Kàkapo
| Strigops habroptila i Strigops habroptilus | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Mitjà de locomoció | bipedisme |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 22685245 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Strigopidae |
| Gènere | Strigops |
| Espècie | Strigops habroptila i Strigops habroptilus Gray, 1845 |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònim taxonòmic | Strigops habroptila |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | Nova Zelanda |
 | |
El kàkapo [1] o kakapo[2][3] (Strigops habroptilus, del maori kākāpō, que significa lloro nocturn), és una espècie d'au de la família dels lloros de Nova Zelanda (Strigopidae), nocturn i endèmic de Nova Zelanda. És famós per ser l'únic lloro del món no volador, el més pesat, i l'únic lloro que té un sistema de cria del tipus lek. És també un dels ocells més longeus. És l'única espècie del gènere Strigops i subfamília Strigopinae.
Els kakapos estan en perill crític d'extinció, amb només 91 exemplars vius reconeguts, tots ells classificats. En la prehistòria, l'antic kakapo va migrar a les illes de Nova Zelanda, i a causa de l'absència de depredadors, va perdre la capacitat de volar. Amb la colonització polinèsia i europea, i la introducció de predadors com gats, rates i erminis, gairebé tots els kakapos van ser exterminats. Els esforços per la seva protecció i conservació van començar en 1890, però van mancar d'èxit fins a la implantació del Pla de recuperació del kakapo en 1980. Tots els supervivents estan guardats en dues illes lliures de depredadors, l'Illa Chalky al sud-oest de Fiordland i a l'Illa Codfish, prop de l'Illa Steward, on són controlats de prop.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kàkapo |
- ↑ Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo (Zoo de Barcelona); Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
- ↑ «Kàkapo». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Snyder, Noel F. R.. Parrots: Status Survey and Conservation Action Plan 2000-2004. IUCN, 2000, p.49. ISBN 2831705045.
