Quefrè
 Estàtua de diorita de Khefren, originalment trobada a Mit Rahina, ara al Museu d'Antiguitats Egípcies, al Caire | |||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | c. dècada del 2610 aC  | ||||||||||||
| Mort | c. 2530 aC (70/80 anys) | ||||||||||||
| Sepultura | piràmide de Khefren | ||||||||||||
| Faraó d'Egipte | |||||||||||||
| 2520 aC – 2494 aC | |||||||||||||
← Djedefre Menkaura → | |||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Altres noms | Chephren, Khaf-Re, Khauf-Re, Khafre, Khephren, Khafra | ||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | sobirà | ||||||||||||
| Període | Regne Antic d'Egipte | ||||||||||||
| Altres | |||||||||||||
| Títol | Faraó | ||||||||||||
| Família | Dinastia IV | ||||||||||||
| Cònjuge | Meresankh III Khamerernebti I Hekenuhedjet Persenet | ||||||||||||
| Fills | Menkaure (  Khamerernebti I)Khamerernebti II ( Khamerernebti I)Ankhmare ( )Iunmin ( )Nikaure ( Persenet)Iunre ( )Duaenre ( Meresankh III)Nebemakhet ( Meresankh III)Xepsetkau ( Meresankh III) | ||||||||||||
| Pares | Kheops i Henutsen | ||||||||||||
| Germans | Djedefher i Khufukhaf I | ||||||||||||
| Premis | |||||||||||||
| Monument | Piràmide de Khefren, Esfinx de Guiza | ||||||||||||
 | |||||||||||||
Quefrèn[2] o Quefrè[3] fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.
El seu nom d'Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d'Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra, Rakhaaief o Useribkhafra. Manetó l'esmenta com a Sufis o Sofis II i Heròdot com a Quefrè El seu nom apareix transcrit també com a Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit, Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre, Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis, Userab, Userhati i Userdjeb.[4]
Era fill del faraó Khufu i de la reina secundària Henutsen.
Va regnar uns 26 anys segons el papir de Torí (Manethó li dona l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a son germà (germanastre, probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I, Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana, Hetepheres II), i les més dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com a Micerí, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra, Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda.
El motiu pel qual Quefrè assumí la successió en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, és objecte de discussió. S'argumenta que Setka podia ja ser mort, però com que se suposa que hi havia un fill viu, que potser després va regnar, l'argument perd pes (no obstant això, la identificació del futur faraó Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre, de nom similar, està encara per demostrar). És possible que aquest fill fos menor d'edat i que el matrimoni de Quefrè amb Meresankh III, neta de Khufu o Quèops, li donés legitimitat.
Del seu regnat, la pedra de Palerm diu que va fer el 13è cens de ramats, que se suposa que serien bianuals, cosa que donaria 26 anys de regnat mínim, però fins i tot, si fossin anuals, encara hauria regnat almenys 15 anys.
De Quefrè, hi ha bastants estàtues, algunes de diorita. En una representació del rei, es pot veure l'anomenat temple de l'Esfinx, amb 10 estàtues colossals del faraó, que probablement mai no fou acabat.
El seu monument funerari fou la piràmide de Quefrè, propera a la del seu pare, la piràmide de Quèops, i una mica més petita (encara que per la seva situació sembla, de vista, una mica més gran). L'estructura interior també és menys complexa. Això no obstant, Quefrè la va batejar com "la gran piràmide".
El va succeir Bakka o Bikka, que podria ser el seu nebot.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quefrè |
- ↑ Peter Clayton, Chronicle of the Pharaohs, Thames and Hudson Ltd, 1994, p.50
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1845. ISBN 9788441224223.
- ↑ Heròdot. Història (vol. II): Llibre II. Fundació Bernat Metge, 2001. ISBN 978-84-7225-777-1.
- ↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.50. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].
