Kabardino-Balkària
Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ (kbd)  | |||||
| |||||
| Himne | himne de Kabardino-Balkària | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Capital | Nàltxik | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 869.191 (2021) (69,54 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | rus kabardí karatxai-balkar | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 12.500 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 5 gener 1936 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Kazbek Kokov (en)  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RU-KB | ||||
| Identificador OKTMO | 83000000 | ||||
| Identificador OKATO | 83 | ||||
| Lloc web | glava.kbr.ru | ||||
.svg&lang=ca)
Kabardino-Balkària (rus: Кабарди́но-Балка́рия), oficialment la República de Kabardino-Balkària,[nota 1][1][2][3][4] és una república de Rússia situada al nord del Caucas. Segons el cens del 2021, la seva població és de 904.200 habitants. La seva capital és Nàltxik. La zona conté la muntanya més alta d'Europa, el mont Elbrús, amb 5,642 m (18,510 ft). El mont Elbrús té 22 glaceres que alimenten tres rius: el Baksan, Malka i Kuban. La muntanya està coberta de neu durant tot l'any.
Geografia[modifica]
La república està situada a les muntanyes del Caucas del Nord, amb planes a la part nord. La república comparteix frontera internacional amb Geòrgia.
- Superfície: 12.500 kilòmetres quadrats
- Fronteres:
- Internes: Krai de Stàvropol (N/NE), Ossètia del Nord-Alània (E/SE/S), Karatxai-Txerkèssia (O/NO)
- Internacionals: Geòrgia (Racha-Lechkhumi i Kvemo Svaneti, Zemo Svanètia) (S/SO)
- Punt més alt: Mont Elbrús (5.642m)
- Distància màxima N-S: 167 kilòmetres
- Distància màxima E-O: 123 kilòmetres
Rius[modifica]
Els principals rius inclouen:
- Riu Terek (623 km)
- Riu Malka (216 km)
- Riu Baksan (173 km)
- Riu Uruk (104 km)
- Riu Txegem (102 km)
- Riu Txerek (76 km)
- Riu Argudan
- Riu Kurkuzhin
- Riu Lesken
Llacs[modifica]
A la República hi ha uns 100 llacs, cap dels quals és gran. Poc més de la meitat (55) es troben entre els rius Baksan i Malka. Alguns dels llacs són:
- Llac Tserikkel (àrea 26.000 m²; profunditat 368m)
- Llac baix de Goluboie
- Llac Kel-Ketxen (profunditat 177 m)
- Llac Tserikkel Superior (profunditat 18 m)
- Llac Sekretnoie
- Llac Tambukan (àrea 1,77 km²; profunditat 1,5 a 2 m), parcialment dins del krai de Stàvropol.
Muntanyes[modifica]
- Mont Elbrus (5.642 m), muntanya volcànica i el cim més alt d'Europa, Rússia i el Caucas.
Altres muntanyes importants inclouen:
- Mont Dikh-Tau (5.402 m)
- Mont Kóixtan-Tau (5.151 m)
- Mont Xkhara (5.068 m)
- Pic Puixkin (5.033 m)
- Mont Mizhergi (5.025 m)
Recursos naturals[modifica]
Els recursos naturals de Kabardino-Balkària inclouen molibdè, tungstè i carbó.
Clima[modifica]
La república té un clima de tipus continental.
- Temperatura mitjana del gener: −12 °C (10 °F) (muntanyes) a −4 °C (25 °F) (planes)
- Temperatura mitjana del juliol: +4 °C (39 °F) (muntanyes) a +23 °C (73 °F) (planes)
- Precipitació mitjana anual: 500–2.000 mm.
Història[modifica]
Se sap que els circassians actuals també anomenats kassocs estaven habitant Kabardino-Balkària des d'almenys el segle VI aC, llavors conegut com a Zikia.[5] L'1 de juliol de 1994, Kabardino-Balkària es va convertir en la segona república després de Tatarstan a signar un acord de repartiment del poder amb el govern federal, que li atorgava autonomia.[6]
Política[modifica]
El cap de govern a Kabardino-Balkària és el Cap. El cap actual és Kazbek Kokov.[7] L'òrgan legislatiu de la República és el Parlament format per 72 diputats elegits per a un mandat de cinc anys.[8]
La república va adoptar una nova constitució el 2001 que impedeix que la república existeixi independentment de la Federació Russa.[9]
Demografia[modifica]
Població[modifica]
Població: 904,200 habitants (cens de 2021)
| 2019 | 2021 | |
|---|---|---|
| Mitjana: | 76,5 anys | 73,8 anys |
| Home: | 72,6 anys | 69,9 anys |
| Dona: | 79,9 anys | 77,3 anys |
Estadístiques vitals[modifica]
- Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia Arxivat April 12, 2008, a Wayback Machine.[12]
| Població mitjana (x 1000) | Naixements | Defuncions | Canvi natural | Taxa bruta de natalitat (per 1000) | Taxa bruta de mortalitat (per 1000) | Canvi natural (per 1000) | Taxa de fertilitat | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1970 | 592 | 11,683 | 3,913 | 7,770 | 19.7 | 6.6 | 13.1 | |
| 1975 | 634 | 12,315 | 4,717 | 7,598 | 19.4 | 7.4 | 12.0 | |
| 1980 | 680 | 14,098 | 5,457 | 8,641 | 20.7 | 8.0 | 12.7 | |
| 1985 | 725 | 15,941 | 5,854 | 10,087 | 22.0 | 8.1 | 13.9 | |
| 1990 | 772 | 15,412 | 6,573 | 8,839 | 20.0 | 8.5 | 11.5 | 2.45 |
| 1991 | 788 | 14,952 | 6,995 | 7,957 | 19.0 | 8.9 | 10.1 | 2.35 |
| 1992 | 799 | 13,728 | 7,093 | 6,635 | 17.2 | 8.9 | 8.3 | 2.16 |
| 1993 | 807 | 11,781 | 7,864 | 3,917 | 14.6 | 9.7 | 4.9 | 1.86 |
| 1994 | 816 | 11,407 | 8,052 | 3,355 | 14.0 | 9.9 | 4.1 | 1.79 |
| 1995 | 828 | 10,844 | 8,236 | 2,608 | 13.1 | 9.9 | 3.2 | 1.67 |
| 1996 | 840 | 10,293 | 8,199 | 2,094 | 12.2 | 9.8 | 2.5 | 1.56 |
| 1997 | 853 | 10,016 | 7,985 | 2,031 | 11.7 | 9.4 | 2.4 | 1.47 |
| 1998 | 866 | 9,997 | 8,201 | 1,796 | 11.5 | 9.5 | 2.1 | 1.44 |
| 1999 | 875 | 9,221 | 8,292 | 929 | 10.5 | 9.5 | 1.1 | 1.30 |
| 2000 | 883 | 9,207 | 8,792 | 415 | 10.4 | 10.0 | 0.5 | 1.26 |
| 2001 | 891 | 8,892 | 8,778 | 114 | 10.0 | 9.9 | 0.1 | 1.19 |
| 2002 | 897 | 9,119 | 8,954 | 165 | 10.2 | 10.0 | 0.2 | 1.20 |
| 2003 | 896 | 9,294 | 9,202 | 92 | 10.4 | 10.3 | 0.1 | 1.20 |
| 2004 | 889 | 9,414 | 8,695 | 719 | 10.6 | 9.8 | 0.8 | 1.22 |
| 2005 | 882 | 8,991 | 9,034 | - 43 | 10.2 | 10.2 | -0.0 | 1.13 |
| 2006 | 875 | 9,308 | 8,764 | 544 | 10.6 | 10.0 | 0.6 | 1.16 |
| 2007 | 870 | 11,397 | 8,441 | 2,956 | 13.1 | 9.7 | 3.4 | 1.41 |
| 2008 | 866 | 12,052 | 8,095 | 3,957 | 13.9 | 9.3 | 4.6 | 1.49 |
| 2009 | 863 | 12,143 | 8,406 | 3,737 | 14.1 | 9.7 | 4.3 | 1.62 |
| 2010 | 860 | 12,576 | 8,080 | 4,496 | 14.6 | 9.4 | 5.2 | 1.66 |
| 2011 | 860 | 12,848 | 8,136 | 4,712 | 14.9 | 9.4 | 5.5 | 1.70 |
| 2012 | 859 | 13,786 | 7,709 | 6,077 | 16.0 | 9.0 | 7.0 | 1.83 |
| 2013 | 859 | 13,365 | 7,712 | 5,653 | 15.6 | 9.0 | 6.6 | 1.80 |
| 2014 | 860 | 13,397 | 7,571 | 5,826 | 15.6 | 8.8 | 6.8 | 1.83 |
| 2015 | 861 | 12,627 | 7,582 | 5,045 | 14.6 | 8.8 | 5.8 | 1.75 |
| 2016 | 863 | 12,191 | 7,386 | 4,805 | 14.1 | 8.5 | 5.6 | 1.72 |
| 2017 | 865 | 11,092 | 7,391 | 3,701 | 12.8 | 8.5 | 4.3 | 1.61 |
| 2018 | 865 | 10,881 | 7,044 | 3,837 | 12.5 | 8.1 | 4.4 | 1.61 |
| 2019 | 866 | 9,973 | 7,142 | 2,831 | 11.5 | 8.2 | 3.3 | 1.51 |
| 2020 | 10,604 | 8,624 | 1,980 | 12.2 | 9.9 | 2.3 | 1.64 | |
| 2021 | 10,462 | 9,436 | 1,026 | 12.0 | 10.8 | 1.2 | 1.67 | |
| 2022 | 10,049 | 8,010 | 2,039 | 11.5 | 9.2 | 2.3 | 1.51 |
Nota: font TFR 2009, 2010, 2011, 2012.[13]
Grups ètnics[modifica]
Kabardino-Balkària inclou dues grans comunitats ètniques, els kabardins (circassians), que parlen una llengua caucàsica del nord-oest, i els balkars que parlen una llengua turquesa. Segons el cens de 2021,[14] els kabardins representen el 57,1% de la població de la república, seguits pels russos (19,8%) i els balkars (13,7%). Altres grups inclouen els circassians (3,0%), els turcs (1,9%), els ossetes (0,8%), els gitanos (0,5%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.
| Grups Ètnics | Cens de 19261 | Cens de 1939 | Cens de 1959 | Cens de 1970 | Cens de 1979 | Cens de 1989 | Cens de 2002 | Cens de 2010 | Cens de 20213 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | Nombre | % | |
| Kabardins | 122,237 | 54.2% | 152,237 | 42.4% | 190,284 | 45.3% | 264,675 | 45.0% | 303,604 | 45.5% | 364,494 | 48.2% | 498,7022 | 55.3% | 490,453 | 57.2% | 502,615 | 57.1% |
| Balkars | 33,197 | 14.7% | 40,747 | 11.3% | 34,088 | 8.1% | 51,356 | 8.7% | 59,710 | 9.0% | 70,793 | 9.4% | 104,951 | 11.6% | 108,577 | 12.7% | 120,898 | 13.7% |
| Russos | 32,622 | 14.5% | 129,067 | 35.9% | 162,586 | 38.7% | 218,595 | 37.2% | 234,137 | 35.1% | 240,750 | 31.9% | 226,620 | 25.1% | 193,155 | 22.5% | 174,768 | 19.8% |
| Ossetes | 3,839 | 1.7% | 4,608 | 1.3% | 6,442 | 1.5% | 9,167 | 1.6% | 9,710 | 1.5% | 9,996 | 1.3% | 9,845 | 1.1% | 9,129 | 1.1% | 6,877 | 0.8% |
| Ucraïnesos | 24,723 | 11.0% | 11,142 | 3.1% | 8,400 | 2.0% | 10,620 | 1.8% | 12,139 | 1.8% | 12,826 | 1.7% | 7,592 | 0.8% | 4,800 | 0.6% | 1,461 | 0.2% |
| Circassians | 8,803 | 3.9% | 21,328 | 5.9% | 18,315 | 4.4% | 33,790 | 5.7% | 47,246 | 7.1% | 614 | 0.1% | 725 | 0.1% | 2,475 | 0.3% | 26,544 | 3.0% |
| Altres | 55,058 | 7.3% | 53,059 | 5.9% | 49,081 | 5.7% | 47,748 | 5.7% | ||||||||||
| 1 Els resultats del cens de 1926 es refereixen al territori actual, que és una combinació de l'OA de Kabardino-Balkària i una part del districte de Terek. Aquesta darrera zona estava habitada principalment per russos i ucraïnesos.[15]
2 A la vista dels resultats del cens de 1989 i del 2010, el nombre de Kabardins el 2002 sembla poc probable que sigui elevat. 3 23.289 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies en aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[16] | ||||||||||||||||||
Religió[modifica]
Segons una enquesta de 2012 que va entrevistar a 56.900 persones, el 70,8% de la població de Kabardino-Balkària s'adhereix a l'Islam, l'11,6% a l'Església ortodoxa russa, l'1,8% a la religió popular adigué (kabardiana) i altres religions indígenes, el 3,8% són cristians genèrics no afiliats. A més, el 12% de la població declara ser «espiritual però no religiosa», el 5,6% és atea o segueix altres religions, inclosos els testimonis de Jehovà.
Notes[modifica]
- ↑ rus: Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика
Referències[modifica]
- ↑ «Head of Kabardino-Balkarian Republic reported to the President on the situation in Mount Elbrus region» (en anglès). President of Russia, 02-09-2017. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ «Russia's federal constituent entities» (en anglès). Federation Council of the Federal Assembly of the Russian Federation. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ Skutsch, Carl. Encyclopedia of the World's Minorities (en anglès). Routledge, 2013-11-07. ISBN 978-1-135-19388-1.
- ↑ «Territorial divisions of the MIA of Russia». en.mvd.ru. Arxivat de l'original el 1 gener 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
- ↑ The Oxford dictionary of Byzantium. Nova York: Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8. OCLC 22733550.
- ↑ Solnick, Steven The National Council for Soviet and East European Research, 29-05-1996, pàg. 12.
- ↑ (en rus) Meduza [Consulta: 26 setembre 2018].
- ↑ Constitution, Article 94.
- ↑ Bell, 2003, p. 78.
- ↑ «Демографический ежегодник России» (en rus). Federal State Statistics Service of Russia (Rosstat). [Consulta: 28 juny 2022].
- ↑ «Ожидаемая продолжительность жизни при рождении» (en rus). Unified Interdepartmental Information and Statistical System of Russia. Arxivat de l'original el 20 febrer 2022. [Consulta: 28 juny 2022].
- ↑ «Официальные статистические показатели». Arxivat de l'original el 2022-08-03. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Каталог публикаций::Федеральная служба государственной статистики». Arxivat de l'original el 24 març 2013.
- ↑ «Национальный состав населения». Federal State Statistics Service. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «население кабардино-балкарии».
- ↑ «ВПН-2010». Arxivat de l'original el 25 desembre 2018. [Consulta: 22 desembre 2011].
