Jóc

Jóc

Localització
42° 37′ 03″ N, 2° 31′ 31″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Població humana
Població	367 (2021) (108,58 hab./km²)
Gentilici	joquinès, joquenc, joquinesa, joquenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Perpinyà unitat urbana de Vinçà
Superfície	3,38 km²
Limita amb	Vinçà Glorianes Rigardà Finestret
Organització política
• Batlle	Joan Pere Villelongue
Identificador descriptiu
Codi postal	66320
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	https://www.joch.fr/

Jóc (['ʒuk], estàndard ['ʒok], oficialment en francès Joch) és una comuna del Conflent, pertanyent a la sotscomarca del Baix Conflent, a la Catalunya del Nord.

"A Jóc, gallines, a Finestret, pollets, i a Rigardà, mainada, a casa d'en Pallarès (o: a Rigardà, mainada. A la casa d'en Pallarès, diners)".

Etimologia

Joan Coromines postula l'origen de Jóc en una comparació de la situació del poble amb el jóc de les gallines o de les aus de presa: a mig aire en un vessant baix del massís del Canigó.

Geografia

Localització i característiques generals del terme

Situació de la comuna de Jóc en el Conflent

El terme comunal de Jóc, de 33.700 hectàrees d'extensió (un dels més petits de la comarca), és situat a prop de l'extrem sud-est de la comarca del Conflent. És un terme estret d'est a oest i allargassat de nord a sud, amb el poble situat en el sector nord, a prop del límit amb Vinçà, a mig camí entre els pobles de Finestret, a ponent, i Rigardà, a llevant.

El terç septentrional del terme, del poble cap al nord, és la pla de regadiu de la dreta de la Tet, on hi ha també els pobles de Finestret i Saorla i la vila de Vinçà, a més d'una part del terme de Rigardà. Els altres dos terços del terme són muntanyosos: principalment, els dos vessants de la carena, anomenada la Serra, que des de Rigardà puja cap al sud-sud-oest fins a atènyer el Cortal i el Puig de les Feixes, on s'arriba als 925 metres d'altitud. El punt més baix del terme és al nord-est, a la llera del Real, al triterme entre Jóc, Rigardà i Vinçà, amb 304,5 m alt.

Termes municipals limítrofs:

	Vinçà
Finestret		Rigardà
		Glorianes

El poble de Jóc

Jóc en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

L'església parroquial de Sant Martí

El poble de Jóc és situat una mica enlairat damunt la vall, en una costa emmarcada per dos còrrecs, a la carena que separa la vall del Còrrec d'en Molins de la del Còrrec de Sant Martí. Jóc s'organitzà com a cellera castral al punt més elevat del coster, amb el Castell de Jóc al capdamunt, al sud-est del poble actual. El primer nucli a l'entorn del castell, ara anomenat la Força, era emmurallat i s'obria a l'exterior a través de, almenys, quatre portals o portelles. La capella del castell, Sant Pere i Sant Pau del Castell de Jóc es conserva en el punt més alt del conjunt castral, profundament modificada i convertida en habitatge particular.

La vella església de Sant Martí era situada allunyada al nord-oest del poble vell, amb el cementiri al costat. Més endavant es construí l'actual església parroquial de Sant Martí de Jóc una mica més avall del coster, a llevant del poble. Al Castell de Jóc hi havia hagut la capella de Sant Pere i Sant Pau del Castell de Jóc, ara convertida en casa particular. Al seu entorn nasqueren els barris primigenis del Carrer del Rec, el Carrers de l'Ullal, el Carrer Major, el Castell, l'Escola, la Força, els Molins, la Plaça de l'Església i el Veïnat.

Els masos del terme

El de Jóc no és un terme gaire poblat, fora del nucli principal. Entre les construccions disperses es troben el Cortalot, abans Cortal d'en Lavall, el Cortal de les Feixes, abans d'en Mas, el Cortal dels Polls, el Cortal d'en Gensana, o d'en Guinsana, o Mas Delseny, el Forn de la Calç, la Jaça d'en Piquet, el Mas Cassolí, el Mas d'en Català, el Mas d'en Dorandeu, el Mas d'en Lamarca, el Mas d'en Matotes, o Mas o Cortal Teix, el Mas d'en Rubí, el Mas d'en Seques, o d'en Vila-seca, o de l'Oratori i el Mas Saurina. Cal destacar els elements religiosos, com l'Oratori de les Quatre Cares, actualment destruït, i l'Oratori dels Quatre Sants, o d'en Pallofet, sovint anomenat, simplement, els Quatre Sants. Finalment, com a construcció aïllada de relleu, cal destacar el Pont del Camí de la Bastida.

Hidrologia

Tres cursos d'aigua principals travessen de sud a nord el terme de Jóc. A l'est, a la meitat meridional del terme, hi ha la Ribera de Glorianes, o de Rigardà, que és fronterera amb el terme de Glorianes, de manera que només el vessant occidental de la vall d'aquest curs d'aigua pertany a Jóc. Per aquest vessant discorren els còrrecs afluents de la Ribera de Glorianes: el Còrrec de la Font de la Fou, que marca el límit meridional entre Jóc i Finestret, i el de les Coves, a part d'altres de més petits. El Còrrec d'en Molins, amb el dels Abeuradors, travessa el terme en una posició més o menys central; discorre pel costat de llevant del poble de Jóc. Més a ponent discorre el Còrrec de Sant Martí, que a la capçalera està format pel Còrrec del Camp d'en Cros i el d'en Pere Ferrer, que al sud marca el límit occidental de Jóc davant del terme de Finestret, i al nord travessa pel bell mig la plana agrícola de Jóc i es converteix en la Branca del Còrrec de Sant Martí, canal d'irrigació d'aquesta plana.

Es conserven els noms d'alguns torrents, que no s'han pogut localitzar: Torrent de Font Llonga, de la Plana d'en Bull, del Bosc, del Caner, de les Arenes, de les Bertranes, de Llugra, del Poll de Santa Marta i d'en Coilet.

Els canals d'irrigació existents a la plana agrícola són la Branca de Dalt de Rigardà, la del Còrrec de Sant Martí, esmentada línies abans, la de les Barges, la dels Camps Grans, la de Finestret, o de Dalt de Finestret, la de Rigardà, la de Saorla i la de Vinçà. Hi ha també, sense el nom de Branca, el Partidor del Mas d'en Rubí, el Rec Major i el Salt o Partidor del Molí.

Nombroses fonts estan localitzades a Jóc: Font de Cesillana (nom antic), Font del Camp d'en Cros, Font de l'Escola, Font de les Feixes, Font del Mas de la Fou, Font del Pont de la Bassa, Font del Turó, Font d'en Lic, Font d'en Ventura, Font de Pemjallops i Font de Baix.

Orografia

Alguns dels topònims de Jóc corresponen a elements geogràfics, com boscs; el Bosc d'en Daniel; clots: la Clota (nom antic), el Clot de l'Espanyac; plans: el Pla de Jóc, el Pla dels Serrats, la Plana d'en Gosau (tots dos, noms antics); muntanyes: el Puig de les Feixes; serres: la Serra, el Serrat de la Bufeta, el Serrat de les Cadires, i solanes: la Solana i la Solana d'en Fanxonet.

El terme comunal

Les partides i indrets específics del terme de Jóc són els següents: els Abeuradors, les Arenes, les Barges, les Cadires, o les Blanqueres, el Camí de la Bastida, el Camp del Cros, el Camp de Rigardà, el Camp de Santa Eulàlia, els Camps de l'Ametller, antigament simplement l'Ametller. els Camps del Coll, els Camps de l'Era, els Camps d'en Ripoll, els Camps Grans, el Casalàs, el Cementiri, el Cirer de la Marina, la Colomina, el Cortal d'en Gençana, les Coves, la Creu, la Creu de les Fous, Darrere -o Darrer- el Castell, les Feixes, les Feixes d'en Frai, la Florida, el Forn de la Calç, els Horts, la Jaça d'en Piquet, els Marges, la Mollera d'Avall, Penjallops, el Pont del Camí de la Bastida, la Roquetera, les Saleres, Tallaferro, la Vinya d'Amunt, la Vinya del Quitrona, la Vinya d'en Gibert, les Vinyes de Cassanyes i les Voltes. Alguns són noms antics, ja en desús, com l'Albadera, l'Arna, les Bertranes, el Cadrà, els Camps de l'Església, els Camps de les Vinyes, els Camps del Fort, els Camps dels Valls, els Camps d'en Felip, Cesillana, la Cogulera, l'Estrada, les Femades, la Garriga, el Ginebre, l'Hort de l'Església, Jus la Vila, Panicaut, el Pergaut, el Pont de Sant Martí, el Prat de Sant Martí, el Roure, la Serradella, les Socines, Terres d'en Barralet, o la Feixa, les Tines, la Tomba, les Trilles, les Vernedes i la Vinya Plana. Alguns topònims indiquen senyals termenals, com l'Alzina Rodona, la Pedra Dreta, o la Pedra Dreta Foradada i el Roc de la Valleta.

Transports i comunicacions

Carreteres

Tres són les carreteres que travessen el terme de Jóc: la D - 13, la D - 25 i la D - 55. La primera, D - 13 (D - 618, al Coll d'en Xatard - D - 2, a Trevillac) que, amb molts canvis de direcció va majoritàriament de sud a nord i enllaça Jóc amb les poblacions de Finestret, Vallestàvia, Vallmanya, la Bastida i Prunet i Bellpuig cap al sud i sud-est, i Vinçà, Tarerac i Trevillac, cap al nord. La segona, la D - 25 (N - 116, a Vinçà - Jóc), que uneix Jóc amb Finestret i la carretera general del Conflent. Finalment, la D - 55 (Jóc - Rigardà), carretera curta que uneix aquestes dues poblacions en 1,1 quilòmetres.

Transport públic col·lectiu

Jóc no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).

Els camins del terme

Entre els camins que uneixen Jóc amb els pobles i termes veïns es troben el Camí de Finestret, el de la Bastida, el de la Vinya d'Amunt, o Camí Vell de Vallestàvia, el de les Marges, o de Marqueixanes, el de Rigardà, la Ruta de Finestret, la de Rigardà, la de Vinçà, la Ruta Nova i la Travessa de Vinçà. Dins del terme propi es troben el Camí de Cassanyes, el de la Creu, el del Cementiri, el de les Feixes, el de l'Estrada, el del Mas d'en Català, el del Mas d'en Dorandeu i el dels Horts, a més de la Drecera de Jóc.

Activitats econòmiques

L'activitat agrícola, la principal del terme, es localitza sobretot a la plana que ocupa el terç nord-occidental del terme. Hi ha unes més de 150 hectàrees de conreu, en una quarantena d'explotacions agrícoles. Quasi dues terceres parts es dediquen a arbres fruiters, sobretot presseguers, cirerers i albercoquers, i també a vinya. Hi ha una mica d'horta, a la zona de regadiu, on es cullen enciams i escaroles. La ramaderia és escassa: una desena de caps d'oví, a tot estirar. La zona més muntanyosa del terme conté bosc i grans zones de matollar.

Història

Edat mitjana

La història del poble de Jóc està unida a la del seu castell i a la del Vescomtat de Conflent, o de Jóc, pertanyent al Comtat de Cerdanya. El centre d'aquest vescomtat fou el castell de Jóc. Ja des del segle X o XI fou la residència de la família vescomtal de Conflent. Vers el 1050 consta documentalment el castrum que vocant Joch. Uns 25 anys abans el vescomtat de Jóc havia estat unit per matrimoni de Guisla, filla del vescomte Arnau de Conflent amb el vescomte de Cerdanya, Sunifred. El 1134 els dos vescomtats passaren per herència als vescomtes de Castellbò, i els béns del de Conflent, quedaren dividits entre els comtes-reis de la casa de Barcelona i els vescomtes de Castellbò i els Urtx, en una fórmula de parts iguals i indivises.

El primer esment del Vescomtat de Jóc, amb aquest nom, és del 1177, procedent d'una baronia que, a més de Jóc, integrava Finestret i Saorla. Per successió hereditària, el 1230 eren els comtes de Foix qui accedien als béns dels Castellbò, i es convertien en senyors de Jóc. El 1298 els de Foix venien els seus drets a Pere de Fenollet, senyor d'Illa, qui obtenia el 1314 el títol de vescomte. Andreu de Fenollet, net del suara esmentat, venia el 1357 els seus drets de Jóc, Finestret, Saorla, amb la Torre de Rigardà, a Ramon de Perellós, qui era ja castlà de Rodès i que el 1376 rebé l'encàrrec de Governador de la Cerdanya i del Rosselló. La seva filla Elionor en fou l'hereva el 1384, i el vescomtat de Jóc, en aquest període tornat a esmentar com a baronia. D'aquest moment es conserva un interessant inventari del castell de Jóc i de tota la baronia, encomanat per Ponç de Perellós, tutor d'Elionor. El 1459 rebia la baronia de Jóc Bernat de Perapertusa, juntament amb els llocs i castells de Glorianes, Rigardà, Rodès, i Ropidera.

Edat Moderna

El 1599 els de Perapertusa rebien el títol de vescomtes de Jóc. Vers 1650 Maria de Perapertusa es casà amb el militar francès François de Bournonville, però els atzars històrics d'aquells anys provocaren diversos canvis, amb embargaments i restitucions incloses, i el darrer senyor de Jóc conegut, just abans de la Revolució Francesa era el descendent dels Perapertusa, ja del tot castellanitzat, Pedro Pablo Abarca de Bolea Ximenes de Urrea, Ponç-López de Mendoza Bournonville Perapertusa Erill i Orcau, comte d'Aranda i Grande de España.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Jóc entre 1355 i 1789
1378	1470	1515	1553	1709	1720	1767	1774	1789
12 f	21 f	17 f	13 f	50 f	39 f	273 h	63 f	52 f

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 275 261 257 285 301 283 302 302 306 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 296 320 314 284 300 282 313 302 290 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 281 256 248 205 206 195 183 204 165 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2014 171 160 122 124 135 146 207 231 261

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Evolució de la població

Població 1962-2008

Administració i política

Casa del comú de Jóc

Batlles

Alcalde	Període
François Molins Rodor	1790 - 1793
Matthieu Molins	1793 - 1799
François Molins	1799 - 1816
Vincent Gensane	1816 - 1820
Pierre Molins	1820 - 1826
Jean Espagnac	1826 - 1833
Gaudérique Molins	1833 - 1840
Jean Espagnac	1840 - 1848
Hyacinthe Malaret	1848 - 1852
François Espagnac	1852 - 1853
Antoine Molins	1853 - 1855
Henri Molins	1855 - 1869
François Gensane	1869 - 1871
Joseph Delclos	1871 - 1874
François Imbert	1874 - 1876
Joseph Delclos	1876 - 1877
Henri Molins	1877 - 1878
Emmanuel Gastous	1878 - 1884
Martin Fournols	1884 - 1888
Joseph Planeilles	1888 - 1892
Marcellin Marsal	1892 - 1909
Paul Planeilles	1909 - 1933
Germain Marsal	1933 - 1933
Paul Planeilles	1933 - 1935
Jean Sabaté	1935 - 1944
Louis Durand	1944 - 1947
Georges Durand	1947 - 1959
Jacques Salvat	1959 - Març del 1983
Georges Sabaté	Març del 1983 - Març del 2001
Jean-Pierre Villelongue	Març del 2001 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Jean-Pierre Villelongue.

Adjunts al batlle

• 1r: Jean-Caude GRAULE
• 2n: Jerôme VILLELONGUE.

Consellers municipals

• ARGENCE France
• GAYRAUD Michel
• JULIA Gilbert
• MANDRIER Patrick
• PARAYRE Bruno
• PIAU Caroline
• TRABIS-GURRERA Thérèse
• VERDIER Paulette

Adscripció cantonal

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Jóc ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Serveis comunals mancomunats

Jóc forma part de la Comunitat de comunes de Conflent - Canigó, amb capitalitat a Prada, juntament amb Prada, Arboçols, Campome, Campossí, Canavelles, Castell de Vernet, Catllà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Cornellà de Conflent, Escaró, Espirà de Conflent, Estoer, Eus, Finestret, Fillols, Fontpedrosa, Fullà, Jújols, Marqueixanes, els Masos, Mentet, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Pi de Conflent, Rià i Cirac, Rigardà, Saorra, Serdinyà, Soanyes, Sornià, Tarerac, Taurinyà, Toès i Entrevalls, Trevillac, Vallestàvia, Vallmanya, Vernet, Vilafranca de Conflent i Vinçà.

Ensenyament i Cultura

Jóc no té actualment cap centre d'ensenyament. Els centres d'ensenyament maternal i elemental o primari més propers són els públics de Bulaternera, Illa, Marqueixanes, els Masos, Prada, Rodès i Vinçà i el privat de Sant Josep, de Prada. Pel que fa a secundària, els col·legis d'Arles, Estagell, Illa, Prada i Tuïr, i els liceus de Ceret i Prada per al batxillerat.

Llocs d'interès

• Església barroca de Sant Martí de Jóc, del segle xviii
• Restes de l'església romànica de Sant Martí
• Castell de Jóc.

Personatges lligats a la comuna

• Francesc Català i Duran (Jóc, Conflent, 1929 - Vinçà, Conflent, 1988), metge, promotor cultural i poeta nord-català.

Bibliografia

• Becat, Joan. «76 - Jóc». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Jóc». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D-J). ISBN 84-7256-825-3. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Jóc». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

• El terme de Jóc en els mapes topogràfics de l'IGN

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jóc

Viccionari