Kanat Kazakh

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaKanat Kazakh
(kk) Қазақ хандығы Modifica el valor a Wikidata
TipusEstat desaparegut i kanat Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentEuràsia Modifica el valor a Wikidata
Казахское ханство.png Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1456 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1847 Modifica el valor a Wikidata

El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan. Durant el regnat de Kasim Khan (1511-1523), el Kanat Kazakh s'expandí considerablement.

Antecedents[modifica]

A la mort de Gengis Khan el 1227 es va formar a l'estepa l'Horda Blanca, un estat proto-kazakh dins de l'Horda d'Or. Després de la seva separació de l’Horda d'Or el 1361, l’Horda Blanca es va independitzar, de vegades unint-se amb l’Horda Blava per restablir l’Horda d’Or. Tanmateix, després de la mort de Burrak Khan el 1428 es va fragmentar l’Horda d'Or i la mateixa Horda Blanca es va dividir en el Kanat Uzbek i l’Horda Nogai (descendents de tribus mongoles governants), la terra restant es va dividir entre Mustafa Khan al sud i Mohammed Khan al nord. El Kanat uzbek, que va dominar la major part de l'actual Kazakhstan, va ser governat per Abu l-Khayr que va conspirar per matar Burrak Khan. Sota el lideratge d'Abu l-Khayr, el Kanat uzbek es va convertir en un estat corrupte, inestable i feble que sovint tractava problemes interns. Per empitjorar les coses, el propi kanat va ser assaltat per Oirats que va saquejar assentaments nòmades i les principals ciutats on van ser saquejats, danyats i massacrats civils. La pau es va pactar el 1457 entre els uzbeks i els oirats, on Abu l-Khayr va patir una greu derrota que el va fer perdre la reputació entre els uzbeks.

El kanat kazakh es descriu en textos històrics com el Tarikh-i-Rashidi (1541-1545) per Muhammad Haidar Dughlat, i Zhamigi-a-Tavarikh (1598-1599) per Kadyrgali Kosynuli Zhalayir.

El Kanat[modifica]

Kasim Khan instituí el primer codi legal Kazakh de drets el 1520, anomenat "Qasym Khannyn Qasqa Zholy" (Carretera Brillant de Kasym Khan).[1] El kanat kazakh no va tenir sempre un govern unificat. Els kazakhs es dividiren tradicionalment en tres parts (Jüz) - la Gran Horda Kazakh, Horda Mitjana Kazakh, i Horda Petita Kazakh. Totes les hordes havien d'acceptar el fet de tenir un kan comú. Als darrers anys del regnat de Tauke Khan va anar perdent el control, els oficials administratius nomenats a les fronteres van començar a actuar de manera independent, i les tres hordes van començar a actuar cadascuna pel seu compte sent la Mitjana la més poderosa i nombrosa. La seva línia de prínceps continuava la iniciada a l'Horda Blanca. Vers el 1715, Tauke Khan, Abu l-Khayr de l'Horda Petita i Khaip es titulaven kans suprems però la seva autoritat ja no era reconeguda. Tauke Khan va morir vers el 1715 i Khaip Khan que el va succeir no fou reconegut.

Incorporació progressiva a l'imperi rus[modifica]

El 1731 no hi havia cap mena de lideratge kazakh fort i els Khanats kazakhs patien atacs dels jungars afeblint el kanat kazakh i van establir relacions a l'oest amb Rússia des de principis del segle XVIII. Khan Abul Khair i la majoria dels ancians de la Horda Petita (Jüz) van jurar fidelitat a l'Imperi Rus en 1731, començant la incorporació de Kazakhstan a Rússia. La Horda Mitjana es va incorporar en 1740.[2] Durant el juny de 1757, Jungària fou conquerida per per la dinastia Qing a l’est.[3]

La primera gran revolta contra els russos la va dirigir Kenesary Khan entre 1836 i 1847 i la presència militar russa va arribar en la dècada de 1840 amb la construcció de fortaleses a Kopal i Lepsinsk, cap al 1848 Rússia havia guanyat el control del Kazakhstan, incloent la Gran Horda.[2] Els kan governants van ser desposseïts dels seus títols i Kazakhstan es va convertir en una colònia russa, i una tropa de cosacs siberians provinents d'Omsk va creuar el riu Ili per fundar el fort Vernoe el 1854. El 1860 els Khoqandi van patir una derrota esclatant a la batalla d’Uzun-Agach, facilitant l'assentament cosac i camperol al clima suau de Semirechie. En la dècada de 1860, l'estepa kazakh estava envoltada de fortificacions russes i avançades militars. Això va contribuir a enfortir l’Imperi rus ampliant les fronteres del seu territori i creant zones d’amortiment entre ell i els seus enemics.[4]

Kans del Kanat Kazakh[modifica]

  • Djanibek Khan i Karai Khan (1465—1480)
  • Buryndyq Khan (1480—1511)
  • Kasym Khan (1511—1518)
  • Mamash Khan (1518—1523)
  • Ak Nazar Khan (1537–1580)
  • Shygai Khan (1580–1582)
  • Tauekel Khan (1582–1598)
  • Ixim Khan (1598–1628)
  • Salqam-Jangir Khan (1629–1680)
  • Tiavka Khan (1680–1718)
  • Abylai Khan (1771–1781)
  • Kenesary Khan (1841–1847)

Referències[modifica]

  1. Kundakbaeva, Zh. B. et al. Historical dictionary of Kazakhstan. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2012, p. 6. ISBN 9780810867826. 
  2. 2,0 2,1 Шоинбаев, Т. «Прогрессивное значение присоединения Казахстана к России». A: История Казахстана (en rus), 1996-1997 [Consulta: 24 agost 2021]. 
  3. Bawden, C. R. «The mongol Rebellion of 1756–1757» (en anglès). Journal of Asian History, 1, 31, 1967, pàg. 750.
  4. Morrison, Alexander. «From Ayaguz to Almaty: The Conquest and Settlement of Semirechie, 1843–82» (en anglès). The Russian Conquest of Central Asia A Study in Imperial Expansion, 1814–1914. Cambridge University Press, 2020. [Consulta: 24 agost 2021].