KOI-4878.01

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKOI-4878.01
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2017[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentmètode del trànsit[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareKOI-4878 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióDragó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a1,137 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P449,01 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i89,95 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,0928 R_J[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,8751 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−7,08 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)4,264 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 4m 54.7475s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)50° 0' 48.8084''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

KOI-4878.01 és un candidat a un exoplaneta que orbita al voltant de l'estrella de seqüència principal de tipus F KOI-4878. Es troba a uns 1075 anys llum (329 parsecs) de la Terra.[4][5][6] Les característiques del planeta són molt semblants a les de la Terra, i si es confirma, seria un dels planetes més semblants a la Terra trobats.[7] El període orbital de l'exoplaneta és d'uns 449 dies terrestres. És molt probable que estigui situat dins de la zona habitable de la seva estrella mare.[8][9]

Estrella amfitriona[modifica]

La seva estrella amfitriona és una estrella de seqüència principal de tipus F que és una mica menys massiva que el Sol, tot i que és un 5% més gran i té una temperatura d'uns 6031 K. L'estrella és una estrella de magnitud V de 12,4 a la constel·lació de Draco. Malgrat l'edat desconeguda de l'estrella, la seva baixa metal·licitat i la seva velocitat espacial bastant alta suggereixen que KOI-4878 és més antic que el Sol.[10][11]

Detecció d'exoplanetes[modifica]

Una anàlisi de les dades de Kepler des del primer fins al dotzè quadrimestre va revelar tres possibles esdeveniments de trànsit igualment espaiats en el temps. Una anàlisi posterior al quadrimestre de Setze va mostrar que els fets van passar amb un període de 449 dies, van tenir una durada de 12 hores i mitja i una profunditat de trànsit de 94 ppm.[12]

Característiques[modifica]

Massa[modifica]

La massa de KOI-4878.01 es troba entre 0,4 i 3,0 masses terrestres; probablement unes 0,99 masses terrestres.[13][11]

Radi[modifica]

L'exoplaneta té un radi una mica més gran que la Terra: 1,05 radis terrestres.[14]

Temperatura[modifica]

Té una temperatura d'equilibri de 256 K (–16,5 °C), molt similar a la temperatura d'equilibri de la Terra de 255 K (–18 °C), si l'atmosfera és similar a la de la Terra, tindria una temperatura mitjana de la superfície de 291 K (17,85 °C), lleugerament superior a la de la Terra.[15]

Propietats de KOI-4878.01[12]
Propietat Basat en dades de KIC A partir de dades noves
Període (dies) 449,015±0,021 449,015±0,021
Semieix major (AU) 1.137 +0.053/-0.040 1.125
Radi del planeta (Terra=1) 1,04 +0,38/-0,14 1.05
S eff (Terra=1) 1.05 0,92

Habitabilitat[modifica]

Les característiques estimades del planeta són similars a les d'un anàleg terrestre.[16] Completa una òrbita al voltant de la seva estrella hoste cada 449 dies terrestres. D'acord amb això, KOI-4878.01 hauria d'estar a la zona habitable de l'estrella.[17][18]

En literatura[modifica]

KOI-4878.01 apareix a Tras el cielo de Urano, una novel·la escrita per Antonio José López Serrano. El comboi de la Terra —destinat a conquerir l'exoplaneta KOI-4878-01 a la constel·lació del Cigne— pateix un accident espectacular mentre orbita al voltant del planeta Urà. El capità Íñigo Cortés, un dels supervivents de l'expedició, agafa les regnes de la seva nau per guiar la resta de colons, que no es resignen a tornar a la Terra.[19]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Martin Paegert «The Revised TESS Input Catalog and Candidate Target List». Astronomical Journal, 4, 09-09-2019, pàg. 138. DOI: 10.3847/1538-3881/AB3467.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. Rowe, Jason F. The Astrophysical Journal Supplement Series, 217, 1, 2015, pàg. 16. arXiv: 1501.07286. Bibcode: 2015ApJS..217...16R. DOI: 10.1088/0067-0049/217/1/16.
  5. «KOI-4878.01». NASA Exoplanet Archive. [Consulta: 30 setembre 2020].
  6. «KOI-4878.01». Simbad. [Consulta: 4 octubre 2020].
  7. «Open Exoplanet Catalogue - KOI-4878 b». www.openexoplanetcatalogue.com. [Consulta: 4 octubre 2020].
  8. El Faro del Saber - UNED Long-distance Learning University.
  9. «KOI-4878.01: Kepler's Most Earth-like Planet Candidate?» (en anglès americà). Drew Ex Machina, 05-09-2019. [Consulta: 30 setembre 2020].
  10. «KOI-4878». exoplanetarchive.ipac.caltech.edu. [Consulta: 30 setembre 2020].
  11. 11,0 11,1 Institute, CSIC. «Exoplanets in the Milky Way».
  12. 12,0 12,1 «KOI-4878.01: Kepler's Most Earth-like Planet Candidate?» (en anglès americà). Drew Ex Machina, 05-09-2019. [Consulta: 1r octubre 2020].
  13. How the Universe Works: An Illustrated Guide to the Cosmos, 2017. ISBN 9780785835417. 
  14. «La NASA ha encontrado siete exoplanetas similares a la Tierra en los que buscar vida» (en castellà). El HuffPost, 22-02-2017. [Consulta: 1r octubre 2020].
  15. «KOI-4878.01». exoplanetarchive.ipac.caltech.edu. [Consulta: 30 setembre 2020].
  16. Atargatis. «Found more than 20 exoplanets that could host life» (en italià). Atargatis.news, 10-11-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
  17. Mendez, Abel. Potentially habitable worlds. 
  18. «Planetas habitables en los que nunca habitaremos» (en castellà). El Independiente, 07-10-2016. [Consulta: 4 octubre 2020].
  19. «Tras el cielo de Urano» (en castellà). UNO editorial. [Consulta: 4 octubre 2020].

Vegeu també[modifica]