Caïnita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kainita)
Infotaula de mineralCaïnita

Caïnita idiomòrfica provinent de la mina de Brefeld, Tarthun/Staßfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya - mida del cristall: 3,8 cm
Fórmula químicaKMg[Cl SO₄]·3H₂O
Epònimdesconegut Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLeopoldshall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.DF.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.DF.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.18 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.7.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorblanc, groc, gris, vermellós
Exfoliació{001} perfecta
Fracturadesagregable
Duresa2,5 a 3
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,15
Densitat2,1
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolKai Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La caïnita o kainita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta en 1865 a Saxònia (Alemanya), sent nomenada a partir del terme grec καινóς (kenós), que significa 'recent' o 'contemporani', en al·lusió a la seva recent formació com a mineral secundari.

Característiques[modifica]

Estructura cristal·lina de la caïnita.

És un sulfat de potassi i magnesi, amb part dels anions substituïts per clorur. A més està hidratat. L'hàbit és de cristalls tabulars gruixuts, exhibint sovint nombroses formes. Apareix de manera granular massiva, formant crostes i raïms que recobreixen la superfície de cavitats i fissures, en les quals els cristalls individuals poden aconseguir grans dimensions de fins a deu centímetres. El mineral pur és incolor, però és freqüent que presenti impureses que li donen variades coloracions: groc, marró, verd-gris, vermell, violeta o blau. És incolora sota llum transmesa. Quan és de color violeta es descoloreix a 150 °C. La varietat blava té com a impuresa H₂S.[2] Té un sabor salat i amarg.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caïnita pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyïta, yecoraïta, riomariïta, dukeïta i xocolatlita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix en jaciments de minerals de potassi d'origen oceànic, com a mineral secundari a partir de metamorfisme o per resolució a partir de les aigües subterrànies; poques vegades un sublimat volcànic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvita, halita, carnallita, kieserita, polihalita, langbeinita o picromerita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caïnita
  1. «Kainite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 abril 2014].
  2. Leonhardt y Kühn (1935) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 193.