Kalambaka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Tessalònica (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaKalambaka
Καλαμπάκα (el)
KAlambaka.jpg

Localització
 39° 42′ 16″ N, 21° 37′ 37″ E / 39.704444444444°N,21.626944444444°E / 39.704444444444; 21.626944444444
EstatGrècia
Agència governamentalDecentralized Administration of Thessaly and Central Greece Tradueix
RegióThessaly Region Tradueix
MunicipiKalabaka Municipality Tradueix
Capital de
Població
Total 8.330 (2011)
• Densitat 5,05 hab/km²
Geografia
Superfície 1.650 km²
Altitud 250 m
Identificador descriptiu
Codi postal 42200
Fus horari
Prefix telefònic 24320
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Kalambaka (en grec: Καλαμπάκα) és un municipi de Grècia que dista 21 km de la ciutat de Trikala i 5 km del conjunt monàstic d'Els Meteors, S'estén a la vora del riu Peneu, al sud dels penya-segats dels Meteors i a una altura de 240 m sobre el nivell del mar. En l'antiguitat hi havia hagut diversos assentaments humans amb diferents noms, des del segle X va tenir el nom de Stragoi i amb la dominació turca va prendre l'actual nom de Kalambaka, una paraula turca que vol dir «potent fortalesa».

Història[modifica]

Segons els especialistes, a prop de Kalambaka s'hi trobava l'antiga ciutat d'Eginio (Αιγίνιον), tal com ho confirma Estrabó. L'autor esmenta també que la ciutat pertanyia a la tribu dels timfeis i tenia relacions amb Äethikia i Trikke, ja que estava ubicada a prop de la confluència dels rius Ion i Peneu. Després de la batalla de Pidna, Egió es negà a sotmetre's al cònsol romà Luci Emili Paul·le Macedònic; a conseqüència d'això, els romans la conqueriren i saquejaren.[1][2] Algunes esteles commemoratives, inscripcions i altres fragments arquitectònics que aparegueren al llarg del temps i que pertanyien a l'època abans citada, foren incorporats en l'estructura d'esglésies i altres edificis de la Kalambaka moderna.

Estació de ferrocarril de Kalambaka

Des de finals del segle X, Kalambaka és esmentada sota el nom de Stagoi, i se sap que fou seu episcopal. Després del 1204, Stagoi caigué en poder de Miquel I Àngel-Comnè i va formar part de l'estat conegut amb el nom de Despotat de l'Epir. A finals del segle XIII constituïa possessió dels ducs de Neopàtria (l'actual Ipàtia), i el 1304 la ciutat és conquistada pels barons occidentals. El 1334, Stagoi va tornar a ser possessió del dèspota de l'Epir, Joan II Orsini. Poc temps després, la ciutat seria annexionada per l'emperador romà d'Orient Andrònic III Paleòleg i pel voltant del 1348 fou conquerida pel Gran Rei (kral) dels serbis Stefan Dušan. Des del 1356 la major part de Tessàlia, inclosa Stagoi, fou possessió de Simón Ureses Paleòleg, germanastre de Stefan Dušan.

Sota el nom de Kalambaka, la ciutat és coneguda fonamentalment des de l'època de la dominació turca, i depenia administrativament del baixà de Làrissa. En el segle XVIII la ciutat adquireix escola pròpia. Els seus habitants van prendre part activa en la Revolució de Tessàlia del 1854, i en la batalla que es lliurà a prop de la ciutat entre els grecs i els turcs, aquests tingueren més de 500 baixes i perderen molt de material militar. Al llarg dels segles els contactes de Kalambaka amb els monjos d'Els Meteors foren constants i tingueren una gran importància tant des del punt de vista nacional i espiritual com des de l'artístic.

Població[modifica]

Després de la reforma administrativa de Kallikratis, que va entrar en vigor el gener del 2011[3] que va abolir les prefectures i va crear nombroses unitats municipals, la superfície municipal va quedar en 1.565 km² i la població va passar de ser 11.841 habitants[4] a 22.853 habitants.

Edificis destacats[modifica]

Malgrat que Kalambaka està als peus dels penya-segats d’Els Meteors, en la població hi ha dues esglésies dignes de visitar, com l’Assumpció de la Verge i la de Sant Joan Baptista.

Església de l'Assumpció de la Verge[modifica]

L'Església de l'Assumpció, a Kalambaka

L'Església de l'Assumpció de la Verge és un famós monument d'art bizantí, edificat durant la primera meitat del segle XII per encàrrec de l'emperador Manuel I Comnè (r.1143-1180), segons diuen els texts de les inscripcions imperials i patriarcals que foren copiats i es conserven fins avui en dia en la part dreta del nàrtex interior del temple. Hi ha d'altres autors que afirmen que l'església data del segle VII, deducció que es basa en el fet que el púlpit està situat en el bell mig de la nau principal. Altres, a partir de comparacions amb esglésies pertanyents al segle XI, com la de Kastorià i la de Serras, atribueixen a aquesta època la construcció de l'església de Kalambaka. La més probable sembla la versió segons la qual el temple seria de la primera meitat del segle XII, segons resulta del segell del patriarca Antoni que es troba imprès sobre el nàrtex interior.

En tot cas es tracta d'una basílica de tres naus amb volta i amb teulada de dues aigües sobre la nau principal. Els sostres de les naus laterals són molt baixos. La llargària total de l'església és de 30 m i l'amplada de 13 m.

L'Ambó

En l'espai situat davant de la porta central del retaule i en mig de l'ala central, s'hi troba un ambó de marbre reconstruït a la manera d'un ambó paleocristià. S'accedeix a la part superior, per dues escales, situades a cada cantó, en direcció est i oest. L'ambó té una base quadrangular i la seva part superior s'eleva sobre quatre columnes, les quals a la vegada es recolzen en barres diagonals de marbre i aquestes en quatre petits cilindres. El balcó està decorat amb grans creus tallades. Els petits cilindres de marbre estan decorats amb creus envoltades de cercles, mentre que els parapets estan decorats amb creus i envoltats de motius lineals. Sobre la barana es poden veure diverses icones que pertanyen a un període posterior, el 1669. En el cantó oest s'hi pot llegir una menció relacionada amb les últimes reparacions de l'ambó.

El baldaquí i el sagrari

Són dignes d'atenció el baldaquí de marbre i el sagrari o syntrone[a] que es troben en el deambulatori —lloc sagrat de l'església—. Es considera que el baldaquí data d'una època anterior al segle XI. El subjecten 4 columnes. Els arcs estan decorats per tres creus circumscrites en esferes. Els capitells de les petites columnetes estan decorats amb 4 fulles de raïm cadascun, és a dir una a cada cara del capitell. Sobre els angles hi ha carrolls de raïm estilitzats semblants a una mena de pinyons. El syntrone es troba al costat est de l'altar. Consta de quatre graons semicirculars i d'una trona episcopal on s'assentava el prelat si és que no oficiava. A sobre del syntrone hi ha una gran cripta on s'hi custodien els objectes de la litúrgia de l'església i era el lloc on s'amagaven els cristians en els temps de les persecucions.

El retaule de l'església remunta al segle XVII. És daurat i en lloc de columnes té bigues amb doble decoració en baix relleu i simples motius espirals.

Els frescos
Església de Sant Joan Baptista

L'església resta decorada per composicions iconogràfiques que es relacionen amb els cicles dogmàtics, litúrgics i històrics de l'Església Ortodoxa. Alguns frescos es remunten al segle XII o XIV mentre d'altres daten del segle XVI, així com ho confirma una inscripció sobre el llindar interior del nàrtex.

La sagristia de l'església es troba en la vora de la diaconia. A la dreta hi ha un sarcòfag encastat. Consells sobre la forma de comportament cristià es troben escrits en l'extrem exterior del mur oriental on es pot admirar també diversos baixos relleus de les èpoques romana i clàssica. A una profunditat de 25 cm sota el sòl del deambulatori, s'ha descobert recentment (2013) una secció de paviment cobert de mosaics en dimensions d'1,80 x 5,65, que representen un paó reial envoltat de branques i magranes.

L'Església de Sant Joan Baptista[modifica]

Aquesta església es troba a prop del mercat de Kalambaka i es construí el 1336.

Agermanaments[modifica]

Notes[modifica]

  1. El terme syntrone, del grec συν- (sin, «al costat de») i θρόνος (thronos, «lloc destinat a la màxima autoritat, en aquest cas Déu»), es refereix a l'espai arquitectònic al voltant del sagrari on hi ha una trona per al bisbe. Antigament el terme també es feia servir fora de l'àmbit de l'arquitectura i era un títol donat a les altes dignitats sacerdotals equivalent a «els dignes de seure al costat dels déus».[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kalambaka Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Juli Cèsar Bellum Civile
  2. Aule Hirti De bello gallico llibre III, 79,7
  3. pla Kallikratis
  4. Cens del 2001
  5. François Raymond, Supplément au Dictionnaire de l'Académie française, [1], 6a edició, 1836
  • Provatakis, Theochars M. τα μετέωρα (La regió dels Meteors) (en grec). Atenes: Editorial Mijalis Toubis S. A., 2003, p. 100-103. ISBN 960-540-099-5.