Kamtxatkita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKamtxatkita
Fórmula químicaKCu₃(SO₄)₂OCl
EpònimKamtxatka Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusfumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.BC.35
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana30.2.8.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,74Å; b = 12,85Å; c = 7Å;
Duresa3,5
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,695 nβ = 1,718 nγ = 1,759
Birefringènciaδ = 0,064
Angle 2Vmesurat: 75°, calculat: 76°
Dispersió òpticar > v
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987-018
Any d'aprovació1987
SímbolKmc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La kamtxatkita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la península de Kamtxatka, a on es troba la seva localitat tipus.

Característiques[modifica]

La kamtxatkita és un sulfat de fórmula química KCu₃(SO₄)₂OCl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kamtxatkita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, al segon con d'escòria de l'avanç nord, produït a la gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka, Rússia. També ha estat descrita a la mina Nickel, a la localitat de Bolivia, al comtat de Churchill (Nevada, Estats Units). Són els dos únics indrets a tot el planeta a on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Kamchatkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juliol 2017].