Sonata per a piano núm. 20 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. Anh.136)
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 20
(K. 498a)

Menuetto i Trio de la Sonata K. 498a
Forma musicalSonata
TonalitatSi bemoll major
CompositorW. A. Mozart
Creació1786?
CatalogacióK. 498a
Durada14'
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto
  4. Rondó-Allegro
Musicbrainz: d9e57834-d211-4c75-947b-63d69a19b510 IMSLP: Piano_Sonata_in_B-flat_major,_Op.26_(Müller,_August_Eberhard) Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a piano en si bemoll major, K. 498a (Anh. 136), és una sonata espúria atribuïda, entre altres compositors a Wolfgang Amadeus Mozart.

August Eberhard Müller, cantor de l'església de Sant Tomàs de Leipzig, fou un dels compositors a qui alguns editors van atribuir la sonata.

Va ser publicada per primera vegada el 1798 per P. J. Thonus a Leipzig a favor de Breitkopf & Härtel i atribuïda a Wolfgang Amadeus Mozart; però, una edició publicada cap a l'any 1805 ja l'assenyalava com l'opus 26 del cantor de Sant Tomàs de Leipzig August Eberhard Müller (1767-1817).[1] Actualment, la controvèrsia sobre la seva autoria no s'ha tancat i algunes publicacions encara atribueixen l'obra a Mozart, sovint com Sonata per a piano núm. 20.[2]

Per la seva banda, Alfred Einstein, musicòleg i especialista en Mozart, va suggerir que el Menuetto d'aquesta obra podria ser una fragment per a piano del «moviment perdut» de l'Eine kleine Nachtmusik (K. 525) que Mozart va compondre l'any 1787.[3]

Estructura[modifica]

L'obra consta de quatre moviments :

  1. Allegro (en si bemoll major, compàs de 4/4, 132 compassos)
  2. Andante (en mi bemoll major, compàs de 3/8, 67 compassos)
  3. Menuetto: Allegro (en si bemoll major, compàs de 3/4, 35 compassos) - Trio (en mi bemoll major), compàs de 3/4, 24 compassos)
  4. Rondó-Allegro (si bemoll major/si major/sol major/si bemoll major, compàs de 6/8, 235 compassos)

La seva interpretació sol durar uns 20 minuts.

Referències[modifica]

  1. ↑ Neue Mozart-Ausgabe, vol. X/29/2, pp. b/99ff
  2. ↑ Sonata No. 20, page 1, Bartok Consulting edition
  3. ↑ Einstein, Alfred; Arthur Mendel, Nathan Broder (translators). Mozart: His Character, His Work. Nova York: Oxford University Press, 1965, p. 207. ISBN 978-0-19-500732-9. OCLC 31827291. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonata_per_a_piano_núm._20_(Mozart)&oldid=32463517»