Karl Davídov

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaKarl Davídov
Davidov-Karl.jpg
Biografia
Naixement 15 març 1838
Kuldīga
Mort 14 febrer 1889 (50 anys)
Moscou
Lloc d'enterrament Vedénskoie
Educació department of physics and mathematics of Moscow University Tradueix
Conservatori de Leipzig
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor, cantant d'òpera, pedagog de música, professor d'universitat i violoncel·lista
Ocupador Conservatori de Sant Petersburg
Gènere artístic Òpera
Instrument Violoncel
Família
Germans August Davidov
Parents Alexei Davidov Tradueix (nebot)
Modifica les dades a Wikidata

Karl Davídov (Goldingen, 15 de març [C.J. 3 de març] de 1838Moscou, 26 de febrer [C.J. 14 de febrer] de 1889) fou un violoncel·lista i compositor rus.

Als 12 anys es traslladà a Moscou amb la seva família i alternà els estudis acadèmics amb els musicals, però el 1858 abandonà per complet els primers per dedicar-se exclusivament a la música, tenint com a mestres C. Schubert pel violoncel i Hauptmann per la composició. El 1859 es presentà per primera vegada en públic a la Societat Gewandhaus de Leipzig, i assolí tant d'èxit que immediatament fou contractat per aquesta societat i nomenat professor del Conservatori. No va romandre gaire temps a Leipzig, i després de fer una brillant excursió per Alemanya, Anglaterra, Bèlgica i França, retornà a Rússia, sent nomenat violoncel solista, de la música de l'emperador i professor del Conservatori de Sant Petersburg, i més endavant director d'aquest centre i director de la Societat imperial de música, on tingué entre altres alumnes molt avantatjats en Leo Stern[1] i l'alemany Carl Fuchs.[2] Fou un dels concertistes més notables de la seva època i es distingí per l'ajustada execució i per la naturalitat amb què dominava les majors dificultats tècniques, si bé tenia d'un estil amanerat. Escriví nombrosos concerts per a violoncel, una balada, una romança i alguns lieder.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 56, pàg. 1118 (ISBN 84 239-4556-1)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 467. (ISBN 84-7291-227-2)