Karimi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Karimi fou el nom donat a un tipus de mercader musulmà que van existir sota els aiúbides i els mamelucs d'Egipte,[1] que a partir dels centres principals d'aquestes dinasties es dedicava al comerç de les espècies a la mar Roja i l'oceà Índic. El nom karim designava també una flota mercant.

Els karimis van tenir el suport de Saladí, provocant el declivi dels genizah i es van establir a Aden el 1181[2] que fou la seva principal base, i que el 1182 els van disputar els croats (Renaud de Châtillon de la senyoria de Transjordània o Kerak). Un barri del Caire, Funduk al-Karim, fou construït el 1184 per a aquestos comerciants.

El monopoli del pebre decretat pel sultà Barsbay el 1429 i altres limitacions i la crisi econòmica general iniciada a començaments del segle, i altres factors (la competència dels abissinis i el control egipci de Masawa i Suakin) van contribuir a la seva pèrdua d'influència i capacitat; el 1455 van deixar d'anar al mercat del Caire i després del 1484 ja no tornen a ser esmentats.

Als segles XIV i XV alguns karimis van comprar feus als mamelucs i van orientar el seu futur en la tinença de terres.

Referències[modifica]

  1. Tsugitaka Sato. Sugar in the Social Life of Medieval Islam (en anglès). Brill, 2014, p. 80. ISBN 9004281568. 
  2. Postan, M. M.. Cambridge Economic History of Europe (en anglès). Cambridge University Press, 1987, p. 439. ISBN 0521087090. 

Bibliografia[modifica]

  • S. D. Goitein, New Light on the Beginning of the Karim Merchants, 1958