Kanat Kazakh

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaKanat Kazakh
(kk) Қазақ хандығы Modifica el valor a Wikidata
TipusEstat desaparegut i kanat Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuràsia Modifica el valor a Wikidata
Казахское ханство.png Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1465, 1456, 1445 i 1458 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1847 Modifica el valor a Wikidata

El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan. Durant el regnat de Kasim Khan (1511-1523), el Kanat Kazakh s'expandí considerablement.

Antecedents[modifica]

A la mort de Gengis Khan el 1227 es va formar a l'estepa l'Horda Blanca, un estat proto-kazakh dins de l'Horda d'Or. Després de la seva separació de l’Horda d'Or el 1361, l’Horda Blanca es va independitzar, de vegades unint-se amb l’Horda Blava per restablir l’Horda d’Or. Tanmateix, després de la mort de Burrak Khan el 1428 es va fragmentar l’Horda d'Or i la mateixa Horda Blanca es va dividir en el Kanat Uzbek i l’Horda Nogai (descendents de tribus mongoles governants), la terra restant es va dividir entre Mustafa Khan al sud i Mohammed Khan al nord. El Kanat uzbek, que va dominar la major part de l'actual Kazakhstan, va ser governat per Abu l-Khayr que va conspirar per matar Burrak Khan. Sota el lideratge d'Abu l-Khayr, el Kanat uzbek es va convertir en un estat corrupte, inestable i feble que sovint tractava problemes interns. Per empitjorar les coses, el propi kanat va ser assaltat per Oirats que va saquejar assentaments nòmades i les principals ciutats on van ser saquejats, danyats i massacrats civils. La pau es va pactar el 1457 entre els uzbeks i els oirats, on Abu l-Khayr va patir una greu derrota que el va fer perdre la reputació entre els uzbeks.

El kanat kazakh es descriu en textos històrics com el Tarikh-i-Rashidi (1541-1545) per Muhammad Haidar Dughlat, i Zhamigi-a-Tavarikh (1598-1599) per Kadyrgali Kosynuli Zhalayir.

El Kanat[modifica]

Kasim Khan instituí el primer codi legal Kazakh de drets el 1520, anomenat "Qasym Khannyn Qasqa Zholy" (Carretera Brillant de Kasym Khan).[1] El kanat kazakh no va tenir sempre un govern unificat. Els kazakhs es dividiren tradicionalment en tres parts (Jüz) - la Gran Horda Kazakh, Horda Mitjana Kazakh, i Horda Petita Kazakh. Totes les hordes havien d'acceptar el fet de tenir un kan comú. Als darrers anys del regnat de Tauke Khan a poc a poc va perdre el control, els oficials administratius nomenats a les fronteres van començar a actuar de manera independent, i les tres hordes van començar a actuar cadascuna pel seu compte. La Mitjana va ser la més poderosa i nombrosa. La seva línia de prínceps continuava la iniciada a l'Horda Blanca. Vers el 1715, Tauke Khan, Abu l-Khayr de l'Horda Petita i Khaip es titulaven kans suprems però llur autoritat ja no era reconeguda. Tauke Khan va morir vers el 1715 i Khaip Khan que el va succeir no fou reconegut.

Incorporació progressiva a l'imperi rus[modifica]

El 1731 no hi havia cap mena de lideratge kazakh fort i els Khanats kazakhs patien atacs dels jungars afeblint el kanat kazakh i van establir relacions a l'oest amb Rússia des de principis del segle XVIII. Khan Abul Khair i la majoria dels ancians de la Horda Petita (Jüz) van jurar fidelitat a l'Imperi Rus el 1731, començant la incorporació de Kazakhstan a Rússia. La Horda Mitjana es va incorporar el 1740.[2] Durant el juny de 1757, Jungària fou conquerida per la dinastia Qing a l'est.[3]

La primera gran revolta contra els russos la va dirigir Kenesary Khan entre 1836 i 1847 i la presència militar russa va arribar en la dècada de 1840 amb la construcció de fortaleses a Kopal i Lepsinsk, cap al 1848 Rússia havia guanyat el control del Kazakhstan, incloent la Gran Horda.[2] Els kan governants van ser desposseïts dels seus títols i Kazakhstan es va convertir en una colònia russa, i una tropa de cosacs siberians provinents d'Omsk va creuar el riu Ili per fundar el fort Vernoe el 1854. El 1860 els Khoqandi van patir una derrota esclatant a la batalla d’Uzun-Agach, facilitant l'assentament cosac i camperol al clima suau de Semirechie. En la dècada de 1860, l'estepa kazakh estava envoltada de fortificacions russes i avançades militars. Això va contribuir a enfortir l’Imperi rus ampliant les fronteres del seu territori i creant zones d’amortiment entre ell i els seus enemics.[4]

Kans del Kanat Kazakh[modifica]

  • Djanibek Khan i Karai Khan (1465—1480)
  • Buryndyq Khan (1480—1511)
  • Kasym Khan (1511—1518)
  • Mamash Khan (1518—1523)
  • Ak Nazar Khan (1537–1580)
  • Shygai Khan (1580–1582)
  • Tauekel Khan (1582–1598)
  • Ixim Khan (1598–1628)
  • Salqam-Jangir Khan (1629–1680)
  • Tiavka Khan (1680–1718)
  • Abylai Khan (1771–1781)
  • Kenesary Khan (1841–1847)

Referències[modifica]

  1. Kundakbaeva, Zh. B. et al. Historical dictionary of Kazakhstan. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2012, p. 6. ISBN 9780810867826. 
  2. 2,0 2,1 Шоинбаев, Т. «Прогрессивное значение присоединения Казахстана к России». A: История Казахстана (en rus), 1996-1997 [Consulta: 24 agost 2021]. 
  3. Bawden, C. R. «The mongol Rebellion of 1756–1757» (en anglès). Journal of Asian History, 1, 31, 1967, pàg. 750.
  4. Morrison, Alexander. «From Ayaguz to Almaty: The Conquest and Settlement of Semirechie, 1843–82» (en anglès). The Russian Conquest of Central Asia A Study in Imperial Expansion, 1814–1914. Cambridge University Press, 2020. [Consulta: 24 agost 2021].