Karl Barth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKarl Barth
Karl Barth Bundesarchiv Bild.png
(1956) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1886 Modifica el valor a Wikidata
Basilea (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Basilea (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacemetery at Hörnli with crematorium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berna
Marburg
Tübingen
Berlín
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, professor d'universitat, pastor evangèlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat de Basilea
Universitat de Göttingen
Universitat de Münster
Universitat Duke Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya (1932–)
Partit Socialdemòcrata de Suïssa (1915–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesErnst Kähler Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeNelly Barth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareFritz Barth Modifica el valor a Wikidata
GermansPeter Barth i Heinrich Barth Modifica el valor a Wikidata
ParentsTheodor Barth (cosí) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10988761 Modifica el valor a Wikidata
Karl Barth 1955

Karl Barth (Basilea, 10 de maig del 188610 de desembre del 1968) fou un influent teòleg protestant que es declarà públicament contrari als nazis.[1]

El juliol de 1933 fundà una revista que defensava la fe luterana i atacava el cristianisme germànic esponsoritzat pels nazis. A diferència de la majoria de docents, refusà ser lleial a Hitler. L'any 1935 va ser destituït com a professor de la universitat de Bonn i retornà a Basilea, Suïssa.

Biografia[modifica]

Encara que va néixer a Basilea, Karl Barth va viure de nen a Berna. Entre 1911 i 1921 va servir com a pastor reformat al poble de Safenwil, cantó de Argovia. El 1913 va contreure matrimoni amb Nelly Hoffman,[1] una talentosa violinista; d'aquest matrimoni van néixer quatre fills i una filla. El 1916 va començar a treballar en la seva obra Der Römerbrief —en català, "Carta als romans", o "Comentari a la Carta als romans".[2] La teologia dialèctica de Karl Barth, un antecedent intel·lectual rellevant en la lluita contra el nacionalsocialisme, va néixer amb el comentari de 1919 d'aquest teòleg suís a la Carta als romans.

Posteriorment va ser professor de teologia a Göttingen (1921-1925), Münster (1925-1930) i Bonn (1930-1935).[1] Durant la seva estada a Göttingen va conèixer a Charlotte von Kirschbaum, qui a la llarga esdvindria en la seva secretària i assistent, jugant un important paper en la redacció de l'extensa obra de Barth: Dogmàtica eclesial. Va haver d'abandonar Alemanya el 1935, per negar-se a prestar jurament a Adolf Hitler.[1] Barth va tornar a Suïssa i va ser professor en la Universitat de Basilea fins al seu retir el 1962, encara que va continuar ensenyant fins a la seva mort.

Barth, originalment, va ser educat dins del pensament del protestantisme liberal, sota els ensenyaments de mestres com Wilhelm Herrmann, però es va rebel·lar contra aquesta teologia en temps de la Primera Guerra Mundial. Aquesta reacció va ser determinada per diversos factors, entre els quals destaquen el seu compromís amb el moviment religiós socialista[3] suís i alemany en els quals figuraven homes com Herman Kutter, la influència del moviment del «realisme bíblic» al voltant d'homes com Christoph Blumhardt i Søren Kierkegaard, i l'impacte de la filosofia escèptica de Franz Overbeck.

La seva obra més important és la dogmàtica eclesial,[4] catorze toms amb més de deu mil pàgines. La seva tesi principal:

  1. Déu és Déu, però és Déu per al món.
  2. El món és món, però estimat per Déu.
  3. Déu es troba amb el món en la seva Paraula, Jesucrist.

Reconeixements[modifica]

Karl Barth va ser destacat per la revista Time en la portada de la seva edició del 20 d'abril de 1962, que incloïa a més la seva frase: «La meta de la vida humana no és la mort, sinó la resurrecció»[5]

El 1968, li va ser conferit el premi Sigmund Freud de prosa acadèmica, atorgat per l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.[6] En justificar el premi, l'Acadèmia va assenyalar que Karl Barth era «el fundador d'una teologia que conduïa a una renovació de la consciència cristiana», i que «la potència i l'abast de la seva interpretació de l'Escriptura es corresponen amb la lluentor i el poder de la seva llengua»[7]

Obres[modifica]

  • Barth, Karl. Die Botschaft von der freien Gnade Gottes (en alemany). Zollikon, Zuric: Evangelischer Verlag A. G., 1947 (Theologische Studien; 23). OCLC 1043403885. 
  • Barth, Karl. Avent (en francès). Genève: Roulet, 1948 (Collection du Centre Protestant d'Études). OCLC 1043376139. 
  • Barth, Karl. Das christliche Verständnis der Offenbarung : eine Vorlesung (en alemany). München: Chr. Kaiser Verlag, 1948 (Theologische Existenz heute; 12). OCLC 1044496566. 
  • Barth, Karl. Bosquejo de dogmática (en castellà). Traducció: Manuel Gutierrez-Marin. Buenos Aires; México, D. F.: Editorial "La Aurora" : Casa Unida de Publicaciones, 1954. OCLC 1044590388. 
  • Barth, Karl. Johannes Hamel (editor). Lettre à un pasteur de la République démocratique allemande; suivie de la; Réponse d'un pasteur de la République démocratique allemande (en francès). Traducció: Emile Marion. Genève: Labor et Fides, 1959 (Croire, Penser, Espérer). OCLC 1043410733. 
  • Barth, Karl. Consideraciones sobre el tiempo de Pasión y de Pascua (en castellà). Madrid: Studium, 1971. OCLC 1043387285. 
  • Barth, Karl. Comunidad cristiana y comunidad civil (en castellà). Traducció: Diorki. Madrid: Marova, 1976 (Nuevas fronteras). ISBN 8424403878. OCLC 803382393. 
  • Barth, Karl. Ensayos teológicos (en castellà). Barcelona: Herder, 1978. ISBN 8425407036. OCLC 801973936. 
  • Barth, Karl. Al servicio de la palabra (en castellà). Salamanca: Sígueme, 1985 (Nueva Alianza; 78). ISBN 8430109692. OCLC 807107818. 
  • Barth, Karl. Carta a los Romanos (en castellà). Traducció: Abelardo Martínez de la Pera. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1998 (Biblioteca de Autores Cristianos; 583). ISBN 8479143487. OCLC 807506370. 
  • Barth, Karl. González Faus, José Ignacio (prólogo). Esbozo de dogmática (en castellà). Santander: Sal Terrae, 2000 (Presencia teológica; 108). ISBN 8429313761. OCLC 804978242. 
  • Barth, Karl. Capó, Carles (introducció); Novell, Xavier (epíleg). Credo. Traducció: Emilienne Meyer. Barcelona: Pòrtic, 2014 (Clàssics cristians del segle XX; 16). ISBN 9788498092714. OCLC 951655876. 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Barth
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Morgan, Densil. SPCK Introduction to Karl Barth (en anglès). SPCK, 2011. ISBN 978-0-281-06569-1. 
  2. «CARTA A LOS ROMANOS | KARL BARTH | ISBN 9788422015918» (en espanyol europeu), 31-07-2012. [Consulta: 1r desembre 2020].
  3. Alemany Briz, José Joaquín «Karl Barth : ¿una teología socialista?» (en castellà). Iglesia viva: revista de pensamiento cristiano, núm. 122-123, 1986, pàg. 215-224. ISSN: 0210-1114.
  4. Carreras i Caballé, Pere «El concepte de religió en Karl Barth». Revista catalana de teologia, vol. 7, núm. 1-2, 1982, pàg. 367-441. ISSN: 0210-5551.
  5. «TIME Magazine Cover: Karl Barth - Apr. 20, 1962» (en anglès americà). [Consulta: 1r desembre 2020].
  6. «Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung - Auszeichnungen - Sigmund-Freud-Preis». [Consulta: 1r desembre 2020].
  7. «Urkundentext des Sigmund-Freud-Preis im Jahre 1968», 07-11-2011. [Consulta: 1r desembre 2020].