Junts per Catalunya (coalició)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Junts per Catalunya)
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Junts per Catalunya (partit polític).
Infotaula d'organitzacióJunts per Catalunya
Junts per Catalunya.svg
Dades
Nom curtJUNTSxCAT, JxCat i Junts Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
socioliberalisme
europeisme
republicanisme
liberalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 novembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució21 desembre 2020 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Format per
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjuntspercatalunya.cat Modifica el valor a Wikidata

Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[1][2] La candidatura està liderada per Carles Puigdemont i Casamajó.[3] El 2019 també es va acordar que es faria servir la mateixa marca per a les eleccions municipals, estatals i europees.

Història[modifica]

Junts per Catalunya és una marca electoral registrada per Convergència Democràtica de Catalunya[4] i el Partit Demòcrata Europeu Català,[5] però integrada també per persones independents, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. Després de la declaració d'independència de Catalunya del Parlament de Catalunya i la posterior activació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, Mariano Rajoy va convocar eleccions autonòmiques al Parlament.[6] Puigdemont s'havia exiliat a Bèlgica i diversos consellers del Govern de Catalunya estaven en presó preventiva acusats de sedició i rebel·lió. En aquest escenari, diversos dirigents del Partit Demòcrata -Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí-,[7] es van trobar amb Puigdemont a Brussel·les, on aquest va accedir finalment a ser candidat, amb la condició que fos una llista que superés les sigles nacionalistes i que sumés independents.[6] Inicialment Puigdemont havia proposat presentar-se com a cap de llista d'una agrupació d'electors.

El nom no era nou, ja que s'havia proposat inicialment en el congrés fundacional del Partit Demòcrata, tot i que va ser descartat per les votacions de les bases del partit. Finalment el sistema es va aprovar en el consell nacional del partit celebrat dimecres 15 de novembre de 2017.[6]

La creació de la formació, la consolidació i l'èxit parlamentari a més de la introducció de persones amb noves ideologies, va provocar baixes del Partit Demòcrata i també distanciaments entre els principals líders i exlíders polítics del Partit Demòcrata i la formació de Junts per Catalunya.

Candidatures[modifica]

La llista fou presentada per Puigdemont des de Brussel·les i va incorporar personalitats del partit, així com diversos independents com ara la filòloga Laura Borràs, la historiadora Aurora Madaula, l'escriptor Jaume Cabré, el sociòleg Salvador Cardús, la dibuixant Pilarin Bayés, l'actor Joan Lluís Bozzo, el cuiner Fermí Puig, l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i l'exnedadora i exresponsable de la selecció espanyola de natació sincronitzada Anna Tarrés, entre altres.[8]

Destaca el paper del president de l'ANC, Jordi Sànchez, que va ser segon en la llista per Barcelona, després de renunciar a tal càrrec.[9] De fet, fins a cinc membres del secretariat nacional de l'ANC van abandonar el càrrec per incorporar-se a les llistes d'aquesta candidatura (Francesca Ferreres, Alícia Casals, Assumpció Castellví i Pere Grau).[10]

Campanya electoral[modifica]

Elsa Artadi fou la cap de campanya i Eduard Pujol el portaveu. Dins de l'equip també hi havia Jaume Clotet, el director de comunicació del Govern, l'alcalde de Valls Albert Batet, el cap de gabinet de Puigdemont Josep Rius i el publicista Ramon Piqué.[11]

Resultats[modifica]

Contra tot pronòstic, Junts per Catalunya va obtenir 34 diputats (les enquestes en donaven al principi 13 i abans de les eleccions 25-27) per tant el resultat va sorprendre i va quedar per davant d'ERC (32 diputats) i la CUP (4 diputats). Entre tots tres grups van sumar 70 diputats, dos per damunt de la majoria absoluta.[12][13][14] La llista va superar per 12.000 vots i dos escons ERC, convertint-se en el partit independentista majoritari al Parlament.[15]

Legislatura 2017-2020[modifica]

La coalició va viure una profunda ruptura a mitjan 2020 quan l'entorn de Carles Puigdemont va formar el partit polític Junts per Catalunya i 5 diputats al Parlament de Catalunya van romandre en el Partit Demòcrata, que va denunciar a Junts per Catalunya per apropiació de la marca. El president de la Generalitat Joaquim Torra i Pla va anunciar la seva intenció de dissoldre anticipadament el parlament després de la crisi oberta entre Junts per Catalunya i ERC després de la inhabilitació com a diputat de Torra el 27 de gener de 2020.[16] Quim Torra va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, però la pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya va obligar a posposar-les.[17] El 28 de setembre el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del TSJC en què inhabilitava Quim Torra per un any i mig per haver desobeït l’ordre de la JEC i no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya electoral de les generals del 28-A. El 8 de gener de 2021 la Junta Electoral Central reconeixia al Partit Demòcrata els drets electorals respecte a l'antiga coalició.[18]

Partits del grup parlamentari[modifica]

Els partits que formen part del grup parlamentari al Parlament de Catalunya són:

Candidatures[modifica]

2017: Eleccions al Parlament de Catalunya[modifica]

2019: Eleccions generals espanyoles[modifica]

Congrés dels Diputats d'Espanya[modifica]

Senat d'Espanya[modifica]

2019: Eleccions al Parlament Europeu[modifica]

2019: Eleccions municipals[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Junts per Catalunya: el nom de la llista de Puigdemont i el PDeCAT per al 21D». CCMA, 14-11-2017. [Consulta: 16 novembre 2017].
  2. «Puigdemont encabezará una lista el 21-D bajo el nombre de 'Junts per Catalunya'» (en castellà). El Mundo, 13-11-2017.
  3. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont». VilaWeb, 13-11-2017.
  4. [enllaç sense format] https://sede.oepm.gob.es/bopidiario/TOMO1_09-08-2016.pdf[Enllaç no actiu] (pàgina 32)
  5. [enllaç sense format] http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/C3-JuntsPerCatalunya
  6. 6,0 6,1 6,2 «Junts per Catalunya: la marca que liderarà Puigdemont a les eleccions del 21-D». NacióDigital.
  7. «El Consell Nacional del PDECat avala que Puigdemont ultimi la llista de Junts per Catalunya». [Consulta: 21 novembre 2017].
  8. «Els independents de JxCat: Cabré, Cardús, Pilarín Bayés, Bozzo, Anna Tarrés, Oliveras...». [Consulta: 21 novembre 2017].
  9. «Jordi Sànchez serà el número dos de la llista de Puigdemont». [Consulta: 21 novembre 2017].
  10. «Sànchez avança la renúncia a l'ANC per anar a les llistes de JuntsxCat». [Consulta: 21 novembre 2017].
  11. «Elsa Artadi dirigirà la campanya de Junts per Catalunya i Eduard Pujol en serà el portaveu». [Consulta: 21 novembre 2017].
  12. «El PP s'enfonsa i treu els pitjors resultats de la història». Ara.cat.
  13. «Catalunya - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  14. «Sumari del DOGC». Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: 29 desembre 2017].
  15. Font Ribas, Marc «Qui són i d'on vénen els diputats del nucli dur de Puigdemont». Sentit Crític, 04-02-2018.
  16. «Quim Torra anuncia el final de la legislatura i la convocatòria d'eleccions». betevé, 30-01-2020. [Consulta: 30 gener 2020].
  17. March, Oriol. «El coronavirus allunya les eleccions catalanes almenys fins a finals d'any». Nació Digital, 06-04-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
  18. Lasalas, Marta. «La JEC certifica que tots els drets electorals de JxCat corresponen al PDeCAT». El Nacional, 08-01-2021. [Consulta: 9 gener 2021].
  19. Press, Europa. «David Bonvehí, nou president del PDeCAT i Míriam Nogueras serà vicepresidenta», 22-07-2018. [Consulta: 26 març 2020].

Enllaços externs[modifica]