Kanoê (poble)
| Tipus | pobles indígenes i ètnia  |
|---|---|
| Població total | 319 (2014) |
| Llengua | kanoê i portuguès brasiler |
| Geografia | |
| Estat | Brasil |
Els kanoê o kapixana són un poble indígena del sud de l'Amazònia, que habita a l'occident del Brasil. Els kanoê parlaven una llengua pròpia, no classificada, però actualment només hi ha 7 parlants d'aquesta llengua.[1][2] Usen un barret típic que té la mateixa forma rodona dels barrets regionals, però és confeccionat amb tiges de palmera entrellaçats i cintes decoratives de lona plàstica negra.[3]
Història[modifica]
Els kanoê feien part del complex cultural del Marico,[4] habitaven malocas de famílies extenses en els marges de la canella Kauruá, a la regió dels rius Carvão i Machado, al Sud de l'estat de Rondônia. Conreaven blat de moro, cotó, taioba (Xanthosoma sagittifolium), maní i faves, i també practicaven la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i fabricaven canastres de diferents grandàries fetes amb fibra de tucum (Astrocaryum vulgare).[3]
En el període colonial, la política portuguesa a la regió va tenir com a estratègia mantenir als indígenes en els seus propis territoris perquè ells mateixos actuessin contra els espanyols en la defensa de les fronteres.[3]
A partir de la segona meitat del segle XIX l'Amazònia va ser envaïda per colons a causa de la febre del cautxú. Diversos pobles indígenes van decidir aïllar-se, habitant les àrees menys accessibles, entre ells els Kanoê, part dels quals van ser contactats pel General Rondon i la seva comitiva, que recorrien la regió dels rius Pimenta Bueno i Coprumbiara en 1909.
Quan la demanda pel cautxú va augmentar en el context de la Segona Guerra Mundial moltes àrees van ser envaïdes, els seus habitants van sofrir epidèmies i varis van ser obligats a abandonar els seus territoris per a instal·lar-se en els barraques com a treballadors. En 1940, els Kanoê que vivien en el marge del riu Pimenta Bueno on probablement havien migrat, van ser gairebé tots portats per al riu Guaporé i assentats en l'antic lloc indígena Ricardo Branco, avui lloc indígena Guaporé, amb altres ètnies.[4]
Durant la dictadura militar, molts terratinents van ser beneficiats per "certificacions negatives" i van derrocar la selva, van sembrar pastura i van edificar construccions per a donar prova d'ocupació i usdefruit d'aquestes terres i moltes vegades utilitzaven mà d'obra indígena.[3]
Una família de kanoê aïllats es va refugiar al riu Omerê i va mantenir intercanvis amb els Akunt'su aïllats.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Bacelar, Laércio Nora (1994) "Fonologia segmental da língua Kanoê : uma análise preliminar"; Signótica 6(1): 59-72. Revista do Mestrado em Letras e Lingüística, Goiânia : UFGO.
- ↑ Barcelar, Laércio Nora e Pereira, Cleiton dos Santos (1996). "Aspectos morfossintáticos da língua Kanoê"; Signótica 8(1): 45-55, Revista do Mestrado em Letras e Lingüística, Goiânia : UFGO.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Kanoê». Instituto Socioambiental ISA. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Maldi, Denise (1991). "O complexo cultural do Marico : sociedades indigenas dos rios Branco, Colorado e Mequens, afluentes do Médio Guaporé"; : Antropologia 7(2): 209-269, Belém, Boletim do MPEG.
