Kaba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Kaba
Imatge
Nom en la llengua original(ar) ٱلْكَعْبَة
(ar) ٱلْكَعْبَة ٱلْمُشَرَّفَة
(tr) Kâbe
(fa) کعبه
(ms) Kaabah
(ur) کعبہ Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCub, lloc sagrat, edifici i mesquita Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Tawaf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mesura13,1 (alçària) m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaLa Meca (Aràbia Saudita) i Hijaz (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
 21° 25′ 21″ N, 39° 49′ 34″ E / 21.4225°N,39.82617°E / 21.4225; 39.82617Coord.: 21° 25′ 21″ N, 39° 49′ 34″ E / 21.4225°N,39.82617°E / 21.4225; 39.82617
La Kaba envoltada de pelegrins

La Kaba, Ka'ba o Kaaba[nota 1] (àrab: الكعبة, al-Ka‘ba, literalment ‘el Cub’) és un edifici cúbic situat a la Meca (Aràbia Saudita) i el lloc més sagrat de l'islam, vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com «la casa de Déu», l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici, s'hi troba la Pedra Negra, una pedra sagrada que, segons la tradició, l'àngel Gabriel va oferir a Abraham quan aquest va construir l'edifici. Un dels cinc pilars de l'islam (fonament de la religió islàmica) estipula que, almenys un cop a la vida, tot fidel hauria de fer el pelegrinatge a la Meca (hajj) per visitar la Kaba i acomplir-hi certs rituals.

Actualment, està situada al mig del gran pati de la Gran mesquita (al-Màsjid al-Haram), que es va construir al seu voltant; aquest pati envoltat de pòrtics pot contenir fins a 35.000 persones. La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la talbiyya.

Història[modifica]

Abans de l'adveniment de l'islam, l'indret ja era un centre de culte important on s'adoraven centenars de divinitats diverses; la tribu dels quraix de la Meca (tribu d'on és eixit el profeta Mahoma) era l'encarregada de vetllar sobre la Kaba. Segons la tradició islàmica, l'any 630, Mahoma va fer fora totes les estàtues idòlatres de la mitologia àrab,[1] va beneir la Pedra Negra i va declarar que l'edifici era «la casa del Déu únic».

La tradició diu que l'edifici va ser construït fa uns 4.000 anys per Abraham i el seu fill Ismael per ordre de Déu. Hauria estat feta de pedra al lloc original d'un santuari anterior, establert per Adam. Quan Adam, expulsat del paradís però perdonat per Déu, vingué a habitar la Terra, Déu va fer baixar del cel, per a ell, a l'emplaçament de la Kaba, una tenda feta d'un robí, a fi que hi practiqués al voltant girs i circumval·lacions a imitació dels que fan els àngels al voltant del tron de Déu. Més endavant, va ser Abraham el primer que va construir, en aquell precís lloc, un temple per a la divinitat i, en agraïment, Déu va fer baixar del cel la pedra angular de l'edifici, la cèlebre Pedra Negra que era blanca originàriament, però ennegrida pels pecats dels humans. Per tot això, els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu del tawaf, és a dir, donar set voltes al voltant de la Kaba i tocar finalment la Pedra Negra.

Durant la vida de Mahoma la Kaba va ser considerada un lloc sagrat pels àrabs locals, i Mahoma va participar en la reconstrucció de la Kaba després que la seva estructura fos danyada a causa de les inundacions de l'any 605 resolgué la disputa entre els clans quraix sobre qui instal·laria la pedra al seu lloc,[2] i la posà ell amb les seves pròpies mans.[3]

El 628, Mahoma va dirigir un grup de musulmans cap a la Meca amb la intenció de realitzar l'Umrah, però els Quraix van impedir-ho però va acordar el tractat de Hudaybiyyah, que permetia als musulmans peregrinar lliurement a la Kaba a partir de l'any següent però el 630 dC, després que els aliats del Quraix, el Banu Bakr, violessin el tractat, Mahoma va conquerir la Meca. La seva primera acció va ser eliminar estàtues i imatges de la Kaba.

La Kaba ha estat reparada i reconstruïda moltes vegades. L'estructura va ser greument danyada per un incendi produït el 683 durant el primer setge de la Meca durant la Segona fitna entre els omeies i Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, i ibn az-Zubayr la va reconstruir per incloure el hatīm basant-se en la tradició que el hatīm era un romanent dels fonaments de la Kaaba Abrahamica i que el mateix Mahoma havia desitjat reconstruir-lo per incloure-ho. La Kaaba va ser bombardejada amb pedres en el segon setge de la Meca el 692, en què l'exèrcit omeia era dirigit per Al-Hajjaj ibn Yússuf.[4] La caiguda de la ciutat i la mort d'ibn al-Zubayr van permetre als omeies sota 'Abd al-Malik ibn Marwan reunir finalment totes les possessions islàmiques i posar fi a la llarga guerra civil. El 693 dC, 'Abd al-Malik va fer arrasar les restes de la Kaaba d'Al-Zubayr i la va reconstruir sobre els fonaments establerts pels Quraix. La Kaba va tornar a la forma de cub que havia pres durant l'època de Mahoma.

Durant el Hajj del 930 dC, els qarmats xiïtes van atacar la Meca sota Abu Tahir al-Jannabi, van contaminar el pou Zamzam amb els cossos dels pelegrins i van robar la Pedra Negra, portant-la a l'oasi de l'Aràbia Oriental conegut com al-Aḥsāʾ, on va romandre fins que els abbasides el van rescatar el 952 dC. La forma i l'estructura bàsiques de la Kaba no han canviat des de llavors.

Després de fortes pluges i inundacions el 1626, les parets de la Kaba es van esfondrar i la mesquita va resultar danyada. El mateix any, durant el regnat de l'emperador otomà Murad IV, la Kaba es va reconstruir amb pedres de granit procedents de la Meca i es va renovar la mesquita.

Descripció de l'edifici[modifica]

La Kaba és un edifici de granit de forma pràcticament cúbica que mesura 13,10 m d'alçària i 11,30 i 12,86 m de costat. No té cap finestra i només té una sola porta, feta d'or, que s'obre tres vegades l'any per poder fregar el terra amb aigua pouada a la font de Zamzam. L'interior és buit; el sostre és sostingut per tres columnes de fusta i els murs i el terra són coberts de marbre.[5] En un angle, hi ha una escala estreta que permet accedir-ne al terrat i que es fa servir un cop a l'any per canviar la kiswa, el brocat negre adornat amb versicles alcorànics brodats d'or que cobreix la construcció.

Esquema de la Kaba
  1. Pedra Negra (الحجر الاسود, al-Ḥajr al-Aswad) (angle sud-est). El 684, la Kaba va ser malmesa per un incendi i la Pedra Negra va esclatar a causa de l'escalfor. El 930, els càrmates la van prendre i no va ser restituïda, trencada, fins al 950.
  2. Porta de la Kaba (mur est), situada a 2,13 metres del sòl.
  3. Canalada d'or per evacuar l'aigua de pluja (mur nord).
  4. Aix-Xadharwan (الشاذروان, ax-Xāḏarwān), sòcol que també permet evacuar l'aigua de pluja.
  5. Zona anomenada hatim (الحطيم, al-Ḥaṭīm), delimitada per un petit mur dit «pedra d'Ismael», que correspon a una part de la Kaba original, sota la qual estaria enterrada Agar, la mare d'Ismael.
  6. Múltazam (ملتزم, Multazam, ‘lligat per un compromís’), pany de paret entre la porta de la Kaba i la Pedra Negra.
  7. «Estació d'Abraham» o Maqam Ibrahim (مقام إبراهيم, Maqām Ibrāhīm): a mesura que Abraham i el seu fill Ismael construïen la Kaba i que aquesta anava prenent alçada, el profeta s'hauria enfilat sobre aquesta pedra tot deixant-hi l'empremta dels seus peus.
  8. Angle de la Pedra Negra (sud-est).
  9. Angle del Iemen (sud-oest). Aquest angle està constituït per una sola gran pedra vertical, i els pelegrins solen tocar-la o saludar-la.
  10. Angle de Síria (nord-oest).
  11. Angle de l'Iraq (nord-est).
  12. Kiswa (كسْوة الكعبة, Kiswat al-Kaʿba), brocat de seda negra que cobreix l'edifici.
  13. Línia feta amb marbre que indica l'inici i la fi de les circumval·lacions.
  14. Indret que a vegades s'anomena «Estació de Gabriel» o Maqam Jibril (مقام جبريل, Maqām Jibrīl).

Hajj[modifica]

Article principal: Hajj

El hajj, pelegrinatge[6]) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja. Es tracta del cinquè pilar de l'islam i s'ha d'efectuar almenys un cop a la vida, tot i que només és preceptiu per a aquells fidels que, estant capacitats, disposin de mitjans per a poder-lo fer.

Hi ha diverses versions de la construcció de la Kaba, però en totes Abraham construeix o neteja la Kaba i, immediatament després, o en un moment desconegut, Déu va cridar Abraham per establir el pelegrinatge. Les narracions difereixen en quan es van produir aquests fets, si i com hi va haver una implicació sobrenatural, la inclusió o omissió de la Pedra Negra i si Ismael va ajudar el seu pare. Dels que diuen que Ismael va participar en la construcció, la majoria descriuen que Abraham va visitar Ismael per tercera vegada a la Meca, durant el qual van aixecar la Kaba. Alguns diuen que Ismael va buscar una última pedra, però Abraham no va acceptar la que va portar i un àngel va portar la Pedra Negra, que Abraham va posar al seu lloc. Ismael va romandre a la Kaba encarregat de la seva cura i d'ensenyar als altres el Hajj. L'inici del Hajj té moltes versions, i alguns estudiosos creuen que això reflecteix la tardana associació d'Abraham amb el Hajj després que l'Islam es desenvolupés per ajudar a eliminar la seva connexió amb els primers rituals pagans.[7]

La visita estricta als llocs sants de la Meca s'anomena pelegrinatge menor o umra, i té l'objectiu essencial de la visita al temple de la Kaba, la casa de Déu, que, per als musulmans, és el centre del món. El hajj, o gran pelegrinatge, consisteix a complir els rituals del pelegrinatge menor (els relacionats amb la Kaba) i, a més, també visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca: Mina, Muzdàlifa i Arafat, durant els dies que van del 8 al 13 del mes de dhu-l-hijja (darrer mes del calendari islàmic)

Ritual de la Kaba[modifica]

Direcció del Tawaf al voltant de la Kaba

Els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritu del tawaf, és a dir, caminar set vegades en sentit antihorari al voltant de la Kaaba. En arribar a Al-Màsjid al-Haram, els pelegrins realitzen una tawaf d'arribada ja sigui com a part d'Umrah o com a tawaf de benvinguda. Durant el tawaf, els pelegrins també inclouen Hateem, una zona situada al costat nord de la Kaaba, dins del seu camí. Cada circuit comença amb el petó o el toc de la Pedra Negra. Els pelegrins també assenyalen la pedra i reciten una pregària. Si no es pot fer petons o tocar la pedra a causa de les multituds, els pelegrins poden apuntar cap a la pedra amb la mà a cada circuit. No es permet menjar, però es permet i es pot beure aigua a causa del risc de deshidratació. Es recomana als homes que realitzin els tres primers circuits a un ritme ràpid, conegut com a Ramal, i els quatre següents a un ritme més pausat. La finalització de Tawaf és seguida per dues oracions de Rakaat al lloc on Agar, l'esposa d'Abraham, i el seu fill Ismael van ser repudiats per Abraham i gairebé van morir de set enmig del rigorós clima del desert. Aquest fet donà lloc a un altre dels ritus més importants de l'umra: el say, que consisteix a fer set cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, el Mont as-Safa i el Mont al-Marwah, rememorant les corredisses que va fer Agar responent als precs d'aigua del seu fill agonitzant, fins que, finalment, quan va tornar on l'esperava Ismael, va trobar que un àngel havia fet brollar una font, el mític pou de Zamzam, que els va salvar la vida.[8]

Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegrí ha de vestir l'ihram, un hàbit blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al màxim el caràcter sagrat de l'espai que està visitant.

Notes[modifica]

  1. El mot Kaba inclou en àrab un so, [ʕ] (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions. Segons la proposta preconitzada per l'IEC per a la transcripció simplificada dels mots àrabs, «la Kaba» és la forma correcta de transcriure aquest nom, tanmateix també són habituals altres transcripcions com ara «Ka'ba» (cf. «Ka'ba». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.), «Kaaba» o «Ka'aba». La primera és aparentment fidel a la transcripció literal tot transcrivint el so [ʕ] per l'apòstrof, la qual cosa es pot considerar una llicència tipogràfica actualment obsoleta, ja que actualment no representa cap complicació l'ús de /ʿ/ per a transcriure el so [ʕ], tal com l'IEC recomana per a una transcripció literal; per contra, en la segona transcripció es transcriu [ʕ] com una "a", la qual cosa no té sentit, ja que aquest so consonàntic faringi no té pràcticament cap similitud amb el so vocàlic [a] català, ni amb l'àrab. La darrera forma és completament desaconsellable, ja que o bé s'hi duplica la transcripció del so [ʕ] (amb l'apòstrof i «a») o aquest es transcriu amb l'apòstrof i es vocalitza amb «a», cosa que no es dona en el mot àrab original.

Referències[modifica]

  1. Belting, Hans. Florencia y Bagdad: Una historia de la mirada entre Oriente y Occidente (en castellà). Akal, 2012, p. 53. ISBN 8446030586. 
  2. Muir, William. The Life of Mahomet: From Original Sources (en anglès). Smith, Elder,, 1894, p. 420. 
  3. Ibn Ishaq. THE EARLY LIFE OF THE APOSTLE OF ALLAH (en anglès). 
  4. Saunders, John Joseph. A History of Medieval Islam (en anglès). Routledge, 1965, p.75. ISBN 0710000502. 
  5. vegeu il·lustració a centerblog.net
  6. Castells Criballes i Cinca Pinós, 2007, «حج».
  7. Firestone, Reuven. Journeys in Holy Lands: The Evolution of the Abraham-Ishmael Legends in Islamic Exegesis (en anglès). Albany, NY: State University of NY Press, 1990, p. 101. ISBN 978-0-7914-0331-0. 
  8. Long, David E. The Hajj Today: A Survey of the Contemporary Pilgrimage to Makkah (en anglès). SUNY Press, 1979, p. 17. ISBN 978-0-87395-382-5. 

Enllaços externs[modifica]