Karelianita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralKarelianita
Fórmula química V23+O3
Localitat tipus Dipòsit de coure i zinc d'Outokumpu, jaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au d'Outokumpu, Carèlia Septentrional, Finlàndia
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.04
Dana 4.3.1.4
Heys 7.12.18
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 4,95Å; c = 14Å;
Grup espacial space group 167 Tradueix
Color negre
Duresa 8 a 9
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla negre
Impureses comunes Fe, Cr
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1967 s.p.
Any d'aprovació 1963
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La karelianita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites. Rep el seu nom del cinturó d'esquists de Carèlia, la regió de Finlàndia on es va trobar el mineral.

Característiques[modifica]

La karelianita és un òxid de fórmula química V23+O3. És l'anàleg amb vanadi del corindó, de l'eskolaïta i l'hematites. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 8 i 9.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karelianita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1963 al dipòsit de coure i zinc d'Outokumpu, al jaciment de Cu-Co-Zn-Ni-Ag-Au de la mateixa localitat, a Carèlia Septentrional, Finlàndia. Aquesta espècie també a estat descrita a les illes Fiji, Gabon, Alemanya, Itàlia, Madagascar, Rússia i Tanzània.

Referències[modifica]

  1. «Karelianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 abril 2017].