Kantxalan (riu)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaKantxalan
Chukotka - Kanchalan River estuary - P1040626.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaTxukotka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar de Bering Modifica el valor a Wikidata
66° 30′ 12″ N, 179° 42′ 47″ E / 66.503317°N,179.713134°E / 66.503317; 179.713134
65° 03′ 43″ N, 176° 25′ 09″ E / 65.061844°N,176.419305°E / 65.061844; 176.419305
Dades i xifres
Dimensions426 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica20.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal220 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El riu Kantxalan, (en rus: река Канчала́н) és un riu asiàtic de l'Extrem Orient Rus que passa pels territoris del districte de Iultinski (en rus: Иу́льтинский райо́н) i el districte autònom de Txukotka. Les seves aigües flueixen per la península de Txukotka, passant per la plana al·luvial de l'Anàdir en direcció cap al sud. Desemboca a l'estuari de l'Anàdir, molt a prop d'on desemboca també el riu Anàdir, al fons del golf de l'Anàdir, en el mar de Bering.

Té una longitud de 426 km i drena una gran conca de 20.600 km². Mesurat segons la magnitud de l'àrea, ocupa el cinquè lloc entre els rius de Txukotka i el 52è a Rússia.

Història[modifica]

Segons mapes dels segles XVII i XVIII, sembla que originàriament el riu havia sigut anomenat Nerpitxia (en rus: Нерпичья). Posteriorment, un poble sedentari passà a establir un assentament a les ribes del riu. Aquest poble s'autoanomenava "Kontxan", de la paraula de la llengua txuktxi "кончальыт" ("kontxalit"), que significa "únic" o "sol". Amb el temps, el nom es va associar tant amb l'assentament, Kantxalan, com amb el riu. En txuktxi el riu es divideix en dues parts, el tram inferior s'anomena Gitgomkivaam (Гытгомкываам, literalment "riu arbust"), mentre que el tram superior s'anomena Tadleoan (Тадлеоан, literalment "lloc de la venjança"), al ser un indret amb batalles històriques entre els pobles txuktxis, iukaguirs, i koriaks.

Geografia[modifica]

Esquema de la conca del riu Kantxalan.

Els principals afluents del Kantxalan són els rius Tnekveem (Тнэквеем) i Impeneikuiim (Импенейкуйым), ambdós al marge dret del riu.

Prop de l'estuari del riu, hi ha un petit poble anomenat també Kantxalan.

El riu es sol congelar a mitjans d'octubre i no es descongela fins a principis de juny. Amb les plujes de primavera, el nivell de l'aigua augmenta gradualment entre 2 i 3 metres. Els majors augments del nivell de l'aigua es produeixen durant la segona quinzena d'agost.

En els trams més inferiors del riu, les fluctuacions del nivell de l'aigua estan fortament influenciades per les marees del mar de Bering. El nivell pot variar entre 0,2 i 1 m. També, els forts vents del sud i de l'est, que poden durar diversos dies, poden provocar augments del nivell de l'aigua entre 1 i 2 m, amb la qual cosa la capa de gel del riu es trenca, un fet molt típic que té lloc fins a finals de novembre i principis de desembre.

Les ballenes beluga són comunes a les aigües de l'estuari del riu.

Activitat econòmica[modifica]

El riu és navegable al llarg d'un tram de 50 km des de la desembocadura. No obstant, degut a les baixes temperatures i la consegüent congelació del riu, la navegació queda restringida entre el juliol i mitjans d'agost.