Juruna

De Viquipèdia
Infotaula de llenguaJuruna
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius280 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMato Grosso i Pará Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües tupí
Llengües yuruna Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3jur Modifica el valor a Wikidata
Glottologjuru1256 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuejur Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1237 Modifica el valor a Wikidata
IETFjur Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3152 Modifica el valor a Wikidata

El juruna o yudjá,[1] és l'última supervivent de les llengües yuruna, una branca de les llengües tupí, que és parlada pels yudjá al parc indígena del Xingu a l'estat de Mato Grosso al Brasil. El 2006 hi havia 280 parlants nadius.[2]

L'etnònim Juruna (Yuruna, Jurúna, Juruûna, Juruhuna, Geruna) és d'origen estranger i significa "boca negra" en língua geral, motivat per un tatuatge que els yudjá feien servir en el passat.[3] La seva autodenominació és yudjá, que significa "propietari del riu".[4] Juruna no és un terme pejoratiu, ja que va sorgir del tatuatge esmentat; no obstant això, és preferible utilitzar l'endònim yudjá.

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Els fonemes consonàntics del yudjá són[5]

Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal
Obstruents Oclusiva p b t d k ʔ
Africada tʃ dʒ
Fricativa s z ʃ ʒ h
Sonorants Nasal m n
Bategant ɾ
Fricativa lateral ɬ
Aproximant w j

La divisió de consonants en obstruents i consonants sonores es justifica en la llengua pel comportament similar en relació a la nasalitat que es va produir amb les consonants sonores: totes es poden nasalitzar davant de vocal nasal.[4]

Vocals[modifica]

Els fonemes vocàlics breus del yudjá:[4]

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ u
Mitjana e
Oberta a

Hi ha al yudjá l'aparició de vocals llargues. Sovint són responsables del contrast entre les paraules, però la ubicació de la síl·laba tònica no depèn només d’elles.[4]

Referències[modifica]

  1. Carvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia. Campinas: Pontes Editores.
  2. Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Online version.
  3. «Yudjá/Juruna - Povos Indígenas no Brasil».
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Fargetti, Cristina. «Estudo Fonológico e Morfossintático da língua Juruna». Instituto de Estudos da Linguagem - Unicamp, 2001.
  5. Fargetti, Cristina Martins; Carmen L. Reis Rodrigues. 2008. Consoantes do xipaya e do juruna - uma comparação em busca do proto-sistema. Alfa, São Paulo, 52 (2): 535-563, 2008. (PDF)

Bibliografia[modifica]

  • WALS Online Resources for Juruna. Haspelmath, Martin (editor); Dryer, Matthew S. (editor); Gil, David (editor); Comrie, Bernard (editor). 2008-05-01. Max Planck Digital Library (http://mpdl.mpg.de/). oai:wals.info:languoid/jrn
  • Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will. The South American Phonological Inventory Database. version 1.1.3. Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource, 2012. «Phonological inventory of Jurúna»