Kaqchikel

Kaqchikel

Kaqchikel Ch'ab'äl
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 444.954 (2002) Mèxic 143 (2010)
Parlants nadius	500.000
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Guatemala
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	ALMG
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	cak
Glottolog	kaqc1270
Ethnologue	cak
UNESCO	1801
IETF	cak
Endangered languages	8089

El kaqchikel (també cakchiquel o kaqchiquel) és una llengua maia parlada pels kaqchikels a la regió centro occidental de Guatemala. Forma part del grup k'iche' de llengües maies, juntament amb el tz'utujil, k'iche', sakapultek, achí, uspantek i sipakapense. Amb aproximadament mig milió de parlants, és una de les llengües maies més importants a Guatemala. La majoria dels parlants de kaqchikel és bilingüe de la seva llengua nativa i espanyol.

La variació dialectal de l'idioma kakchikel és relativament elevada i inclou al kaqchikel central (132.000 parlants) a Chimaltenango, el kaqchikel oriental (100.000) al nord-oest de la Ciutat de Guatemala i al voltant de San Juan Sacatepéquez, el kaqchikel occidental, el kaqchikel centre-sud (43.000) a l'àrea de la panamericana a l'oest de la Ciutat de Guatemala, el kaqchikel meridional (43.000) al sud d'Antigua, el kaqchikel del nord (24.000) al nord-est de Chimaltenango, així com el kaqchikel de San Martín Jilotepeque i Santa Ana Chimaltenango.

L'obra més antiga escrita en kaqchikel són els Annals dels kaqchikels.

Escriptura kaqchikel

Lletres usades en kaqchikel

a ä

b’ b

e ë

i ï

j

k k’

l

m

n

o ö

p

q q’

r

s

t t’

u ü

'

w

x

y

tz tz’

ch ch’

Fonètica

Vocals

Els dialectes kaqchikel tenen algunes diferències en llurs vocals. El dialecte de l'est té un conjunt de cinc vocals tenses i fins a una, dues, quatre o cinc vocals laxes. La carta de sota mostra totes les possibles vocals que es poden donar en els dialectes del kaqchikel. Mentre que el dialecte de departament de Sololá usa el sistema màxim de 10 vocals amb totes les vocals llevat schwa /ə/, els dialectes de San Juan Sacatepéquez i San Andrés Semetabaj només usen les cinc vocals tenses i schwa.

Hi ha una variació en la pronunciació de les vocals laxes en els diferents dialectes. Alguns dialectes baixen la vocal donada, altres centren la vocal mentre no la rebaixen. El dialecte Xenacoj utilitza aquí dos centres i redueix les vocals amb una tendència a reforçar més les vocals tancades baixes i reforçar més les vocals centrals posteriors.

		Anterior	Central	Posterior
Forta (tancada)	Tensa	i [i]	ü [ʉ̞]-[ʊ̈]	u [ɯ]-[u]
	Lax	ï [ɪ]
Mitjana	Tensa	e [e]	ö [ɵ̞]-[ɔ̜]	o [ɤ]-[o]
	Laxa	ë [ɛ]	ä [ə̞]
Baixa (oberta)	Tensa	a [a]

Consonants

Com altres llengües maies el kaqchikel no distingeix oclusives i africades sonores i sordes, però, en canvi, distingeix oclusives i africades planes o glotals. Les oclusives i africades planes (tècnicament "egressiva pulmonar") són habitualment sordes i aspirades a final de paraula i no aspirades en la resta dels casos. Les oclusives i africades glotalitzades són habitualment ejectives en el cas de t' , k' , ch' , and tz' i implosiva en el cas de b' i q' .

	Bilabial		Alveolar		Palatal		Velar		Uvular		Glotal
	plana	glotalitzada	plana	glotalitzada	plana	glotalitzada	plana	glotalitzada	plana	glotalitzada	plana
Oclusives	p [pʰ] - [ɸʰ]	b' [ɓ]	t [tʰ]	t' [tʼ]			k [kʰ]	k' [kʼ]	q [qʰ]	q' [ʛ]	' [ʔ] - [ɪʔ]
Africades	b [β]		tz [tsʰ]	tz' [tsʼ]	ch [tʃʰ]	ch' [tʃʼ]
Fricatives		w [v] - [f]	s [s]		x [ʃ]				j [χ]
Nasals	m [m]		n [n] - [ŋ]
Liquides			l [l] r [ɾ]
Semivocals					y [j]		w [w]-[ʍ]

Bibliografia

• Brown, R. McKenna; Judith M. Maxwell, and Walter E. Little. ¿La ütz awäch? Introduction to Kaqchikel Maya Language. Austin: University of Texas Press, 2006. ISBN 0-292-71460-2. OCLC 71238541. 
• Cojti Macario, Narciso; Martín Chacäch Cutzal, and Marcos Armando Cali. Diccionario del idioma Kaqchikel. Kaqchikel-Español. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín, 1998. OCLC 41572509. 
• García Matzar, Pedro Oscar; Valerio Toj Cotzajay, and Domingo Coc Tuiz. Gramática del idioma Kaqchikel. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto Lingüístico Francisco Marroquín (PLFM), 1992. OCLC 30474328.  (castellà)
• Herbruger Jr., Alfredo; and Eduardo Diaz Barrios. Método para aprender a hablar, leer y escribir la lengua cakchiquel. Ciutat de Guatemala, Guatemala: Talleres de la Tipografía Nacional de Guatemala, 1956. OCLC 150441108.  (castellà)
• Patal Majzul, Filiberto; Pedro Oscar García Matzar, and Carmelina Espantzay Serech. Rujunamaxik ri Kaqchikel Chi' = Variación dialectal en Kaqchikel. Antigua Guatemala, Guatemala: Proyecto de Investigación Lingüística de Oxlajuuj Keej Maya’ Ajtz’iib’ (OKMA); Editorial Cholsamaj, 2000. ISBN 99922-53-13-4. OCLC 46849157. 
• Rodríguez Guaján, Raxche' Demetrio (coord.). Maja'il kaqchikel. Kaqchikel autoaprendido. Nab'ey xak. Nivel 1. Guatemala: Maya' Wuj, 2025. ISBN 978-9929-798-32-8. 

Enllaços externs

• Projecte Gutenberg: Text original dels Anales de los Cakchiqueles en idioma kaqchikel l la seva traducció a l'anglès per Daniel G. Brinton
• Annals of the Cakchiquels, per Daniel G. Brinton a Guatemala, Cradle of the Maya Civilization Arxivat 2008-12-21 a Wayback Machine.
• Memorial de Sololá Una part del text del Memorial de Sololá en espanyol, situat en la Página de Literatura Guatemalteca.
• University of Kansas Kaqchikel Mayan Resource Center Arxivat 2013-11-16 a Wayback Machine.
• "The Semantic Value of the -a' and the -i' Noun Plurals in Cakchiquel," per Larry L. Richman a Notes on Linguistics, Summer Institute of Linguistics, vol. 13, January 1980