Justus Lipsius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Justus Lipsius
Justus Lipsius - Imagines philologorum.jpg
Naixement 18 d'octubre de 1547
Overijse, Ducat de Brabant
Mort 23 de març de 1606(1606-03-23) (als 58 anys)
Lovaina
Altres noms Joost Lips
Es coneix per filòleg i humanista
Ocupació lingüista, historiador, filòsof i professor
Modifica dades a Wikidata

Justus Lipsius, Joost Lips o Josse Lips (Overijse, Ducat de Brabant, 18 d'octubre de 1547 - 23 de març de 1606) fou un filòleg i humanista d'origen brabançó.[1] Lipsius va escriure una sèrie d'obres destinades a reactivar i revisar l'antic estoïcisme en una fórmula que fos compatible amb el cristianisme. El resultat més famós de les seues aportacions és De constantia (Sobre la constància). La seva forma d'estoïcisme ha influït en una sèrie de pensadors contemporanis, i va ser l'inici del moviment intel·lectual del neoestoïcisme.[2] Va ser professor a les universitats de Jena, Leiden i Lovaina.

Les seves idees sobre l'ideal ciutadà, un home que actua d'acord a la raó, que és responsable davant de si mateix, que té el control de les seves emocions, i que està disposat a lluitar, troben una àmplia acceptació en el context turbulent de la Reforma. Les opinions de Lipsius, traslladades a la política, han fomentat la racionalització de l'Estat i la creació d'un aparell de govern autocràtic a disposició del príncep, la disciplina indispensable per afrontar els desafiaments, i una forta defensa militar. Aquests principis estan a la base dels principis d'un Estat modern.

Vida i trajectòria[modifica | modifica el codi]

Els seus pares el van enviar a estudiar amb els jesuïtes a la universitat de Colònia, això no obstant, per por que es pogués convertir en un membre de la Societat de Jesús, els seus pares quan tenia setze anys, van enviar-lo a la Universitat de Lovaina.

La publicació del seu Variarum Lectionum Libri Tres (1566), que va dedicar al Cardenal Granvelle, li va valer un nomenament com a secretari de llatí, i una visita a Roma amb el seguici del cardenal. Lipsius hi va romandre durant dos anys i va dedicar el seu temps lliure a l'estudi dels clàssics llatins, la recollida d'inscripcions i l'examen dels manuscript al Vaticà. En retornar de Roma va publicar un segon volum de crítiques (Antiquarum Lectionum quinque Libri, 1575).

El 1570 va iniciar un viatge cap a Borgonya, Germània, Àustria i Bohèmia, la on durant més d'un anys va ensenyar a la Universitat de Jena, una posició que implicava la conformitat amb l'església luterana, predominant en aquella regió. Camí de tornada cap a Lovaina, va estra-se algun temps a Colònia, on l'església catòlic dominava. Després va tornar cap a Lovaina, però per la inseguretat deguda a la Guerra dels Vuitanta Anys, el van fer fugir via Anvers fins Comtat d'Holanda, on el 1579, va esdevenir catedràtic d'història a la nova Universitat de Leiden, d'ideologia calvinista.

A Leiden Lipsius hi va romandre onze anys, el període de la seva major productivitat. Va preparar els seus treballs sobre Sèneca, i perfeccionar en successives edicions, la seva obra sobre Tàcit, i altres obres. Alguns eren purs treballs acadèmics, alguns col·leccions d'autors clàssics, i altres eren d'interès general com un tractat sobre política (Politicorum sex libri (Sis llibres sobre política), 1589). Encara que visqui en un país que professa la tolerància, en aquestes obra va ser clar no s'havia distanciat de la política i la intolerància del duc d'Alba i Felip II que prevalien als Països Baixos espanyols dels quals havia fugit. Va preconitzar que un govern hauria de reconèixer només una religió, i extirpar la dissidència amb foc i espasa. Aquesta concepció va exposar-lo a atacs, però les autoritats de Leiden van ser prudents amb ell i el van salvar de les represàlies en publicar una declaració en què expliquen que la seva expressió «Ure, seca» (crema i extirpa) només era una metàfora d'un tractat polític que no s'havia pas de comprendre literalment.

A la primavera de 1590, va deixar Leiden amb l'excusa de prendre les aigües a Spa, va anar a Magúncia, on es va reconciliar amb l'Església Catòlica Romana. Aquests conversió va interessar el món catòlic, i va ser convidat per les corts i universitats d'Itàlia, Àustria i Espanya. Va preferir romandre en el seu propi país, i finalment es va establir a Lovaina, com a professor de llatí al Col·legi Buslidianum.

Va tornar a ensenyar a la universitat i va ser nomenat com a conseller privat i historiador del Rei Felip II que li va atorgar una generosa remuneració. Va continuar publicant obres diverses, de les quals els més importants van ser De militia romana (1595) i Lovanium (1605), vist com una introducció a una història general del ducat de Brabant.

Va morir a Lovaina el 23 de març de 1605

Llegat i reconeixement[modifica | modifica el codi]

A Lovaina i Etterbeek, entre molts altres, un carrer porta el seu nom. Aquest darrer, a la dècada de 1990, per a la construcció de la nova seu del Consell de la Unió Europea, va ser enderrocat però el nou edifici que s'hi va construir, el Justus Lipsiusgebouw (edifici Justus Lipsius) perpetua el seu nom,[3] així com l'edifici principal de la facultat de les Humanitats a Leiden.[2]

Lipsius ha estat un autor molt influent en la construcció de la política europea, dels estats moderns durant molt de temps. A més, va preconitzar un pragmatisme per fer compatible l'església i l'estat en una època de fundamentalismes intolerants i guerres de religió.[cal citació] El fet que va rebre reconeixement per part de catòlics i protestants és força particular.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Politicorum sive Civilis Doctrinae Libri Sex (Leiden: 1589)
  • De Constantia Libri Duo, Qui alloquium praecipue continent in Publicis malis (Anvers: Plantijn, 1584)
  • Manuductionis ad Stoicam Philosophiam Libri Tres, L. Annaeo Senecae, aliisque scriptoribus illustrandis (Anvers: Plantijn-Moretus, 1604)
  • Annaei Senecae Philosophi Opera, Quae Exstant Omnia, A Iusto Lipsio emendata, et Scholiis illustrata (Anvers: Plantijn-Moretus, 1605)
  • De militia romana (1595)
  • Lovanium (1605)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Justus Lipsius Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Justus Lipsius». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Justus Lipsius (Joost Lips) (1547-1606)» (en anglès). Universitat de Leiden, 2015.
  3. «The Justus Lipsius Building» (en anglès). Council of the European Union.