Bastien und Bastienne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. 50)
Infotaula de composicióBastià i Bastiana

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalBastien und Bastienne
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
LlibretistaFriedrich Wilhelm Weiskern i Johann Andreas Schachtner
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany
Basat enLes amours de Bastien et Bastienne de Favart i de Guerville (derivat de Le Devin du village de Jean-Jacques Rousseau)
Creació1768 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gèneresingspiel
Partsun
CatalogacióKöchel catalogue (1st edition) (en) Tradueix 50
Köchel catalogue (3rd edition) (en) Tradueix 46b Modifica el valor a Wikidata
Part dellista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1768
(primera representació documentada: 1890, Berlín)
EscenariTeatre privat de Franz Anton Mesmer,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya30 de gener de 1928, Associació de Música de Cambra (Barcelona), en francès
  • Bastienne, una pastoreta (soprano)
  • Bastien, el seu enamorat (tenor)
  • Colas, un presumpte mag (baix)
  • Pastors i pastores
Musicbrainz: c7ad658d-8eec-4a79-a35f-037d43fd6dac IMSLP: Bastien_und_Bastienne,_K.50/46b_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002355699 Modifica el valor a Wikidata

Bastien und Bastienne (Bastià i Bastiana) és un singspiel en un acte, compost per Wolfgang Amadeus Mozart (1768), amb llibret de Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann Andreas Schachtner. Porta per número K. 50. En l'última edició del catàleg Köchel apareix com a K⁶ 46b.

Va ser un encàrrec de Franz Anton Mesmer, creador de la teoria del "magnetisme animal" (hipnotisme), per a representar al seu teatre a l'aire lliure. No s'ha pogut verificar documentalment la suposada estrena al teatre de Mesmer, a l'octubre de 1768 a Viena. La primera representació documentada és la de 1890 a Berlín.

El llibret d'aquesta opereta prové, indirectament, de l'opéra comique de Jean-Jacques Rousseau Le Devin du village, que s'havia presentat el 1752 a Fontainebleau i reposada un any després al Théâtre de l'Opéra, amb un gran èxit. El 1755 havia arribat a Viena una paròdia en dialecte d'aquesta opereta, rebent el nom de Les amours de Bastien et Bastienne; la paròdia era de Favart i Guerville. Una nova versió, en llengua alemanya, es va donar a Viena el 1764. A Mozart li van oferir musicar el llibret readaptat en alemany.[1]

Sinopsi[modifica]

La història té lloc en un llogaret de pastors, en un temps no determinat. La pastora Bastienne tem haver perdut l'amor de Bastien. Recorre a un bruixot, Colas, per a tornar a enamorar-lo. Colas considera que no es tracta que Bastien l'haja deixat d'estimar, sinó que ha sucumbit als encisos de certa "noble dama que viu al castell". Aconsella a Bastienne que fingisca estimar a un altre. Davant aquesta situació, el pastor Bastien tem perdre l'afecte de Bastiana i recorre al seu torn al mateix mag, qui li assegura l'amor de Bastiana amb una cerimònia màgica (Diggi, Daggi). Davant el comportament desapegat de Bastienne, Bastien amenaça suïcidar-se, però Bastienne li ho impedeix. Al final, els amants s'abracen i acaba l'òpera amb els preparatius de la boda, amb un petit i agradable trio final (Kinder! Kinder!)

Anàlisi[modifica]

Instrumentació original[modifica]

L'orquestra consisteix essencialment en instruments de corda i continu, amb l'afegit de trompes i oboès.

Llibret[modifica]

Està basat en Les amours de Bastien und Bastienne, paròdia escrita per Marie-Justine-Benoîte Favart i Harny de Guerville sobre una comèdia pastoral de J.J. Rousseau: Le Devin du village (L'endeví del llogaret), de 1752. Aquesta obra va arribar a Viena dos o tres anys després i va ser modificada pels actors Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann H. F. Müller. També va contribuir a redactar el llibret Johann Andreas Schachtner, trompetista, membre de l'orquestra de Salzburg i amic de la família Mozart. El text és alemany.

Estructura musical[modifica]

La partitures està formada per setze petits números musicals: una Intrada instrumental, un recitatiu, onze àries (totes de forma binària), dos duets i un tercet final. La Intrada instrumental, en sol, és semblant a un dels temes principals de la Simfonia Heroica de Beethoven, el que sembla una mera coincidència. De les peces vocals, destaquen:

Núm. 2 Ària: Ich geh' jetz auf die Weide (Bastienne)
Núm. 4 Ària: Befraget mich eet zartes Kind (Colas)
Núm. 6 Ària: Würd' ich auch, wie manche Buhlerinnen (Bastienne)
Núm. 9 Ària: Geh! Du sagst mir eine Fabel (Bastien)
Núm. 10 Ària: Diggi, daggi (Colas)
Núm. 14 Recitatiu: Dein Trotz vermehrt sich durch mein Leiden? (Bastien i Bastienne)
Núm. 16 Tercer final: Kinder! Kinder!

Estrena[modifica]

No està documentat que s'arribara a estrenar en casa de Mesmer al setembre o l'octubre de 1768. Només ho indica G. N. Von Nissen en la seua Biografia de Mozart, publicada seixanta anys després (1828). El teatre a l'aire lliure en què se suposa que va tenir lloc, no existia l'any 1768. Els recitatius es van afegir després, per a una representació a Salzburg que mai no va tenir lloc.

La primera representació històricament comprovada es va produir el 2 d'octubre de 1890 a l'Architektenhaus de Berlín.

Valoració[modifica]

Mozart tenia dotze anys quan la va compondre. Tanmateix, mostrava ja habilitat per a l'escriptura vocal i destresa per a la paròdia. La peça és de gran simplicitat, marcada per una unitat melòdica que s'estableix de manera natural. És possible identificar cada personatge, a través dels recursos musicals.

El seu estil senzill i ingenu es reforça sovint en interpretar-se per infants cantors en lloc de la soprano, el tenor i el baix originàriament indicats, o bé, com a espectacle de titelles per a xiquets.

«El càlid to pastoral, que crea l'atmosfera idònia per a la trama, es manté eficaçment fins al final. La forma de tots els fragments vocals –tant solistes com concertants- és la del lied» (Paumgartner, citat per Poggi, A.)

Discografia[modifica]

N'hi ha un enregistrament amb direcció d'Uwe Christian Harrer, amb solistes del Cor d'Infants Cantors de Viena, en concret D. Orieschnig (Bastian), G. Nigl (Bastiana) i D. Busch (Colas) i l'Orquestra Simfònica de Viena (1986, Philips).

Referències[modifica]

  1. La Gran Opera. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989. ISBN 84-395-1303-8. 
  • Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivière, F., La discoteca ideal de la ópera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
  • Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compacte Discs, Penguin Group, 1988,
  • Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Cátedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
  • Saak, S., "Operetta…in German" Mozart's First German Singspiel, Notes a l'enregistrament de Philips amb U.C.Harrer.
  • Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
  • La magia de la ópera (Catàleg Philips Classics), 1993
  • OperaGlass

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]