Serenata núm. 6 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. 239)
Infotaula de composicióSerenata núm. 6
«Serenata Notturna»
Forma musicalSerenata
TonalitatRe major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1776
Data de publicació1776 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 239
Instrumentacióviolí, viola, contrabaix, violoncel i timbales Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: fd8901a1-bc9e-3bb8-aa25-dcfa48be33a4 IMSLP: Serenade_in_D_major,_K.239_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

La Serenata núm. 6 en re major, K. 239, «Serenata Notturna» (en català, Serenata nocturna), és una serenata per a orquestra de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el 1776. El seu pare, Leopold Mozart, va escriure el títol i la data de gener de 1776 al manuscrit original.[1]

Consta de tres moviments:

  1. Marcia (maestoso)
  2. Minuetto
  3. Rondo (Allegretto)

Està instrumentada per a dues petites orquestres:

  1. Primer violí (solista), segon violí (solista), primera viola, contrabaix
  2. Primer violí, segon violí, segona viola, cel·lo, timbales.

El 1982, el títol Serenata Notturna també ha estat utilitzat per Robin Holloway per a una obra per a quatre trompes i orquestra (el seu opus 52).[2]

Referències[modifica]

  1. Mozart: Eine Kleine Nachmusik, Serenata of London, from CD booklet written by Leonard Burkat, 1987, MCA Records (bar code 0-7674-251662-2-2)
  2. «Chronological List of Works by Holloway». University of Cambridge. Arxivat de l'original el 2006-08-20. [Consulta: 12 gener 2008].

Enllaços externs[modifica]