Kafiristan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaKafiristan
AfghanistanNurestan.png

Localització
35° 15′ N, 70° 45′ E / 35.25°N,70.75°E / 35.25; 70.75
Modifica les dades a Wikidata
Situació

Kafiristan (en farsi: کافرستان país dels infidels) fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan. Va restar de fet independent fins que fou conquerida pels afganesos el 1896.

Història[modifica]

Alexandre el Gran va passar breument per la regió i va fer campanya a la vall del Kunar. Una llegenda diu que els kafirs són descendents dels soldats macedonis. Les primeres indicacións situen en aquestes terres el regne de Kamboja, i el poble dels kambojes és esmentat a les inscripcions d'Asoka.

Al començar l'era cristiana forma part de l'Imperi Kuixan, forman el regne kushana i budista de Kapiśa Janapada, amb el Lamakam (després Laghman) al sud. El peregrí xinès Hiuen Tsang que va visitar Kapisa el 644 l'anomena Kai-pi-shi(h) i diu que era un regne pròsper regit per un rei budista kshatriya que tenia sobirania sobre diversos estats veïns com Lampaka, Nagarahara, Gandhara, Banu i altres. Kapisa i era coneguda per les seves cabres i les seva pell; els cavalls de la raça local també eren apreciats i una colla d'aquestos fou enviat com a present a l'emperador xinès Tai-Tsung pel rei de Chi-pin (Kapisa). Aquestos cavalls de Chi-pin (Ki-pin) eren realment els famosos cavalls de la casta. Hiuen Tsang diu que el país produïa tota mena de cereals, fruites i una arrel perfumada anomenada Yu-kin; el poble vestia roba de llana i de pell, i monedes d'or, plata i coure. S'han trobat objectes procedents de lloc molts llunyans. Els kafirs d'aquesta època foren empenyuts cap a les muntanyes del nord.

Els primers musulmans que s'hi van acostar foren els saffàrides al final del segle IX quan van dominar el Kabulistan i Pandjhir. Fins al segle IX Kapiśi fou la segona capital de la dinastia hindushàhida de Zabulistan

L'Hudud al-alam descriu el país de Bolor (xinès Po-lo) com un gran regne governat pel Bulurin Shah, fill del sol. Posteriorment l'extensió del Kafiristan fou més limitada a la zona entre la vall del Pandjhir i la serralada del Chitral. Els pobles que hi vivien eren indoeuropeus barrejats amb poblacions més antigues indoiranianes; la llengua dels kafirs és part del grup dàrdic seva llengua

Al segle XI el sultanat gaznèvida va actuar en aquest territori. El 1020/1021 Mahmud de Gazni va fer campanya a la zona "contra els adoradors del lleó". L'historiador gaznèvida Bayhaki esmenta al país com a Kator o Katwar. Gardizi anomena aquestes terres les valls de Kirat i de Nur.

Marco Polo l'anomena Pasciai i diu que era un país d'idòlatres a 10 dies al sud de Badakhxan, però personalment no va visitar la regió i va recollir el relat de l'expedició de 1260 del general mongol Nekuder que va anar del Badakhshan al Chitral i al Caixmir; els pashais eren un grup que vivia a l'extrem sud-oest del Kafiristan (en la relació de l'expedició musulmana de 1582 es diu que al segle XVI els kafirs parlaven pashai).

El 1390 en l'expedició a l'Índia de Tamerlà, els habitants d'Andarab li van demanar castigar les depredacions dels katrors i siyah-push i va fer una expedició al Kafiristan; una part de les seves forces va caure en una emboscada i finalment es va haver de retirar. El timúrida Mahmud Mirza ibn Abi Said (mort el 1495) va fer dues expedicions. Baber va deixar una descripció del Kafiristan del sud; el mateix sultà va fer algunes incursions a la zona (1507/1508) i el 1520 alguns caps kafirs se li van sotmetre i li van regalar vi, però degué ser de manera temporal. Muhammad Haydar Dughlat, després conqueridor de Caixmir, va fer una expedició (1527/1528) al que va anomenar Buluristan. El 1582 Akbar el Gran va enviar una expedició al Katwar dirigida pel seu germà Muhammad Hakim (mort 1584 o 1586) governador de Kabul, que va operar a tot el sud-oest del Kafiristan.

Després la regió no torna a ser esmentada fins al segle XIX quan els britànics se'n van començar a interessar i Mountstuart Elphistone en va deixar una descripció. El primer que va entrar al país fou el coronel Lockhart (1885-1886). El capità George Scott Robertson (després Sir George Scott Robertson), un britànic que després fou oficial polític a Chitral, va explorar la regió el 1890-1891, que tenia una organització tribal i oligàrquica amb consells d'ancians (jasts) i 13 magistrats amb poder executiu elegits cada any (anomenats ur o urir); hi havia homes lliures i esclaus (baris); les dones estaven en inferioritat i la poligàmia era general; el matrimoni era exogàmic fora del clan. Fou la darrera persona que va observar la cultura local politeista abans de la conversió al Islam.

Encara que alguns subgrups com els Kam pagaven tribut a Chitral, la major part va quedar per Afganistan quan la frontera fou delimitada el 1893 per la línia Durand (de Sir Mortimer Durand). El 1895 o 1896 l'emir de l'Afganistan va envair el país, i va convertir als seus habitants a l'islam (1896); el poble del territori que s'anomenava a si mateix Camoj o Camoz (era esmentat com a kafirs pels estrangers), va rebre el nom de nuristanis (els il·luminats) i el país Nuristan (País de la llum). A la meitat del segle XX tenia uns 50.000 habitants.

Bibliografia[modifica]

  • A. R. Palwal, History of former Kafiristan, articles a "Afghanistan", Kabul 1968-1971

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 35° 15′ N, 70° 45′ E / 35.25°N,70.75°E / 35.25; 70.75