Karina Canellakis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKarina Canellakis
Biografia
Naixement1981 (38/39 anys)
Nova York
FormacióJuilliard School
Curtis Institute of Music (en) Tradueix
Activitat
OcupacióViolinista i directora d'orquestra
InstrumentViolí

Lloc webLloc web
Facebook: karinacanellakis Twitter: kcanellakis Musicbrainz: 896cdfe0-5981-4467-b501-382d6d80af2e
Modifica les dades a Wikidata

Karina Canellakis (Nova York, 1981[1]) és una directora d'orquestra i violinista estatunidenca. És considerada com una dels cent millors directors d'orquestra del món, entre els quals només vuit són dones.[2][3]

Estudis[modifica]

Canellakis va néixer a Nova York en una família amb orígens grecs i russos.[4] Era una família de músics, on els pares s'havien conegut a la Juilliard School; el pare esdevindria director[4] i la mare, pianista.[5] Va estudiar violí i el seu germà Nicholas, violoncel.[6] Va continuar els estudis al Curtis Institute, on tingué, entre altres professors, Ida Kavafian, i es va graduar el 2004.[7][8] Va ser violinista a la Chicago Symphony Orchestra, i també violinista convidada a l'Orquestra Filharmònica de Bergen.[9]

Pas a la direcció[modifica]

De 2005 a 2007, Canellakis va ser violinista amb la Berlin Philharmonic Orchester-Akademie. A Berlín, Simon Rattle la va animar a desenvolupar el seu interès per la direcció. Va estudiar direcció a la Juilliard School de 2011 a 2013, on tingué com a professor Alan Gilbert. També va estudiar amb Fabio Luisi, al Pacific Music Festival.[7] El 2013, va ser la guanyadora del Taki Concordia Conducting Fellowship.[10] De 2014 a 2016, fou la directora assistent de la Dallas Symphony Orchestra. En els inicis d'aquest període va haver d'actuar com a directora substituta de Jaap van Zweden, en una substitució d'urgència sense assaig previ, amb la Simfonia núm. 8 de Dmitri Xostakóvitx.[1] Ha treballat també la música contemporània dirigint el International Contemporary Ensemble (ICE),[11] i dirigint l'estrena de l'òpera de cambra de David Lang The Loser el setembre de 2016.[12]

Canellakis va debutar a Europa el 2015 amb la Chamber Orchestra of Europe, com a substitut d'emergència de Nikolaus Harnoncourt.[13] El 2016, va guanyar el premi de direcció "Georg Solti".[8] El setembre de 2017 va debutar dirigint l'Orquestra simfònica de la BBC a The Proms en una actuació que va representar el debut en aquest festival i amb aquesta orquestra.[14] En aquest mateix mes va debutar amb la Berlin Radio Symphony Orchestra (RSO Berlin).[15]

El març de 2018, Canellakis va ser directora convidada de la Radio Filharmonisch Orkest (RFO) holandesa, amb concerts a Utrecht i Amsterdam.[16] A partir d'aquesta gira, el maig de 2018, la RFO va anunciar que Canellakis seria la seva directora titular a partir de la temporada 2019-2020, amb un contracte per quatre anys.[17] Aquest és el seu primer lloc com a directora titular i és la primera dona a ser nomenada directora titular d'una orquestra simfònica holandesa.[17] El desembre de 2018, Canellakis va dirigir el concert dels Premi Nobel amb la Royal Stockholm Philharmonic Orchestra; ha estat la primera dona en fer-ho.[18] L'abril de 2019, es va anunciar que seria la primera dona en ser directora convidada principal de la RSO Berlin.[19] El 19 de juliol de 2019, va dirigir l'Orquestra simfònica de la BBC i els cors de la BBC (BBC Chorus i BBC Singers) en la "First Night" dels Proms al Royal Albert Hall de London essent la primera dona en fer-ho en els 125 anys d'història del festival.[20] Entre altres, va dirigir l'obra Long is the Journey, Short is the Memory de Zosha Di Castri, encarregada expressament per commemorar l'arribada de l'home a la lluna.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Michael Cooper «After a Last-Minute Conducting Triumph, Her Own Orchestra». New York Times, 09-05-2018 [Consulta: 10 maig 2018].
  2. Roberts, Maddy Shaw «Eight of the world’s 100 top conductors are now women, compared to just one in 2013» (en anglès). Classic fM, 07-01-2020 [Consulta: 10 gener 2020].
  3. Classical Music Statistics 2019 a bachtrack (anglès)
  4. 4,0 4,1 Robert Sherman «Music: Look At New Baton Of The Symphony». New York Times, 28-03-1982 [Consulta: 10 maig 2018].
  5. Bill Glauber «Rising star Karina Canellakis to conduct a Milwaukee Symphony searching for music director». Milwaukee Journal Sentinel, 09-11-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  6. Tod Westlake «Symphonic Siblings Play with the Albany Symphony». Hudson Valley Magazine, 26-01-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  7. 7,0 7,1 Diana Burgwyn «Conducting Energy». Overtones, Fall 2016 [Consulta: 10 maig 2018].
  8. 8,0 8,1 Toby Deller «Meet the Maestro: Karina Canellakis». Classical Music Magazine, 15-02-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  9. Geraldine Freeman «Canellakis will be ASO guest conductor». The Daily Gazette, 15-02-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  10. Zachary Woolfe «Missing from Podiums: Women». New York Times, 20-12-2013 [Consulta: 10 maig 2018].
  11. Mark Swed «Make this L.A. Chamber Orchestra guest conductor feel at home». Los Angeles Times, 26-01-2015 [Consulta: 10 maig 2018].
  12. Anthony Tommasini «Review: In This One-Man Opera, It's All in His Head». New York Times, 09-09-2016 [Consulta: 10 maig 2018].
  13. Gabriela Kägi «Are you kidding? – Eine junge Dirigentin vertritt Harnoncourt». Schweizer Radio und Fernsehen, 23-08-2015 [Consulta: 10 maig 2018].
  14. Andrew Clements «BBCSO/Canellakis review – Mazzoli and Denk find their messages blurred». The Guardian, 06-09-2017 [Consulta: 10 maig 2018].
  15. Michael Baumgartl «Großartige Sinfonie in der Reithalle». Schweriner Volkszeitung, 03-09-2017 [Consulta: 6 abril 2019].
  16. Frits van der Waa «De Amerikaanse Karina Canellakis laat zien en horen dat ze haar mannetje staat als dirigent». De Volksrant, 18-03-2018 [Consulta: 10 maig 2018].
  17. 17,0 17,1 Radio Filharmonisch Orkest (9 maig 2018). "Karina Canellakis nieuwe chef-dirigent Radio Filharmonisch Orkest". Nota de premsa. Consulta: 2018-05-10.
  18. Malin Hansson «Nobelkonserten hyllade nobelprisvinnarna under lördagen». Expressen, 09-12-2018 [Consulta: 14 desembre 2018].
  19. Volker Michael «Wie I'm Wirbelwind». Deutschlandfunk Kultur, 02-04-2019 [Consulta: 6 abril 2019].
  20. Savage, Mark «Karina Canellakis makes Proms history» (en anglès). , 19-07-2019.

Enllaços externs[modifica]