Jupiter's Darling

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaJupiter's Darling
Esther Williams in 'Jupiter's Darling', 1955.jpg
Fitxa
Direcció George Sidney
Protagonistes
Director artístic Cedric Gibbons
Urie McCleary
Producció George Wells
Dissenyador de producció Cedric Gibbons
Guió Dorothy Kingsley adaptació de l'obra de Robert Sherwood, Road to Rome
Música Burton Lane, David Rose
Fotografia Charles Rosher, Paul Vogel
Muntatge Ralph E. Winters
Vestuari Helen Rose, Walter Plunkett
Maquillatge Hermes Pan
Productora MGM
Distribuïdor MGM
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1955
Durada 95 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Florida
Color en color
Descripció
Gènere musical
Lloc de la narració antiga Roma

IMDB: tt0048239 Filmaffinity: 594040 Allocine: 45379 Allmovie: v26805 TCM: 80023
Modifica les dades a Wikidata

Jupiter's Darling és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per George Sidney estrenada el 1955, lliurement inspirada en un episodi de la història de Roma. Va ser produïda per la MGM. Protagonitzada per Esther Williams com la dona romana Amytis, Howard Keel com Hannibal, el comandant militar cartaginès i George Sanders com Fabius Maximus, el promès d'Amytis. A la pel·lícula, Amytis ajuda Anníbal a creuar el Riu Tiber per veure de prop les fortificacions de Roma. La pel·lícula presenta molts personatges històrics, incloent-hi els generals romans Quint Fabi Màxim Berrugós i Scipio Africanus que apareix breument, a més a més dels cartaginesos Annibal, Mago Barca i Maharbal també apareixen.

Argument[modifica]

Som el 216 aC. Després d'haver aniquilat les legions romanes, el general cartaginès Anníbal Barca camina sobre Roma al capdavant del seu exèrcit, mentre que a Roma, el dictador Quint Fabi Màxim Berrugós espera finalment casar-se amb la bella i independent Amytis, la seva promesa des de fa 7 anys.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Jupiter's Darling va ser el darrer film rodat per Esther Williams per la MGM
  • Els personatges d'Anníbal Barca i del dictador Quint Fabi Màxim Berrugós han existit, però amb una relació bastant llunyana amb els de la pel·lícula. Veure Anníbal cantant dempeus sobre el seu elefant de guerra val el seu "pes en sestercis"!
  • Entre els trossos de valentia de la pel·lícula, s'aprecien més particularment les escenes submarines, especialitat d'Esther Williams, els balls enrabiats de Marge i Gower Champion, les desfilades de les tropes cartagineses amb cants, tambors i trompetes, i el nombre sorprenent dels elefants cartaginesos.
  • Altres comèdies musicals han estat situades en l'època romana: Golfus de Roma i The Boys from Syracuse