Karel Goeyvaerts

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKarel Goeyvaerts
Biografia
Naixement8 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, onista i músic Modifica el valor a Wikidata
GènereSerialisme Modifica el valor a Wikidata
Premis

Spotify: 1MlUvQA3GhFji1I4FJWJgr Musicbrainz: 8398a4fc-98f0-4ecb-9b8f-c70c134842bf Discogs: 656335 Modifica el valor a Wikidata

Karel Goeyvaerts (Anvers, 8 de juny de 1923 – idem. 3 de febrer de 1993) fou un compositor belga.

En el Conservatori de la seva ciutat nadiua va estudiar harmonia amb Jan Broeckx i contrapunt amb Karel Candael, després es traslladà a la capital belga va estudiar al Reial Conservatori Superior de Música Flamenca; més tard va estudiar composició a París amb Darius Milhaud i anàlisi amb Olivier Messiaen (1947-1950. També va estudiar ondes Martenot amb Maurice Martenot, que va inventar l'instrument (Delaere 2001). El 1949 guanyà el premi Lili Boulanger i és professor de l'Acadèmia de Música d'Anvers des de 1950. El 1951, Goeyvaerts va assistir a la famosa Escola d'estiu de Nova Música de Darmstadt on va conèixer a Karlheinz Stockhausen, cinc anys més jove.[1] Tots dos van ser catòlics devots i van trobar formes d'integrar la numerologia religiosa en les seves composicions en sèrie. Es van compenetrar profundament en la conversa i van realitzar un moviment del "Nummer 1" de Goeyvaerts, Sonata per a dos pianos, en el curs de composició de Theodor Adorn. Ambdós es van sorprendre al sentir per primera vegada "Mode de valors i intensitats" de Messiaen (en quatre ètudes de rythme), en una gravació del compositor que Antoine Goléa va interpretar en una conferència. Aquestes experiències van convèncer a Stockhausen que havia d'estudiar amb Messiaen.

La tècnica compositiva de Goeyvaerts es basa en una reelaboració personal del mètode dodecafònic, encar que utilitza conjunts inusitats (una de les seves composicions preveu 180 elements sonors) i instruments electrònics. De totes maneres, també va compondre formes tradicionals com per exemple Concerts per a dos pianos, Concert per a violí, etc.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]