Justo Blasco Compans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJusto Blasco Compans
Justo Blasco Compans (1889).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1850 Modifica el valor a Wikidata
Borja (Província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1911 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Justo Blasco Compans (Borja (Aragó), 19 de juny de 1850[1] - Madrid, 29 de setembre de 1911) fou un compositor, cantant i professor aragonés.

Justo, fill de Clandestino Blasco i Maria Salvadora Compans, nasqué al municipi de Saragossa, Borja el 19 de junio de 1850, on fou batejat a l'església de Santa Maria. Inicià els seus estudis musicals als sis anys amb el mestre de capella de Borja Félix Llorente i més tard amb l'organista Gregorio Ladrón de Guevara. Va ampliar els seus coneixements musicals a Saragossa amb l'organista Valentín Fauza i el mestre de capella Hilario Prádanos.[cal citació]

Al 1871 marxà a Madrid per estudiar cant al Teatro Real amb el mestre Antonio Serva. Allà va aconseguir una plaça de baix a la capella reial per oposició, i fou llavors quan va dedicar gran part del seu temps a la composició musical. Al 1875 fou nomenat professor de solfeig del Conservatori de Madrid, i al 1890, de cant.[cal citació] Va actuar en diverses òperes de la Companyia Espanyola fins que aquesta es va dissoldre, i després es dedicà a l'ensenyament, tant de piano com de cant. Fou mestre de cantants com Fidela Gardeta, Pilar Laborda o Carmen Domingo, entre d'altres.[cal citació] Va ser en aquesta època quan s'interessà per la composició de música de saló i de ball.[cal citació] Finalment, va traspassar a Madrid el 30 d'agost del 1911.[2] Fou nomenat catedràtic numerari de cant pel Real Conservatorio de Música i Declamación de Madrid. També se li va atorgar la creu de Carles III, per la seva trajectòria musical.[3]

Blasco va escriure més de cent obres conegudes de diversos gèneres.[4] Es conserven obres seves als fons catalans TerC, MatC i GiC.[5]

Va escriure diverses cançons i música relacionada amb el folklore regional, de les quals destaquen obres dedicades a Aragó, com Zaragoza, Gran jota aragonesa, Agustina de Aragón o Borja, composicions inspirades amb cançons populars de Madrid o Andalusia i peçes de ball, com polques, valsos, gavotes...[cal citació] També escriví música escènica de la qual cal destacar les tres sarsueles El señor Castaño, Perico el aragonés, i ¡Viva la Pepa!.[cal citació] El seu repertori eclesiàstic conté misses, antífones, himnes, motets...[cal citació]

Referències[modifica]