Karen Blixen
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (da) Karen Christentze Dinesen ![]() 17 abril 1885 ![]() Rungstedlund (Dinamarca) (en) ![]() ![]() |
Mort | 7 setembre 1962 ![]() Rungstedlund (Dinamarca) ![]() |
Sepultura | Rungstedlund (en) ![]() ![]() |
Dades personals | |
Activitat | |
Camp de treball | Prosa i poesia ![]() |
Ocupació | escriptora de contes ![]() |
Activitat | 1905 ![]() ![]() |
Membre de | |
Gènere | Neo-romanticism (en) ![]() ![]() |
Nom de ploma | Tania Blixen Pierre Andrézel Isak Dinesen Osceola ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Bror von Blixen-Finecke (1914–) ![]() |
Pares | Wilhelm Dinesen ![]() ![]() |
Germans | Thomas Dinesen i Ellen Dahl ![]() |
Premis
| |
Lloc web | karenblixen.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Karen Christence Blixen-Finecke (nascuda Karen Christentze Dinesen) (Rungsted, Dinamarca, 17 d'abril del 1885 - 7 de setembre del 1962) fou una escriptora en danès i anglès. A banda del pseudònim Isak Dinesen, que li donà popularitat, també signà Osceola (el nom d'un cap seminola) i Pierre Andrézel.[1]
Infància[modifica]
El seu pare, Whihelm Dinesen, militar, parlamentari, es va suïcidar quan ella tenia 10 anys, turmentat per no resistir la pressió de patir sífilis. La seva mare, Ingeborg Westenholz, va quedar sola amb cinc fills al seu càrrec, als quals va poder mantenir gràcies a l'ajuda familiar. Karen, com les seves germanes, es va educar en prestigioses escoles suïsses.
Viatge a Àfrica[modifica]
Karen Dinesen es va casar amb el seu cosí llunyà, el baró Bror Blixen-Finecke, amb qui va iniciar a Kenya una plantació de cafè. El matrimoni va ser difícil. En el primer any, el seu marit li va contagiar la sífilis, però tot i això, la malaltia mai no es va manifestar de forma greu. A Nairobi, Karen va conèixer Denys Finch Hatton, un pilot de l'exèrcit britànic establert a Kenya.
Van encetar una relació amorosa intensa, però problemàtica. Al cap de poc (1925), el matrimoni va decidir divorciar-se i Karen Blixen va quedar a càrrec de la plantació fins que la caiguda dels preus agrícoles del 1931 la van forçar a vendre-la i tornar al seu país natal.
Si bé ja havia publicat alguns treballs, és ara quan comença la seva carrera literària sota diversos pseudònims, el més conegut dels quals és Isak Dinesen, amb el qual va publicar una sèrie d'apunts autobiogràfics sobre la seva vida a Àfrica. Però va ser Memòries d'Àfrica (1937) l'obra que sense dubte la va catapultar a la fama a nivell mundial. Ultra les moltes edicions en llibre, Sydney Pollack en va fer el 1985 una pel·lícula de gran èxit, Out of Africa, amb Meryl Streep i Robert Redford en els papers protagonistes.
Hom va batejar amb el seu nom un asteroide descobert el 1985, el (3318) Blixen.
Obra[modifica]
- Eneboerne (1907), amb el pseudònim Osceola
- Pløjeren (1907), d'Osceola
- Familien de Cats (1909), d'Osceola
- Sandhedens hævn (1926), signada Karen Blixen
- Seven Gothic Tales (1934), amb el pseudònim Isak Dinesen. Set contes gòtics, traducció catalana de Jordi Arbonès (Barcelona: Columna, 1995)
- Out of Africa (1937), d'Isak Dinesen. Memòries de l'Àfrica, traducció de Xavier Pàmies (Lleida: Pagès, 1999)
- Winter's Tales (1942), d'Isak Dinesen. Contes d'hivern, traducció de Toni Pascual (Barcelona: Edicions 62, 1986). El conte del grumet, traducció de Neus Nueno (Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2006)
- Gengældelsens Veje (1944), amb el pseudònim Pierre Andrézel
- Last Tales [2] (1957), d'Isak Dinesen
- Anecdotes of Destiny [3] (1958), d'Isak Dinesen (inclou el conte El festí de Babette, que originà l'oscaritzada El festí de Babette, una pel·lícula del 1987 dirigida per Gabriel Axel i protagonitzada per Stéphane Audran)
- Skygger på Græsset [4] (1960), de Karen Blixen
- Osceola (1962) de Karen Blixen, en danès
Obres pòstumes[modifica]
- Ehrengard (1963, en danès. Traducció d'Ernest Riera (Barcelona: Columna, 2000)
- Essays (1965)
- Efterladte fortællinger (1975)
- Breve fra Afrika: 1914-31 (1978)
- Daguerreotypes and Other Essays (1979)
- On Modern Marriage and Other Observations (1986)
- Karyatiderne: en ufuldendt historie (1993)
- Breve 1931 – 1962 (1996), en danès
- Karen Blixens kunst = The Art of Karen Blixen (2001)
Traduccions en català[modifica]
El festí de Babette. Maria Rossich. Petits Plaers de Viena Edicions, 2020.
Ehrengard. Maria Roshich. Petits Plaers de Viena Edicions, 2021
Lluny d'Àfrica. Xavier Pàmies. El Cercle de Viena, 2021
Referències[modifica]
- ↑ «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Dinesen, Isak, 1885-1962.. Last tales. Harmondsworth: Penguin, 1986, ©1957. ISBN 0-14-009617-5.
- ↑ Dinesen, Isak, 1885-1962.. Anecdotes of destiny ; and, Ehrengard. 1st Vintage international ed. Nova York: Vintage Books, 1993. ISBN 0-679-74333-2.
- ↑ Blixen, Karen, 1885-1962.. Skygger pa graesset. Large print ed. [Copenhagen]: Borgen, 1977. ISBN 87-418-3651-0.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karen Blixen |
- Karen Blixen – Plana web de l'escriptora (anglès).
- Biografia Arxivat 2007-10-30 a Wayback Machine. (anglès).
- El Museu Karen Blixen de Dinamarca Arxivat 2006-03-14 a Wayback Machine. (danès)(anglès).
- El Museu Karen Blixen a Kenya Arxivat 2007-12-24 a Wayback Machine. (anglès).