | Centreesquerra | Philippe Hardouin | |
| Federació Progressista | FP | Socialdemocràcia | François Rebsamen | |||
Resultats electorals
[modifica]Eleccions legislatives
[modifica]| Any | Líder | 1a volta | 2a volta | Escons | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||||
| 2022 | Élisabeth Borne | 5,857,364 | 25.71 | 8,002,419 | 38.57 | 245 / 577 |
Minoria |
| 2024 | Gabriel Attal | 6,820,261 | 21.27 | 6,692,358 | 24.53 | 159 / 577 |
Coalició en minoria Junts -Els Republicans |
Eleccions regionals
[modifica]| Any | 1a volta | 2a volta | Presidències | Escons | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | |||
| 2021 | 1,551,669 | 10.57 | 1,088,398 | 7.13 | 1 / 17 |
138 / 1.926 |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | Nathalie Loiseau | 5,079,015 | 22.42 (#2) | 23 / 79 |
Nou | RE |
| 2024 | Valérie Hayer | 3,589,114 | 14.56 (#2) | 13 / 81 |
 10
|
Referències
[modifica]- ↑ Jean-Jérôme Bertolus. «Investiture unique aux législatives, parité... Les défis du mouvement "Ensemble citoyens !" porté par LREM et le MoDem» (en francès). Franceinfo, 29-11-2021. [Consulta: 7 desembre 2021]..
- ↑ Nicolas Beytout. «Qu'attendre d'"Ensemble citoyens !", le mouvement lancé par la majorité ?». Europe 1. [Consulta: 13 décembre 2021]..
- ↑ «Législatives : LREM devient « Renaissance » et se rapproche du Modem et d’Horizons avec « Ensemble ! ».». Public Sénat, 05-05-2022. [Consulta: 6 maig 2022]..
- ↑ «Législatives 2022 : une majorité présidentielle rebaptisée et remaniée.» (en francès). Le Monde, 06-05-2022. [Consulta: 6 maig 2022]..
- ↑ «Macron nomena Elisabeth Borne primera ministra francesa». Vilaweb, 16-05-2022 [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ «Elisabeth Borne presenta la renúncia com a primera ministra». Vilaweb, 08-01-2024. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Législatives 2024 : la majorité sous la bannière «Ensemble pour la République»» (en francès). Europe 1, 13-06-2024. [Consulta: 2 setembre 2024].
- ↑ Kerkour, Tom. «Législatives: Gabriel Attal annonce qu'il remettra sa démission "demain matin" à Emmanuel Macron» (en francès). BFM Radio, 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Kerkour, Tom. «La macronie majoritaire, Retailleau tête d'affiche des LR... Les enseignements du nouveau gouvernement Barnier» (en francès). BFM TV, 21-09-2024. [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ Darame, Mariama. «Le gouvernement de Michel Barnier au défi de durer à l’Assemblée» (en francès). Le Monde, 23-09-2024. [Consulta: 10 març 2025].
Vegeu també
[modifica]| Grups representats a l'Assemblea Nacional (577) |   | |
|---|---|---|
| Grups representats al Senat (348) | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (53) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
